Rates

L’humorista Eduard Biosca, ànima de l’extraordinari senyor Bohigues del Versió Rac1, hauria de tenir tot el dret del món a titllar de “rates” la bòfia espanyola, els Reis d’Orient, els islamistes radicals o els set nans de na Blancaneu. Entenc que l’Eduard hagi contextualitzat el seu comentari en l’habitual grolleria que s’imputa al seu personatge, però em sembla paradigmàtic que per tal de defensar la llibertat d’expressió (i d’adjectivació) hom hagi d’escudar-se en haver parlat per boca d’algú altri,  aparentment desagradable i intolerant. Et pot semblar adequat o no referir-te a un col·lectiu com una manada de rosegadors, però que es faci declarar algú per emprar un animaló com a verbal arma llancívola ens indica que els espanyols, després de dur els polítics a la garjola i d’aplicar-nos la tisora, ara intentaran castrar-nos l’espai discursiu, que és una cosa semblant a matar-te però que sempre pot acabar escudant-se en una llei o disposició constitucional feta a mida.

De fet, a casa sempre ens ha plagut imputar la condició de rata a gent ben diversa, amb una preponderància especial i merescuda pel nostre faller major, en Santi Vila. Contràriament al simpàtic Bohigues, a aquesta mena de genteta que gaudeix reprimint la tribu o bé explotant-ne la frustració sempre l’hem disminuïda un poc anomenant-los ratotes, un mot que, en aquest futur ple de clavegueram que ens espera, esdevindrà prou recorrent. Per això no sé si servidor  hagués situat la policia espanyola a la tessitura d’aquest simpàtic animaló (amb qui tantes vegades vaig topar passejant de nit per Harlem, i del qual, degut a la seva mala reputació, en guardo un record més aviat dolç), car considero els pobres nanos de la bòfia un simple apèndix de la fredor funcionarial espanyola. Fet i fet, les rates tenen una vida curta i intensa, i segons he pogut llegir moren aviat però es dediquen a cardar molt. Pel que fa la bòfia espanyola, detecto més aviat una existència parsimoniosa i de vida anodina, amb la qual cosa això de cascar-nos les padrines els deu parèixer un afer d’esportiva motivació.

A la policia, sincerament, no la veig rosegadora, perquè més aviat li tempta el nas, i així fou que durant la seva presència a la ciutat ens fou dificilíssim trobar farlopa com déu mana als carrers del Gòtic. Aquest és el drama del nostre present; colpejats, colonitzats per un poble de caçadors d’elefants, amb les paraules tenallades i amb el comerç de dama blanca permanentment amenaçat. Qui fos una rata, Eduard, que viu poquet però s’ho passa teta i mor sense fer cap escàndol.

18

  1. La farlopa, el Piolín, tot dit, tot mentida. Tu i els teus heu estat “caçadors d’Elefants” des de els romans. Busques el fet diferencial en la versió local del llatí. Es gràcies als murcians que tens fet diferencial. Si no hagués castellanoparlants al pais petit, no tindries ni tans sols la petita diferència que et surt per la boca.

    • Si no tinguessim castellanoparlants, segurament ja seriem independents.
      Franco o va sapiguer fer molt be, va fer invair Catalunya de andalusos i extremenys i es va assegurar de que Catalunya no pogues ser mai independent.

      • Pobra. Segueix repetint Franco caca. Si no tinguessis castellanoparlants, series una fàntica espanyolista, com ho eren els teus besavis a finals del XIX.

      • Molt exacte. Haurien d’haver vingut 300k o 400k persones, no 1.2M en només 16 anys. Això va trasbalsar la societat, debilitant-ne l’economia, car la productivitat va baixar i la indústri catalana va passar de tenir la qualitat com avantstge competitiu, a competir en preu baix i quantitat.

        Letal per a l’economia. Des dels 60 fem bàsicament productes de nivell mig baix o baix en el context occidental, ja no tenim cap sector punter, i som irrellevants econòmicament.

        Abans de 1939 teníem indústria automobilística, aeronàutica i de productes de consum i industrials de qualitat. L’autarquia espanyolista primer, i el desarrollismo després, van destruir la tradició catalana innovadora.

        I ara utilitzen aquestes persones com a carn de canó de l’espanyolisme, presenrant ciudadanos com el seu refugi etnicista anticatalà.

        Grotesc.

        • Autarquia i desenvolupament son antagònics. Els dos dolents? Tu has vist l espai que ocupa l antiga fabrica Elizalde? Una illa de l Eixample. En termes moderns, palideox amb la primera seat, ja empregnada de fordisme. Espanya era un mercat, d’enfora, primer de l interior i després d enllà ban venir a servir o treballar. Em dona la sensació que aquí hi ha molt descendent de masovers i pagesos sense terra enfadats per que a Sants després dels avis van arribar uns andalusos. Gentola que us penseu que us deuen alguna cosa. Lepenistes de flabiol.

      • No vull ni volia comentar res, però fa dies que m’estic mossegant la llengua. El teu comentari, Dolors, és totalment equivocat i injust (i provoca dolor, almenys a mi); i no ajuda gens, al contrari. No hi estic gens d’acord. Catalunya, al llarg de la història, va anar assimilant la immigració provinent de tot arreu, de la mateixa perifèria del país, d’Occitània, l’Aragó, Múrcia, Almeria, Andalusia en general, Extremadura, Galícia, Castella… Però no és culpa dels castellanoparlants ni dels catalanoparlants que el país no disposés d’eines d’estat per pair l’allau de finals dels seixanta fins a mitjans dels setanta. Els barris perifèrics que es van crear, amb uns serveis inexistents, tampoc no van ajudar gens a la integració, sinó que van crear ressentiments. Els avis de molts de nosaltres que van arribar als anys vint del segle passat es van trobar amb una Catalunya més catalanitzada. Però els que van arribar a finals dels seixanta i van anar a petar a un barri o no se sentia mai el català, quin idioma vols parlin, i amb quina nació vols que s’identifiquin? És culpa seva? No fotem. Siguem més assertius, sisplau.

  2. Ai si pobres rates. Conec un vei que les tenia de mascotes i els comprava pinso de gos.
    Quan venien cap a la meva finca els gats les caçaven . he… he. putas ratas.

  3. La policia espanyola són rates lobotomitzades, i Santi Vila és el seu proxeneta de guàrdia.

    En Vila és vilment sodomitzat per Albiol i Iceta, i tots són uns depravats rodegadors.

    Let’s face it.

  4. M’és difícil d’entendre que et cardin la carxofa a “la seva” per fer swarming mental en prime time a les tietes del país. Aquest país nostre sempre tan abocat a guardonar/fagocitar amb qualsevulla de les pitjors malvestats el bo i millor de les seves fornades mereix nous protagonistes que hi toquin i molt especialment de la nostra generació. Be sure that we are the LAST standing men.

  5. Un degenerat del PP va titllar els catalans de Hobbits i cap jutge va dir res.
    És el millor insult que ens han dit. Per fer la relació complerta de insults que dediquen als catalans necessitaria deu vegades l’espai del blog només per l’any 2017.
    La merda escampada pels islamo-castellans des de mil turons és el principi de l’estratègia feixista per aconseguir que sigui lògic, ben aviat, trobar una solució final al problema, ara que ja tothom veu que la “conllevancia” és una estafa.
    Si parlem en castellà ens perdonaran la vida, com als negres que es pintaven la cara de blanc, però més subtil.
    I està escrit en una llei!
    Quin pais…

    • A mi como tabarnés que soy, el peor insulto que me pueden endilgar es: “Catalán” Así que, como cantaba un negro cubano, en el fondo de un barranco:: “Señor, quien fuera blanco, aunque fuera catalán”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*