Són els pares

Que tot està per fer i tot és possible, aquest verset horripilant de l’oncle Marti i Pol, el resum idoni de tot allò més pèrfid i espantós que ens ha regalat el procés, esperances i anhels a la carta, per encastar-nos finalment en l’avorriment autonomista de sempre. Car qualsevol persona sensata sap que la maduresa consisteix en saber que no, que tot no és possible, perquè la civilitat arriba quan algú t’imposa límits que primer t’aïren i on després hi trobes calma, i també perquè la creativitat que no vulgui caure en l’esnobisme brolla justament quan assumeixes humilment que la majoria de coses ja estan fetes i que hi ha ben poc d’original al planeta terra. Espriu fou el poeta de la Catalunya morta i Marti i Pol ha acabat damnificant post mortem la nació amb un verset ideal pel somiatruites que ho pretén tot i acaba demanant excuses i perjurant que no hi tornarà mai més, un paradigma al què ja us podeu anar acostumant.

Ahir mateix nostre Toni Soler tuitava desitjant que “un trailer (sic) atropelli successivament tots els membres del Suprem” i avui, pobret meu, esmenava la malifeta demanant disculpes als magistrats espanyolots. Podem discutir sobre la hipotètica perversitat de desitjar el mal aliè, de la qual cosa estic tremendament a favor, però una vegada feta la cosa, Toni reietó bonic, tingues la mínima pebrotera i defensa el que has escrit amb dignitat. Cal protegir els nostres mots, per excessius que siguin, car només en el residu i en la musculatura hi ha la veritat, per molt incòmode o ofensiva que resulti. El pobre Toni demanant perdó a la judicatura enemiga, el diari Ara regalant encara lliçons de valentia després d’escagarrinar-se per publicitar un simple anunci de l’1-O i el meu estimat l’Albert Om escrivint-li una carta a Felip VI per dir-li que el seu regnat no l’ha acabat de satisfer. What else? 

Aquests són els pares de la pàtria que heu escollit, i ara –lògicament– us fot una mandra terrible reemplaçar-los o llençar-los per la finestra. Aquests són els pares que heu triat per comandar la tribu i als qui encara sufragueu la festa perquè us alliçonin sobre la vida. Aquests són els pares dels que esperàveu regals i que us han enfonsat a la misèria mentre continuen omplint-se la bossa de caramels. Tot està per fer? Tot és possible? Ai, marona, que em pixo de riure. Mateu els pares, catalans, perquè si no els aniquileu ben aviat no tindreu esma ni de creure de nou en la monarquia d’orient, tan formosa ella. Perquè els reis són de veritat, i els pares sempre són mentida. Tot està prou fet i hi ha moltíssimes coses impossibles. Però amb aquesta penya al capdavant, impossible ho serà quasi tot.

13

  1. El principal problema és que la tirania del “consenso”, que és la rendició intel.lectual i covardia mental generada pels règims oligàrquics, impedeix la llibertat de pensament. L’anihila de soca-rèl. En mutila l’origen, deixant tot individu desprovist de pensament genuí.

    El problema no és la llibertat d’expressió, sino la llibertat de pensament.

    Tots aquests éssers domesticats per la monarquia neofranquista, són ontològicament incapaços d’assumir posicions netament oposades al règim imperant. Quina vergonya. Quina vergonya tan gran.

    La por a la llibertat, d’Erich Fromm. El dia q arribi la República de debò, tots aquests aprenents de gasetiller diran q sempre havien sigut republicans. Com quan el 1977 van aparèixer centenars de milers de “socialistas de toda la vida”, neologisme similar al pas massiu del NSDAP al SPD a Alemanya als late 40s i early 50s.

    Let freedom ring.

  2. Tots aquests personatges de la teletres haurien d’ésser desterrats a les Tenebres Exteriors.

    S’han forrat fent de comediants de segona i ara es mouen smoothly entre la cursileria i la covardia. Entre mig milió de neofalangistes i neolerrouxistes, centenerars de milers de franquistes i “socialistas de toda la vida” ex CNS, franquistea de Duran Lérida o del PP, i aquesta cursileria infecta Catalunya agonitza.

    Podrem salvar l’honor? Aquesta és la pregunta clau.

    Quina vergonya tot plegat.

    • Siempre hablando de, que se tendría que hacer esto o aquello, siempre diciendo que alguien haga algo, etc. ¿ Porque no hace algo usted mismo, pedazo de cobarde…?

  3. En Toni Soler demanant clemència i l’Om mostrant la seva decepció per la monarquia de Felip VI és com aquells nens (i nenes, nenes ruques, PC language) rucs, retardats mentals que anaven passant els anys i no hi havia manera que aprenguessin les multiplicacions.

    Les sumes no les van acabar de comprendre del tot mai, les restes eren la puta nightmare tortura birmana per ells, però ah amigo, les multiplicacions representaven aquella barrera que no podien trespassar amb la seva limitada condició mental.

    De qüestions com fraccions, àlgebra, derivades o integrals ni en parlem. Aquelles criatures ofuscades mai van passar el llindar, el sello del conocimiento, el threshold que permet accedir a una comprensió mínima de les coses, sense la qual l’individu viu en un estat perpeti de vegetalitat mental i civil.

    Fóra dolorós, si més no catàrtic i altament revelador el fer recompte de tots aquells individus o contribuents que es troben en el mateix estat d’indigència mental i de comprensió de les coses polítiques. Òbviament Ciudadanos, PSC, Comunistes i PP es nodreixen de mongolisme extrem, però en el bàndol independentista hi trobaríem massa ferralla, massa mamífer invertebrat. Aquest esforç explicaria perquè els catalans han fracassat en el seu intent de retrobar la llibertat, i perquè un poble encara molt molt més indigent mental n’ha tingut prou amb trres trucs de gitano espanyol per anorrear el moviment independentista.

    Fins que els catalans no tirin el lliri al desguace no seran capaços de donat la batalla com cal.

    • Y usted ¿Que hace para llegar a eso? Me parece que los indigentes mentales son aquellos que solo saben llorar, dar consejos, pero no se mojan para nada, como usted mismo y el tal Herbert Read. A eso yo y cualquiera con la cabeza amueblada le llama, COBARDIA…

      • ¿y usted cómo sabe a qué se dedican los comentaristas del blog o qué contribuciones tienen?

        La ignorancia es muy atrevida.

        • Porque ellos mismos se delatan al decir siempre, que se tendría que hacer. Hasta que los catalanes no reaccionen, etc,etc. ¿Se ha enterado usted sabio excelso, y supremacista? Para ignorancia, los que siempre se creen superiores al resto( de españoles, claro ) y que curiosamente, creyéndose tan superiores, se quejan de estar bajo el yugo de estos mismos españoles, tan inferiores a ellos…¿Mas ignorancia aun?

  4. El problema és com aquest parell de ciutadans poden ser referents per algú. Dit això, en Soler s’ha equivocat desitjant la mort d’altres, i per tant sembla de bon cristià rectificar, encara que en Bernie, pels motius que ell sabrà, sempre que pot li fot un calvot. D’altra banda, aquests dies he estat per tractolàndia (així és com anomenen a la Catalunya rural els tabardanos, i.e., els habitants de Tabàrnia), doncs bé, només vaig veure banderes estelades, cap senyera, i és que sembla que la bandera de Cat no la vol ningú, en tot cas la pots trobar penjada al balcó d’algún tabardano junt amb la espanyola, of course. Sóm un país extrany on com deia avui algú, el Barça s’ha gastat aquesta temporada el mateix que el pressupost anual de la UAB (això sí el Cardenal culé encara no hi dit que és immoral, com quan van fitxar en Cris, que per cert és millor que aquest parell junts), on parlar idiomes és garantia d’excel·lència (encara que l’amiguet d’en Bernie, en Salva, digui que és de secretàries i que si realment tens alguna cosa important a dir, no t’has de preocupar, puix algú et traduirà), molt per davant d’una carrera, per difícil que pugui semblar. Fa molta gràcia quan alguns se n’enfoten d’en Marià, i t’argumenten que en Mortadelo i Fuigdemont, i també en Gandhi Gras, (ep, de bon rotllo això dels malnoms! L’humor, encara que dolent, ajuda a veure millor les coses) van pel món parlant tot tipus de llengues, i en canvi en Rajoi el veuen sempre sol com un mussol a les reunions de líders internacionals. Sempre els hi dic que almenys al pepero el conviden que al altres tres ni això, però no importa els tres saben idiomas, i és igual si són batxillers, atps o entrenadors de natació per infants, ell sí que valen, i més comparats amb el graduat escolar IZ, la batxiller Frau Colau o l’Albiol el del mòdul, almenys ells saben idiomes. Però, per què valen? Doncs, per què són dels nostres, i l’altri és un inútil car no pensa com nosaltres. Sense anar més lluny, l’altre dia passejant vaig escoltar dos individus, i un li preguntà a l’altre, tu saps per què com un ésser com en Basté és el més escoltat a CAT, l’altre responguè, no ho sé ni m’importa, és independentista. Aquesta és la realitat de CAT, vivim en un país on els que pensen com nosaltres són uns herois savis i fins i tot mesiànics, i els altres una colla d’incompetents semi-analfabets, i això va pels dos bàndols, sense pensar que potser els catalans sóm, en general, bastant mediocres (ho dic per què sempre he cregut que els nostres representants polítcs són el mirall de la nostra societat) i el que primer hauriem de fer és reconeixer-ho per així intentar millorar. Un servidor fa temps que sap que ho és, això sí, de moment no m’ha servit de gaire. Bon any a tots.

    • Benvolgut Jaume,

      Aquesta comèdia de Tabàrnia ha sortit de “Forocoches”. Un origen tan bastard és més que suficient per enterrar tota referència sota foses sèptiques ad aeternum. No cal donar-li més bombo al tema.

      Pel que fa als judicis de valor, no tothom comparteix aquestes visions que comentes, i ara mateix el lideratge és molt fluix, de poc nivell, això ho veu tothom. Catalunya ha sigut vilment anorreada durant vuit dècades, i el que en queda són les restes del naufragi, al més pur estil pirates d’Astèrix. Pitjor encara, atès que no gaudim ni tan sols del savi elder esgrimint cites llatines en el moment de la dssfeta.

      Finalment, mentres la UAB mantingui el sou a tot el professorat desfassat i obsolet fanàtic del marxisme de múltiples departaments, no mereixen més que punishment. Quin ambient més caduc, invertit, reaccionari i pudent de naftalina neo-marxista. En sobren més de la meitat dels professors.

      Cal fer net.

    • Su comentario es muy sensato y coherente. En efecto, dime de lo que presumes y te diré de lo que careces. Usted lo refleja muy bien. En este país Catatonia, lo que vale es ser independentista. Si uno es un idiota o imbécil, pero es independentista ya es un ser superior…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*