Piqué

Diuen que un antic falangista ha proposat sancionar Gerard Piqué perquè va fer callar els pericos de Cornellà  després d’empatar el derbi. Espanya és bàsicament això, un indret de legislació selvàtica on qui fa quatre dies alçava el braç t’acaba alliçonant sobre si pots celebrar un cop de cap directe a la xarxa amb el dit índex als llavis o com et surti de la pebrotera. Gerard Piqué té tot el dret a silenciar Cornellà després de marcar un gol, així com seria del tot raonable que Gerard Moreno fes exactament el mateix gest al Camp Nou, si l’Espanyol tingués algun dia la mínima esma i la bondat de guanyar-hi. El futbol és una autèntica tanocada, però és la nostra dèria i ens hi aboquem amb ciència i estómac: transformar la gespa en un indret on només hi faltaria servir tassetes de cafè amb pastetes seria equivalent a matar un joc que ens estimula per tàctica i ciència, però també perquè representa una part del més primari del més íntim de nosaltres mateixos.

Espanya viu la prohibició amb aquella espècie de plaer sàdic de qui, en el fons, s’estima més viure en el desordre: sancionar celebracions, sancionar càntics, sancionar insults i ben aviat sancionar el xiulet del referee. Volen fer el favor d’anar-se’n a casa i de no molestar, colla de ploms? De la mateixa forma que Piqué té tot el dret a gaudir provocant els pericos, els aficionats tenen tota la legitimitat de cantar-li salves especulant amb la mort de la seva preciosa descendència i amb la condició hipotèticament filantròpica de l’entrecuix i els malucs de la seva simpàtica muller. Jo no ho faria mai, certament, però sóc un liberal de pro i sempre he pensat que la millor eina per atacar l’estultícia és deixar-la brollar sense cap mena de límit i que així exploti tot soleta (Laporta els va expulsar no només perquè eren violents, sinó perquè ni l’entrada pagaven, colla de desgraciats).

Si Espanya i la seva moraleta de tercera han pogut sobreviure exhibint un president de lliga amb passat i present falangista estic segur que podrà subsistir veient com els jugadors demanen silenci als cretins. Piqué ajuda al futbol i ressuscita un partit que havia deixat d’interessar-nos de fa lustres. Una paga extra, li hauríeu de donar, gent de Cornellà.

9

  1. Aquest gest l’hem vist fer mil vegades. Al Camp Nou: Raul González, Tamudo i Lo Pelat de la Peña, per posar noms reconeguts. I ara se l’agafaran amb paper de fumar perquè Piqué, primer, expressa idees polítiques, i segon, les que expressa, no agraden als falangistes.

    Ben mirat, potser sí que els camps de futbol, dintre d’un límit que no impliqui violència física, funcionen com a mur de contenció. Potser sí que és bo que els minvats de neurones i farts de birra s’esbargeixin, que insultin l’àrbitre i els contraris en comptes d’atonyinar la costella, els fills, el veí, el musulmà, el negre o l’independentista.

    Piqué, de tota manera, no és sant de la meva devoció. Un home, segons diuen, que té un QI de superdotat, i que quan parla en català sembla un tontet, la veritat és que a mi no em tindrà mai de fan.

    Un noi com ell, que ha estudiat en català (ho suposo), que ha llegit en català (ho dedueixo, tenint son pare “escriptor” és de suposar que va ser educat en una casa on es veneraven les lletres. Tanmateix, son pare, tot i haver publicat dues novel•les, va confessar que no tenia temps de llegir. És com si jo publiqués dos llibre de cuina i no haver cuinat mai. Puc riure?).

    Un home que diu “la compta” i “ninguna”, que parla com un quillico, tot i haver tingut la possibilitat d’estudiar i ser de classe alta, no em mereix cap consideració especial encara que es declari un maulet. Piqué me la bufa. Hi ha espanyolistes que s’expressen amb més correcció i demostren tenir més respecte per la llengua catalana. Si aconseguim la independència, però perdem la llengua, maleïda la gràcia. Amb mi que no hi comptin.

    • A veure, a mi com a jugador en Piqué em sembla bo, i junt amb en Segio Ramós formen una parella central-lliure que ja voldrien la majoria de seleccions. De fet, crec que seran fonamentals per guanyar el mundial de Russia, que només guayarem si el tal Isco es comporta com un mig-campista de veritat tipus: Overhat, Antognoni, Matthäus o Xavi.

      Una altra cosa és si el noi realment es comporta com l’intel·lèctual que personatges com l’ínclit Basté diuen que és. Personalment, això del QI és una mentida que s’han empatollat els pedagogs i gentalla d’aquest tipus. Com s’explica: “una senyora que tenia un fill que jugava a escacs li perguntà a l’Unamuno si els escacs desenvolupaven la intel·ligència, al que ell responguè, i tant senyora desenvolupa la intel·ligència per jugar als escacs”. Aquest és el punt, hi ha gent que té capacitats per fer certes coses, com per exemple, escriure bé o calcular amb certa velocitat, però la intel·ligència és un concepte subjectiu i no consensuat.

      En Piqué és el que és i vol ser. És el que s’anomena un mediàtic i li agrada i en el món del futbol probablement arribi lluny, puix la competència és escassa. A més a més, veient els personatges que hi ha en el pseudo-periodisme esportiu, són capaços d’elevar-lo a l’alçada d’un semi déu.

      PS: Els culés em direu que no en tinc ni idea de futbol, però hi ha una cosa que es diu la corba de rendiment, i el que no pot ser és mantenir-la durant una temporada al màxim. Quan es fa això normalment passa que al març no pots amb l’ànima, i exemples d’aquest fet els tenim en el Barça d’en Tito o amb el Madrid d’en Carletto després de guanyar la Champions (per cert, no entenc com l’himne del Madrid no és la cançó de Queen), i és que les coses és poden perdre abans de gener però mai guayar-les, i més amb un any amb mundial. Bé, en parlem al maig.

  2. Señor BdD. No hable de falangistas, porque la lista de los que ahora son independentistas, está llena de ellos y de sus progenitores…¿Sabe quien es Lluis Llach?

    • Ai, pecador, que algun dia t’hauràs de retre davant de l’Altíssim, sinó, abans, de la justícia republicana. Que veus la busca dins l’ull aliè i ignores el carro de bigues que t’obtura la vista. Sense anar més lluny aquí el fatxa ets tu mateix i no ton pare (que, tal vegada, també). I si et busques els avantpassat segur que t’hi trobaries algun homínid. Com tothom.

      Però no és menys veritat que formes part d’un col•lectiu en què, els vostres homes de Cromanyó, us són més propers en el temps. Si la majoria hem de remuntar-nos fins a la prehistòria, tu i el col•lectiu a què em refereixo no us caldria sinó furgar en el segle vint o, com a molt enrere, en el dinou per trobar-hi algun cafre bosquerol i salvatgí digne d’estudi antropològic. Vet aquí el vostre endarreriment i manca d’enteniment seculars.

      Serien uns homínids dedicats a la caça de la llebre pels voltants d’Estremera o Soto del Real, que van destruir tota vegetació i convertiren en un erm aquells paratges, que s’apuntaren al “Glorioso movimento nacional” i van envair el país en què us heu convertit en animals racionals. Només en aparença, ja que demostreu ser més animals que racionals al brandar la destral contra tot allò que interfereix la vostra idea d’Espanya.

  3. Estem en un pais kafkia ni en l.epoca.de.Franco els fatxendes castellans s atrevien a tant. Avui aquest pati traser de la UE es com un gran tribunal.de.la.inquisicio on delatar

  4. Buigas, quatre paragrafs plens de deliris propis de l’independentisme i un paragraf final de déu. En Sostres en parlava també aquests dies. I n’ha parlat molt. I aquest es el problema: on és el perque tot fa un tuf racista. A l’hora de la veritat a cap secessionsta l’importa l’idioma més enllà de considerar al no indepe (d’aquí o d’allà) com un ésser inferior.

  5. per al teu coneixement: visc en un sisè amb loft, el primer cop que es van oferir clavells a la guàrdia civil va ser de cara al cantó est del bloc on visc, jo sóc l,artífex de tot l,imaginari independentista actual, partint del poema NAVFRECS, i El CONTe DE MANELIC I EL DIMONI I ALTRES,,, El meu Cap Te Preu Des D,aleshores.

  6. No és per fer callar, és per les declaracions xenòfobes i supremacistes post-partit. Gerard Piqué, culé, indepe i mala persona, pobrisó, ho te tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*