Els Goya i el llacet groc

Dissabte denit hauríeu d’estar fornicant amb la costella, embotint-vos al restaurant preferit o, simplement, espiant el mar des del balcó; però sou gent estrafolària que mireu gales interminables, celebracions insofribles curulles d’acudits dolents que ataquen la mínima llei del bon gust i de la mesura. Gales, amanida d’entremesos, pudor de mandarina a la roba, cues a l’AP-7, Tomàs Molina, Cornellà. Sou manada pretesament sàvia que perd el temps i estima l’esport d’indignar-se per simple desconeixement de com va el món, car s’ha de ser ben ruc per confiar que una colla d’actors espanyols dedicarà ni un segon a recordar uns presoners polítics que els resuen la verga. A hores d’ara ja hauríeu de saber que als Goya abans es defensarà la pau mundial, la independència del Sàhara o els drets inalienables de les foques o dels dofins que no pas la misèrrima vida d’uns catalufos a la garjola. Però en quin món viviu? Espereu de debò que una colla de gent que no sap dir 1993 en català (que deu ser, de ben segur  la mateixa gent que pot pronunciar sense cap problema mots com ara Heisenberg o Rostropovich) us regali uns segons de solidaritat i es posi el llacet? Esperàveu de debò que els actors de la catalana tribu, en sortir a la palestra i davant dels contractistes, recordarien el dissortat Quim Forn i es cagarien en el jutge Llarena? De veritat? Ai, criatures, que poc coneixeu l’enemic, la seva triple moral i l’efecte castrador que té en els valents de casa. I encara els rieu les gràcies i els regaleu una nit del vostre temps! Realment, tenim ben guanyat això de ser colònia.

19

  1. La Nora Navas té el twitter ple de fotos dels presos i visques a la República. Com li trobi el Pedro J. perd el càrrec de la vicepresidenta.

  2. Pobre Quim. Si s’hagués quedat de president de comunitat de veïns, que es el que el pertoca. El govern d’Equador del qual es subdit també es podia enrrecordar. Massa t’en recordes tú i els jesuïtes.

  3. Certus. Per això, com més va, més m’estic d’assistir a teatres i mirar sèries. ¿Perquè m’agafi un atac de feridura? Doncs no. Els actors i actrius són personetes. Ara parlo en general. Hi ha excepcions, esclar. Els d’aquí i els d’arreu. Tinc en compte que, per exercir tal professió, s’ha d’alimentar un ego voluminós, si no ningú no podria pujar a un escenari i exhibir-se, fer moneries, posar cares i dir textos. Per ser actor o actriu cal tenir un gran ego. Però, ai las, això t’invalida com a persona normal. Per tant, com que són, en el fons, merdeta, només cal admirar-ne el treball. I prou. No cal llegir-ne entrevistes, seguir-los la veta festivalera, tenir-los compassió, etc… Són genteta, repeteixo.

    A més, les actrius catalanes de nova fornada (i més d’una menopàusica de fa temps) cada vegada són pitjors (són de plàstic reciclat). Ara em refereixo en concret a la fonètica (aquesta tara de la mala dicció que ataca les actrius més que els actors, i no sé el perquè). Sobretot la insuportable pronúncia de la ela bleda. Es veu que, per a la majora d’actrius catalanes, la ela ha deixat de ser palatal. Ho he analitzat durant dos minuts (n’he perdut dos i prou, no val la pena capficar-s’hi) i he arribat a la conclusió que, per mor d’una mala fonètica castellana (contaminada de català) perdin feines a les Castelles, a Antena 3, Tele 5, TVE…

    Aquests sí que en saben: “Oye tú, catalana, que tienes un acento de tu tierra muy marcado que apesta. Fuera !” En canvi aquí ho tolerem tot. Fins que, els mateixos artistes, actors i actrius que haurien de maldar per una dicció, fonètica i llengua perfectes, s’hi caguen al mig. Doncs, adéu. I per la qüestió del llaç, a mi me la bufa, francament. Hi ha coses més importants, com són la llengua i la cultura.

    PS. Hi ha excepcions. En la meva noiesa hi havia actrius i actors boníssim que s’expressaven com els àngels: Pau Garsaball, Joan Borràs, Carme Sansa i Joan Pera (aquests encara hi són), Josep Torrents, Àngels Poch (malaguanyats)… Per sort encara tenim les grans Mercè Arànega, Mercè Martínez, Carme Conejero… Josep Maria Pou és un desgraciat col•laboracionista. I continuaria, però, tanmateix, la bilis m’està pujant i m’ofega. Plego.

  4. És ben cert que arribeu a dir una quantitat de tonteries…… els vostres comentaris no tenen cap càrrega d’intel·ligència, parleu amb un infantilisme que cansa, tot ho inundeu de tòpics. Sou massa contaminants, la veritat. A tota Europa potser n’hi ha dos o tres polítics de talla i aquí la plebe adorant un home de palla sense ideología. I a sobre preocupats per la imatge internacional de Catalunya. Quina incoherencia. Aquet esperit crític l’ hauríeu d’utilitzar també amb la gent de casa. Si no, es que esteu ben ficats en la misèria. Quin cansament tant de seguidisme.

    • És el president i du la tiara. És només això. Ara: si m’ho preguntes, ell encara em fa certa gràcia (és eixerit com un pèsol), però els de la guàrdia pretoriana em provoquen basques. Aquell toixó de 150 kg, cara de pa de ral i mirada estòlida; i aquelles senyores pones, amb guants, abric i mirinyac, marcant el pas de qui s’adreça a presidir una mesa petitòria per al dia del càncer.

      En realitat JxCat no és més que un ersatz que millora l’original, paradoxalment, ja que, aquest, sembla que hauria de ser, per lògica, de natura més reeixida que no la còpia. Els uns i els altres, tant se val, formen el gran món convergent, amb tot de connexions, que es resisteix a amollar les quotes de poder de què que sempre ha disposat. El país és seu, tal com Espanya és propietat del PP. I aquests cadells que ara voten Cup (el pati de la Casa gran), circumstancialment, han mamat pujolisme i n’estan empeltats. No te’n fiïs, són totes de dretes. Si fossin com cal votarien ERC.

      Tot això, si més no, a ulls del electors; els quals, per molt que ens entossudim a dir el contrari i a autoenganyar-nos, sempre solen equivocar-se, sobretot si són catalans. A certs electors catalans els ensenyes la capseta de mirallets i ja els tens al sac. Els aties la sentimentalitat, t’hi adreces al budellam, i en fas el que vols. Fins i tot te la mamen i se t’obren perquè els enforquillis. Ara estan ben entabanats amb Puigdemont o Puigdemont, mentrestant el país encantat, a l’espera que se’ls desperti, amb el temps, alguna neurona més.

    • Un home (podria ser una dona), enfrontant-se sol contra una entel.lèquia administrativa superpoderosa. La peli mola. No és seguidisme Ana, és que la llei està mal feta i o la canviem, com sigui, o tota Espanya en patirà les conseqüències.
      Per Espanya, visca la independència de Catalunya. Endavant amb tot. No estic gens cansat, al contrari, cada vegada més convençut d’estar fent el millor pel planeta.
      Let freedom ring.
      Emepunto a presó!

  5. Es lamentable la nula solidaridad televisiva que muestran las estrellas de la farándula con los mártires del superpueblo. Pero esta inexplicable falta de compromiso del bárbaro fascista extranjero con quien le tacha de «bárbaro fascista extranjero» se podría solventar fácilmente. Basta con que diseñéis un programa informático que añada automáticamente un lacito amarillo digital sobre el pecho de cada persona que aparezca en la serie, película, magazine, telediario o concurso que estéis viendo en cada momento. Bogart en «Casablanca» mostrará su apoyo a los presos al igual que Darth Vader; Cristiano Ronaldo nos hará recordar a Junqueras mientras celebra sus goles como un mongolo y vuestra actriz porno favorita homenajeará a Forn sin saberlo cuando se refocile con alguna recóndita parafilia. Gracias a este truco tecnológico, todo el que aparezca en las pantallas de vuestras casas portará su falso lacito obligatorio para que vuestra tranquilidad de telespectadores separatistas concienciados no se vea alterada. (Recordad que si solo veis TV3 será imposible adivinar si la aplicación está apagada o encendida.) Esta solución revolucionaria de vuestro desasosiego infantil podría parecer una burda e inverosímil manipulación de realidad, pero exactamente eso es la solucion revolucionaria de vuestro desasosiego infantil que llamasteis «Proces».

  6. Esto solo lo supera Tardá echando la bronca a los palestinos, el pueblo más jodido del mundo, por no hacer caso al tema catalán. A ver si te enteras: a nadie le importa, porque se ve que es una revolución de pijos que lo tienen todo y aún así están todo el día lloriqueando.

    • Te equivocas, respecto a los palestinos, pandilla de terroristas y asesinos, que no titubean en emplear a los niños, para sus crímenes…y encima para temas identitarios.

  7. Nora Navas i David Verdaguer, a la gala dels Gaudí molt republicans i a la dels Goya (no sé qué coi hi feien allà) ni piular•ne, d’aixó s’en diu coherència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*