Vés a cagar una estona, ANC

La nit del 10-O, minuts abans de veure com Carles Puigdemont suspenia la declaració d’independència amb l’excusa de cercar una mediació internacional que ni hi era ni se l’esperava, vaig estar xerrant una estona amb Jordi Sànchez als passadissos del Parlament. Atesa la importància del dia, vaig preguntar-li al president de l’ANC per què no s’havia convocat els ciutadans davant la cambra catalana per celebrar la cosa, i Sànchez se’m va treure de sobre adduint que no els havia semblat convenient crear gaire disbauxa. Hores després, sabríem que a la penya se l’havia reunida al Passeig de Lluís Companys per tenir-la lluny del Parlament i així gestionar millor el possible cabreig d’uns votants sobiranistes que esperaven veure el president fent allò que els havia promès, pobrets meus. En aquells moments, Sánchez sabia perfectament que no hi hauria declaració efectiva d’independència, cosa que –dit sia de pas– havia negat taxativament el dia anterior al programa Al Rojo vivo, en una tertúlia on servidor també hi era present, i en la què assegurà que Carles Puigdemont seria conseqüent amb el seu deure.

Ahir, mentre veia conciutadans manifestar-se espontàniament al Parlament a pesar que l’ANC els recomanés tornar a casa, vaig recordar aquella breu conversa. Teòricament i abans d’esdevenir una crossa dels partits polítics, l’ANC va crear-se com una eina de pressió, moviment i protesta per desvetllar les ànimes dels nostres líders més porucs. Escric teòricament, perquè després hem comprovat que hi ha una presència natural dels líders civils a les llistes polítiques i que l’ANC ha esdevingut simple eina de pas per acabar a la política institucional. Doncs bé, ahir molts conciutadans van saltar-se les indicacions de l’Assemblea i la van enviar a fer la mà, car no només els sortia de pebrotera i dels ovaris manifestar-se, sinó que no els semblava gens contradictori declarar-se independentista i exigir responsabilitats als seus polítics. Entrem en un temps interessant de la política, en què la mateixa gent que no vol ser tutelada pel poder espanyol tampoc no vol ser tractada de subnormal profunda pels líders que ha votat: ahir la gent va rebel·lar-se també contra el processisme, i jo celebro l’espontaneïtat com un regal dels déus.

Alguns conciutadans volen respostes i es cabregen amb tot el dret del món quan se’ls envia a casa a mirar el telenotícies. Així doncs, estimada ANC que tantes coses bones has fet, tingues la bondat d’anar una estona a cagar i de no tractar la gent, la teva gent, com si fossin plançons de farinetes. I, a la propera que convoquis alguna mobilització en una jornada històrica, crida la gent al Parlament, que això d’allunyar la brossa perquè no et taqui ni faci soroll és cosa poc assembleària… 

18

  1. Supongo que estabas en primera fila recibiendo porrazos de los mossos. Aunque claro, como eres un rebelde del sistema que sale cada tarde en la tele, si te ven no te atizan. Esto es muy del independentismo catalán: gente que tiene de todo manifestándose como si fueran Saharauis. Seguro que después de estas herías manifestaciones te vas de tapas a sitios de 10 euros la cerveza. Ah! y mola mucho hacerse el rebelde cuando el malvado estado español sigue pagando tus colaboraciones porque no se ha atrevido a intervenir esa tóxica TV que es TV3. Mientras tanto, los cargos electos del primer partido de Catalunya, Ciudadanos, tuvieron que salir escoltados por la policía. Los cargos electos del primer partido en votos y escaños. Estáis creando un país de mierda. Lo siento.

    • Y tu hablas en primera persona no? Estuviste ahí? No verdad? Yo si, y tno aseguro que poco puedes creer de los que sueltan en esos canales españoles que tanto mienten. Buena suerte con Toda la mierda que tenéis en España, la vais a necesitar.

  2. Sé que ho dius de bona fe i de cor, però o serveix de res criticar cada moviment. Tinguis o no tinguis raó, aquí no hi entro. Cada moviment que fem ens hem de preguntar: això ens ajuda? I aquesta mena de crítiques ni em semblen constructives ni em semblen que ajudin a res. Si guanyem, serà al cap de molts esforços, molts passos en fals i algun encert i molts passos que semblaran en fals. Acostumem-nos-hi. No perdem la unitat. No perdem la il·lusió. Ajudem-nos.

  3. Me parece que su comentario es una demostración de la impotencia de los que como usted, aun se creen lo de la independencia. Ayer eran cuatro gatos los que protestaban y encima estaban teledirigidos por los anarquistas de las CUP. Así que deje de intentar auto convencerse de que, los indepes, son una mayoría en este país. Usted y los que piensan igual, lo que tienen que empezar es a admitir, que han perdido y están derrotados, mas por su incapacidad, que por la fuerza de sus adversarios. Los catalanistas una vez mas, pierden y Cataluña continua siendo España…

  4. El deu d’octubre els mossos pre-155 tenien el parc de la ciutadella prohibit al pas. És el primer dia que no hi van deixar entrar durant un ple. i sembla que enguany que ja són mossos 155, homologats als fatxaporres, hi han agafat tant de gust que ara mateix no sabem quan tornarà ésser obert al públic, per por que s’hi acampi la gent.

  5. A cagar a la via TOTS! ANC i polítics. He intentat de justificar-los, amb més o menys convenciment, cada vegada que l’han cagat però fins aquí: el cabreig ja no m’ho permet. Són una colla de sapastres i si ara tenim el país intervingut és per culpa seva, per la seva incompetència. Haurien de plegar tots, per dignitat, si l’autocrítica que esmentaven era sincera; una renovació del personal a Can Convergència i a Ca’ls Republicans és necessària per la nostra salut mental. Com que la cosa va per llarg, o per MAI, millor que no haguem de veure les cares dels que ens han dut a la desfeta (inclosos els tardà o rufians de torn). Esquerra, que aspira a tenir el paper de Convergència d’abans de fer la muda de pell, també li caldria una refundació: proposo Esquerra Realista de Catalunya. El nom és més adient per encarar aquesta nova etapa de recuperació de les institucions. El Republicana fa tuf de desobediència.
    De moment, aquest malson (cruel i esgarrifós pels qui són a la presó i a l’exili) de terror judicial, escarni i por de la delació (els còmplices del 155 estan ocupadíssims buscant delictes d’odi a pertot) sembla que no hagi de tenir fi. Tant de bo m’equivoqui!

    • Eufián es el político mas nefasfo, oportunista, ignorante y estúpido del independentismo, sin duda. Mira lo que pasa cuando le das influencia a un indocumentado así: Carles puigddmont quería convocar elecciones, que hubieran ahorrado el 155. Y ahora va esquerra y se caga, tiene miedo de la ley. A muchos otros les respeto: a Quixart le respeto, a Junqueras… pero quitáos a ese tontolculo de encima por favor, es un insulto a la pplítica. Es el Rafa Hermando o el pabo casado de Catalunya.

      • Veo que incluso te has puesto nervioso escribiendo de este sinvergüenza de Rufian. Lo digo por lo errores de escritura. Tranquilo, a este lo echaran pronto por que cualquier día lo van a imputar por alguna burrada que diga, y que sea delito. Fácilmente lo cometerá, pues su cabeza no da para mas. Aparte de sinvergüenza, es un imbécil, que está a la altura del otro estúpido: Pablo Iglesias…

  6. OBJECTIU COMPROMÍS PER TENIR UN NOU GOVERN i GUARDIAR L’AUTONOMIA DE CATALUNYA
    Suggereixo que el president Roger Torrent organitzi una sessió preparatòria de la investidura perquè els membres del PLE puguin presentar els seus candidats a la presidència de la Generalitat i els seus programes de govern. Després hi haurà un vot successiu per trobar el candidat amb majoria parlamentària per a la investidura.

    (Sugiro que o presidente Roger Torrent organize uma sessão preparatória da investidura para que os membros do PLE possam apresentar seus candidatos à
    presidencia da Generalitat e seus programas governamentais. Em seguida, haverá uma votação sucessiva para encontrar o candidato com maioria parlamentar para a investidura.)

  7. Gràcies pel teu consell.
    Jo personalment aniré a cagar una estona.
    Però després tornaré a dedicar temps i diners al que crec que es la consolidació de la república Catalana.
    Pot ser, no t’has preguntat perquè no hi erem a dintre de la ciutadella o be a les portes de Marqués d’Argentera, per un caprici meu, en aquest cas, o per que qui ens ha de donar permís està sota la Lliçà del 155?
    Veig que no tens ni idea de la implicació de l’ANC, la real.
    No tinc cap inconvenient en explicar-t’ho, però sense perjudicis, que veig que tens uns quants.
    De totes formes repeteixo que gràcies pel consell, de veritat, es algo que tots hauríem de fer de tant en tant, tot i que alguns sembla que s’ho aguantin i això no es bo.
    Salut

  8. Que contenta estic de no haver comprat camisetes any darrera any. Ni llaços grocs ni posar un duro en caixes solidàries.
    En el fons sempre am va semblar que de poc serviria. I així com un periodista , Josep Cuní va dir un dia: el debat de la independència a vingut per quedar-se , però únicament el debat, a l’hora de la veritat als catalans els agafa la síndrome de la Trini. Que es allò de ai calla calla no fos que prenguéssim mal.

  9. Ni amb tota la força dels 34,000 M d’Euros anuals de pressopost, els empleats (no funcionaris) d’allò que en el seu parlar en diuen la “Gene”, ni amb la Tele3. La paraula clau del text d’en deD és: alguns. Mai vau ser prous.I tots els vostres líders ho sabien.

    • En efecto, son algunos que parecen mas, pero ya se ven los resultados. Sus lideres, son incompetentes, falsos y corruptos. Para eso no hacia falta hacer ninguna
      “revolución de las sonrisas” (las revoluciones autenticas, se hacen con sangre, sudor y lagrimas) mas bien: ha sido, “La revolución mas ridícula de la historia”…

  10. L’ANC va ser creada per Artur Mas per que fes el que quedaba lleig que fes ell mateix. Ni més ni menys. Després, Carme Forcadell va fer creure que era el monstre de Frankenstein, quan en realitat sempre va actuar a benefici de CDC. Desaparegut el partit del 3%, i amb Mas desenfocat, encara no sap a qui li deu obediència… a Puigdemont? a els ull’s? a l’espectre del PDCat? I en això estan. Sense oblidar que qualsevol cosa que no li agradi al jutge Llarena no millora les expectatives de Jordi Sánchez de sortir de Soto del Real.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*