Tomàs Molina

La força del poder inquisitorial espanyol, amb tota la seva consegüent fal·lera per entrullar-nos els consellers i la dèria contínua d’obstruir-nos la boca, ha estat molt menys perjudicial pels catalans que la presència marmòria i horripilant de Tomàs Molina a la televisió pública de la tribu. Pregunta’t quanta pasta t’ha robat Espanya: és molta menys de la que et furta la meteoròloga nacional, i tot per sufragar-se aquelles insofribles americanes curtes de màniga amb què t’assenyala l’arribada de tsunamis absurds i fotografies on el cel assaja coloraines. Hi ha el jou d’aguantar la dictadura moral d’un estat franquista, i és cert que pesa com un taüt, però encara és més abusiu el feix d’haver de suportar el somriure perpetu de Tomàs Molina, rialleta impertorbable que no té aturador, car s’adequa amb la mateixa cadència a una tempesta de neu que a l’onada de calor més tòrrida, essent un rictus que han adoptat fatalment la majoria de joves meteoròlegs del país, els quals –de la mateixa faisó que el mestre– aflautinen la veu allargant les vocals i abusen del diminutiu destrossant sense pietat la nostra llengua: rebequeta, nuvolet, tempesteta, calamarseta, plugeta i a prendre pel sac el diccionari.

Darrerament, i amb l’arribada d’un fred lleugeríssim que ens ha regalat civisme europeu, la presència del conseller Tomàs s’ha fet pràcticament insalvable: així hem tingut Molineta explicant-nos que a l’hivern fa gelor i cal abrigar-se i així hem admirat la padrineta del temps cercant la neu com si fos la dama blanca que anhelem denit a les cantonades del Gòtic, la qual cosa arriba finalment a dosis absurdes de paternalisme consistents en recordar a la gent de muntanya que vagi amb compte de no relliscar quan surt de casa si albira neu al seu portal. Podem fer-nos la idea de com en serà de dur suportar molts anys més això d’Espanya i els seus virreis, però imaginar quatre o cinc lustres més d’en Tomàs a la tele és per suïcidar-se. De fet, si per alguna cosa no hem aconseguit l’alliberament nacional és degut a presències d’aital sordidesa, que no només ens treuen el pa de taula sinó que ens condemnen a l’atenció perpètua per un quelcom tan contingent i absurd com la climatologia. Cada vegada que Tomàs Molina somriu i s’inclina diligentment vers els espectadors, com si cerqués una verga redemptora que l’endolli, el desvetllament nacional s’adorm un pèl més i som encara més esclaus de l’esdevenidor.

D’entre el cúmul d’estratègies que hem d’ordir per sobreviure la inclemència de ser espanyols, cal reservar una petita part d’esma per barrinar com allunyem Tomàs Molina de les nostres vides. Perquè caldrà una cosa molt grossa, una explosió furibunda o una cascada de noiets en zel, per tal d’espedaçar tanta ignomínia, tanta moral de padrina i tanta maldat. Fins ara pensàvem que la nostra manca de llibertat provenia del quilòmetre zero, però ara som ben conscients que –per assolir la mínima quota de benestar emocional– primer caldrà  purgar els racons de la tribu. No hi ha terme mig: o trenquem el somriure del dimoni encalçant-lo sense pietat o la tortura acabarà amb nosaltres.

23

  1. Doncs a mi en Tomàs Molina m’agrada, el trobo com de la família, i tu, amb la llengua viperina que ostentes dubto molt que algú se’t vulgui portar a casa seva.
    Critiques sense pietat, l’empatia deu ser quelcom ignorat completament per tu. Tens sort que els al·ludits fan l’orni… ah! vés amb compte no et mosseguis la llengua, ets massa jove per patir un decés sobtat.

    Àngels

  2. A dalt tenim una tonteta padrineta anomenada Angels que es fa la agraviadeta perque li han tocat la molineta. En aquesta societat de merda d avui en dia , no hi hi espai pet.la critica inteligent sense que surten les noves mongetes de clausura esquincant se les vestidures. Jo Angels celebro que et llegeixeis les columnes d en Bernat amb ull.inquisidors i monjils , perque els fogots de.la teva indignacio s han d apagar amb cilicis o dutxes fredes. Salut

  3. El señor BdD. ahora también saca el franquismo de la tumba. No se la edad que tiene, pero con Franco debió ser niño o mamar aún. Así que adherido a la consigna oficial del régimen indepe, también saca a Franco de su ataúd. Este señor ni sabe, ni supo lo que fue el Franquismo, así que como la mayoría de separatistas, habla sin saber del que, ni el como. Así les va en todo. Actúan (es un decir ) y hablan sin analizar ni medir que dicen. Les retrata su incompetencia y su ignorancia. Si supieran lo que realmente fue la dictadura, ahora no dirían estas estupideces. Lo dice alguien que a su edad, si vivió a Franco y a su régimen…

    • Pobret cap de fava, vas patir el segrest del franquisme i encara et dura el síndrome d’Estocolm.
      Desperta Ibericus!
      Hi ha tot un món allà fora…

  4. Doncs sí, és una mica exagerat tenir tants corresponsals, un per poble, dient obvietats i ocupant un temps preciós que podria utilitzar-se per donar més informació de l’altra,de la que necessitem, encara que aquesta última no sol ser tan precisa com la dels 4,5 cm de neu …..
    Parles de paternalisme, de padrines. Aquí som molt de “padrins”, som el súmmum de la cultura del clan, sia familiar, gitano, mafiós……Tothom fent la pelota al cap del clan per no perdre l’ herència. Tothom votant el que vota el cap del clan. Quin avorriment de país.
    Ara que aviat serem un poble sobirà que tindrà un sobirà (un altre?) qué ens tuteli. Un sobirà liberal per cert (qué fort) . Algú que ni és filòsof, ni politòleg, ni advocat, ni economista sinò un simple funcionari ambiciós i amb ganes de sortir de la grisura. No tornarem a l’ absolutisme medieval oi ? No estarem cedint els nostres drets per qué els gestioni un funcionari , oi?. Ah, clar, ara recordo qué l’ùnic que importa es això de la legitimitat. Val, val, sigui la legitimitat la nostra voluntat. Sí que necessitarem padrines i paternalisme a tutiplen.

  5. Que bo ! Un article inspiradíssim. Quin tip de riure que m’he fet. Davant de tanta mestria un no té més remei que rendir-s’hi i postrar-s’hi (amb la condició que el blasmat no sigui, en el meu cas, ningú d’ERC; jo per Junqueras maaatoooo…).

    El cas de les americanes és ben cert, jo mateix ho he comentat diverses vegades a ma muller. Li he dit: “Guaita, sembla que el Molina vagi donat”, que vol dir que li hagin deixat o regalat la roba, qual negret manter o gitanet passavolant. Però ella no m’hi està d’acord i em contesta que li tinc mania. I no, no li tinc mania, però la crítica, pel que fa a aquest detall, és del tot certa. També s’hauria de tenir en compte que en Molina està malforjat, és llarg de braços i cames, estret de pit i curt de tronc. I d’això ell no en té la culpa sinó la mare Naturalesa.

    També és cert pel que fa als diminutius. Com els cuiners, que en són propensos i tietegen bastant, els “arguiñanos”. A mi no em molesta, però cadascú es esclau de les seves manies. I ves, què hi farem si en Bernat en bescanta les seves a través del blog. Venturós d’ell que té blog i ho pot explicar amb gràcia.

    Jo m’ho prenc com una metàfora. En Bernat, el que desitjaria, és esbandir-se de sobre aquest món convergent amb què va créixer i s’hi essent empeltat (contaminat). És un amor/odi. En du a sobre l’ADN. Molina és la quintaessència del convergentisme pujolià. ¿Què hi trobaríem, més essencialment convergent, sinó el serrell d’en Dedéu, el seu refinament i eficiència lingüística (envejats i admirats), les seves formes polides, el seu snobisme noucentista…?

    Mal dit convergentisme, ja que, en realitat, el convergentisme no és res més que una còpia vulgar del conservadurisme elitista i culte que va començar a morir amb la burgesia catalanista de postguerra, la que es passà a l’enemic, al castellà i abandonà el català. Els cadells de la qual van farcir les files, els anys seixantes, del PSUC, Bandera Roja, i, amb el temps, del PP i C’s.

    Dedéu i companyia en són orfes, d’aquesta burgesia culte i catalanista; i, d’existir, en serien intel•lectuals, com ho foren Estelrich, Gaziel, D’Ors, Carner, etc… Però, ai las, aquests burgesia catalanista, culte, mecenes i refinada ja no hi és. I si el més catalanista i culte dels nostres burgesos és en Jaume Roures (que diu “hi ha que” o “s’ha caigut”), podem plegar veles.

    PS. L’altre dia, el de la plega de l’anterior programa, l’original d’aquest erzats tevetresí (una mala còpia convergent de l’anterior), tenies en Molina costat per costat. I no vas aprofitar per escanyar-lo? I critiques la poca decisió dels nostres polítics? Què tenies por de la presó, Bernat?

  6. Fa temps que hem renegat del contacte amb l’exterior. Sí, anem a la muntanya a pujar l’Aneto, a fer una pista negra o baixar el Noguera Pallaresa fent rafting i creiem que aixó és la natura. Un cop ens hem la foto i l’hem pujat a l’Instagram ens sua la po..a la resta, bé si podem anar a fer un bon àpat a un restaurant calentet que estigui al costat millor que millor. Hem arribat a un punt de “gilipollisme” i creure’ns invencibles que subestimem el que els nostres avis, inclús els nostres pares respectaven. Ells sabien que a l’hivern, millor no pujar a determinats llocs, si plovia, millor no creuar determinades rieres i si feia molt de vent, millor no apropar-se molt als espigons. A l’hivern fa fred i neva (cada cop menys), a la primavera fa vent i plou, a l’estiu fa calor (i ara, també xafogor, però no com la de Madrid on l’aire és més sec) i la tardor hi ha tempestes. Malament si algú a la tele ens ha d’avisar que si plou, has d’agafar un paraigües. A veure si surt alguna aplicació per al mòbil que repari tot aquesta pèrdua cultural.

  7. A mi el Tomàs Molina ni m’entusiasma ni em molesta. El que no comprenc és la immensa quantitat d’informació sobre el temps que hem de patir cada dia. Que és hivern, doncs és normal que faci fred i que nevi, et poses un bon abric i avall, o et quedes a casa davant de l’estufa. Que és estiu i fa calor, o et quedes a casa sota l’aire condicionat o si has de sortir et poses una camisa (mai de màniga curta, sisplau) i vas a prendre un refrigeri. La resta són ganes d’omplir telenotícies amb informació totalment prescindible.

  8. Sincerament, no arribo a entendre aquesta bilis que treus contra una persona que no t´ha fet mal. En Molina no es mereix aquest menyspreu.

  9. Gràcies Bernat, em plau llegir-te. Amb la teva irreverència i prosa descarnada et mostres lúcid, i amb aquesta despietada aparença reveles molt del teu proïsme tot i que no ho saben veure. No ataques la persona sinó el personatge, però vés, l’estupidesa és a tot arreu. El mirall veu l’home del temps, el mirall estima l’home del temps; un altre mirall el veu espaordidor i l’odia; i sempre és el mateix ésser el que produeix aquestes expressions.

  10. Por qué la habrás tomado con el pobre hombre del tiempo? Te habrá levantado una novia?
    Ah, me ha encantado la declaración de Santiago Vidal hoy: que todo era broma. Vaya ridiculazo estáis haciendo dios santo. Con lo suelto que estaba en las conferencias.

  11. No olvides estimado Dedéu que el amo que le paga el sueldo al Molina es exactamente el mismo que hasta hace poco te lo pagaba a ti para que soltaras por tu inmensa bocaza esa verborrea insufrible y vacua, esto es, formais parte de todo este tinglado llamado TV3 que te utilizaba a ti y a ese alfeñique del tiempo para comprar almas por un poco de calderilla.

  12. Com que no em deixen donar la meva opinió a El Nacional, ho faig aquí. Visca la llibertat de pensament per qué la d’expressió ……..
    Estic d’acord amb tu amb moltes de les coses que comentes de la Boya. Agradi o no la seva ideología o el seu discurs, és algú fidel a sí mateix, i tambè com a representant polític és fidel als seus votants. Catalunya un sol poble? imposible. Una part està a les antípodes dels altres, dins de l’ independentisme. A la majoria no els importa fer el ridícul als jutjats. M’agradria escoltar o llegir comentaris del Puigdemont opinant del que diu la Boya. Si sóm millors hem de demostrar-ho, cosa que fins ara no s’ha fet. Això forma part de la NOSTRA gran cultura en la qué tot hi cap, fins i tot un negre disecat………. Puagggg. Jo, en lloc de cel.lebrar una estomacada més, com sempre, el que faria es canviar l’1 O pel 10 O, aquesta fou la nostra veritable gesta, els nostres de dalt contra el nostres de baix. Això si que va ser una gran estomacada, sense ferits físics però amb moltíssims danys psicològics irreparables. Els psiquiatres están fent l’agost.

  13. Aquest article està farcit d’arbitrarietat i fins i tot d’injustícia.
    1r. Les americanes curtes -de cos i de màniga- i estretes
    -imposibles de botonar- són realment ridícules, però són cosa de la moda. I suposo que hi ha qui és obligat a seguir la moda a fi de progegir la indústria. Vull dir, que -no n’estic segur- és probable que la televisió obligui els qui veiem en pantalla a seguir la moda (acceptant que la indústria aporti les peces corresponents, sense cost per a la tv. ni per als qui se les posaran).
    2n. Molina no és l´única ni la primera vedet. Abans que ell n’hi hagué una altra que fins i tot arribà a tenir un programa propi, per a parlar de fenòmens atmosfèrics, totalment independent dels telediaris.
    3r. A mi sempre m’ha costat entendre aquesta inflació de temps (òbviament en el sentit cronològic de la paraula) en les seccions dedicades als fenòments meteorològics dels nostres telediaris. I el vedetisme de molts dels presentadors del temps (vedetisme del qual no són del tot responsables; es veu que el temps té un interès especial i que el tractament que rep és molt satisfactori per a la majoria). Moltes vegades m’ha interessat saber si, p. ex., l’endemà plouria en tal zona i amb tanta -per a mi- xerrameca i amb tanta -per a mi- informació supèrflua, al final, bé perquè m’he distret, bé pel que sigui, m’he quedat sense saber si hi plouria o no. El meu ideal d’home del temps és algú com el aquell sr. Medina de tv1 i com un altre senyor que durant molts anys s’ocupà del tema a Tele5. Eren sobris, anàven al gra i no eren gens, gens, vedets. Normalment m’assabentava de pressa del que volia saber, amb ells.
    4t. Fa anys, vaig llegir a la secció de cartes al director de La Vanguardia, la carta d’un estranger resident a Barcelona, que parlava en els mateixos termes que jo ara de la secció del temps als telediaris de tv3. Recordo que em va impressionar perquè quan jo exposava les mateixes idees amb companys de feina, se’m tiraven a sobre de mala manera

  14. En vez de pasar el rato con el hombrecito del tiempo, quizás seria bueno hablar de la contundente declaración hoy, de la ex-diputada: Boya, delante del juez Llarena.
    Resulta que efectivamente, no era broma la DUI, y que gracias al 155, se paró el Golpe contra el Estado,(ella misma lo ha afirmado) promovido por Junqueras, Puigdemont, y todos los que tenian mando en plaza. Así que los lloriqueos de Junqueras y Forcadell,y los otros, afirmando que todo era un simulacro, caen por la declaración de la diputada Boya, que ha reconocido sin titubear, que en efecto, la declaración de independencia era cierta y con todas, las consecuencias (ya se han visto, cuales) legales y penales.
    Esta declaración, y la que pueda hacer la ex-diputada: Ana Gabriel, van a ser determinantes, en el juicio que tendrá lugar pronto. Mal veo a los encausados, mal…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*