La retirada

Després de l’abrandament i de la frase gallarda (Guanyarem! Ni un pas enrere!) arriba la retirada, lenta i parsimoniosa com el vent que acaricia les faldilles d’un altiplà. Davant de les masses enfervorides i conscient que la frase acabarà en ovació, t’atreveixes a disparar qualsevol cosa: aquest any, sí, companys, creieu-me, que us ho dic jo, confieu en mi! Però després arriba la pressió de la toga i, ja se sap, la retòrica tonal canvia: Sí, mire, señoría, que yo soy muy buena persona. No, no, oiga, que yo, a partir de ahora, pues estoy por un referéndum pactado y aquí paz y tal. No se preocupe, tenga la bondad, que si yo salgo diputado y se habla de lo unilateral, yo me las piro en un plis, se lo juro. Així serà, dia rere dia, la retirada i nosaltres l’hem de glosar tal com és, sense paternalismes i amb tota la compassió del món pels afectats i els seus danys colaterals, però recordant sempre que aquest país va tenir contra les cordes a l’enemic després de vèncer-lo per la força de la resistència i que alguns van preferir abandonar la gent que s’havia trencat la cara per la llibertat i no protegir la república (sí, en minúscula, per breu) que ells mateixos havien declarat en sordina. Des de la serenitat, i sense cap mena de rancúnia, haurem de cantar la retirada com una cançó de bressol interrompuda pel badall de la mandra. Veureu com el president, posi les urnes es transforma en president, si de cas jo aniré passant. Veureu que, sota l’excusa de centrar-se en els seus afers judicials, els polítics desapareixen sense demanar-vos perdó per no haver aplicat un referèndum que es deia vinculant. Tot això ho veureu, a no ser que us entossudiu en no voler veure-ho, i a partir d’aquí, quan ja no quedi ni l’apuntador, ho tornarem a intentar amb la certesa de saber, ara sí, contra qui ens enfrontem i explicant ben clarament què estem disposats a fer per assolir la llibertat. La resta, és perdre el temps. Ara per ara, només ens queda això, assistir impassibles i sense cap llàgrima a la retirada. Procedim.

13

  1. la gent (uns pocs) no es va trencar la cara (no eren ni de lluny 800 els ferits) per la llibertat ( sino per empobrir i reduïr la pàtria, per fer-nos fora a més de la meitat, i esperat que s’haguessin girat els senyorets contra els muslmans o els sudamericans).

    • Quina pàtria? La teva, evidentment, no és la mateixa que la de Bernat Dedéu ni que la de la gent que va defensar la democràcia el dia 1-O. La teva pàtria és la de l”a-por-ellos-oé” i la dels cops a ciutadans indefensos i la que amenaçava amb matar gent als carrers. Aquesta és la teva pàtria i és la que va sortir derrotada tant el dia 1-O com el 21-D.

      • La meva pàtria es la mateixa, però no em calen mentides de nen de casa bona que va, per primera vegada a la seva vida, a un cole públic a fer l’heroi. I si, 800 es mentida. Tothom amb dos dits de front ho sap.

  2. Mira que som ideològicament contraris vosté i jo…vosté és independentista i jo no. Però caram, la seva es una de les poques veus veritablement independents que tenim a casa nostra. No li dic només perque ara les seves reflexions possin negre sobre blanc el que tants i tants deiem fa anys, es a dir, no només li dic perque coincidim momentàniament. Ho deia també abans, quan les seves opinions em feien sortir urticària. És vosté un home valent, perque dir la veritat quan aquesta és, no només impopular, si no també perillosa, sempre és un acte de valentia i d´honestedat. Llarga vida a les veus lliures!

    • Tranquilo que pronto los hiperventilados que aún quedan por ahí, empezaran a insultar y a llamarle de todo al señor BdD. No tienen remedio…

  3. Tomo nota de su alegato, y espero que tanto usted como los indepes, procedan a llevar a cabo le que usted tan inteligentemente dice. No será por las advertencias que tanto yo como otros, les hemos dicho, una y otra vez. No hay mas ciego ni sordo, que el que ni ve ni quiere oír. España es todavía, fuerte y los españoles, estamos en la razón y la determinación que para desgracia de ustedes, los separatistas, no poseen. A otra cosa mariposa…

  4. Potser no sabran deixar-nos retirar amablement i calmada, potser continuaran volent escarment i humiliació. Aleshores potser serrarem les dent i les fileres i prendrem la llibertat .🎗🎗🎗🎗

    • Humillación ninguna. Sólo se humilla el que sabe que no tiene razón. Ustedes tenían sus razones, pero para su desgracia, sus dirigentes sólo querían medrar y conservar sus prebendas. En todo caso, pena por la cantidad de gente que se lo ha creído…

  5. Bernat …..
    Bernat, por Deu !!
    Hasta cuando te pones la piel de cordero resultas falso.
    Si alguna vez la tuviste, has perdido tu credibilidad. Ve a buscarla, te lo ruego.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*