Els fills de Pablo Casado

Si jo digués a Pablo Casado (tot xerrant de política, futbol o àdhuc sobre mecànica quàntica), que “té dos fills i sap què l’espera”, és a dir, que si fa quelcom que no m’agrada o que considero contrari a llei, els seus plançons patiran absència de papi durant lustres perquè el fotré al trullo, si jo li digués això, dic que és un dir, Pablo Casado s’enfurismaria bastant, em tractaria de sicilià o de fill de la grandíssima puta i m’abocaria el tallat o el dònut que tingui al plat, si és que ens trobem esmorzant, o qui sap si, posats a ser legalistes, em denunciaria per un d’aquests delictes d’odi tan habituals que s’estilen ara, que podria ser ordit en defensa dels transsexuals, de les foques antàrtiques o dels negrets famolencs d’algun desert perdut d’Àfrica, però que en aquest cas concret es tractaria d’un delicte d’odi contra els seus dos fills, dos petitons indefensos que es deu estimar amb bogeria, el més petit dels quals, si el senyor Google no m’enganya, va néixer prematurament i amb poques opcions de sobreviure, la qual cosa va comportar que, en agraïment a l’altíssim per la clemència que tingué amb el nap-buf supervivent a la malura, tant Pablo Casado com la seva dona fessin el Camí de Sant Jaume en simpàtic pelegrinatge, i és precisament perquè Pablo Casado estima els seus nanos i gaudeix compartint el seu lleure amb el fruit del ventre de sa muller, per via de la virginal Mare de Déu i tal i qual, que hauria de tenir empatia amb un polític quasi coetani que té, suposem i no pas per ciència infusa, les mateixes i exactes ganes d’estar amb els seus dos fills que les que deu professar Pablo Casado, i és per això que, lluny d’especular amb la simple hipòtesi d’allunyar un pare dels seus fills com si tingués l’ànima de bronze (Da Ponte, Don Giovanni, Segon acte, Segona escena), Pablo Casado hauria d’intentar no solament que Roger Torrent pogués gaudir d’aital privilegi biològic, sinó que qualsevol pare pogués gaudir màximament de la seva descendència, per molt que pensés diferent o que tingués opinions polítiques que hom pot trobar errònies i sòrdides, però tot això passaria no només si visquéssim en un entorn on els pares volen que els altres paren restin amb els seus fills mentre la providència els ho permeti, sinó que quan algú trafiqués amb aquesta imatge fos directament convidat a abandonar el món de la política, i ja posats a demanar, estaria bé que, en la vida i la política, l’amor d’un pare espanyolista no fos més rellevant que el d’un pare independentista, com així palesava alguna sentència recent, i encara posats a demanar més, ja que l’equiparació d’aquestes emocions no serà possible, estaria bé que nosaltres poguéssim traspassar també quan ens rota la línia vermella del discurs sicilià com fa Casado, excessiu i mafiós, sense que per això la gent que trafica amb la companyia l’amor d’un pare envers els seus fills encara tingui els sants ous d’amonestar-nos per excessius o malcarats, és a dir, que ja que som al món de la selva on tothom trafica amb l’amor i amb destrossar famílies o afusellar presidents, si més no, que quisvulla pugi dir el que li surti de la pebrotera sense tanta moralina. Tens dos fills i saps què t’espera, Casado. Ni Sant Jaume et salvarà.

8

  1. L’ empatia, qui no en té no hi pot fer res, haurà d evolucionar i créixer com a persona i això potser s’ ajorni varies vides.
    I de l ’empatia vindria la solidaritat, la compassió, i l’amor, sembla fàcil i natural però per molta gent es impossible ara per ara.

  2. Espero que a l’amic Galves l’enculin fins a obligar-lo a caminar eixarrancat. Va escriure un article infecte sobre Junqueras, l’altre dia. Galves fot cara d’assassí en sèrie i d’estar mentalment malalt, cosa que demostra a cada article. Tant me fot si insulta i odia els fatxes. Jo l’odio a ell, per mentider i manipulador. I espero que el violin. És la cosa que em faria més feliç, ara per ara. Galves, mor-te de restrenyiment o de cagarrines, com tu desitgis, però guinya-la d’una vegada. T’odio.

    • Ejemplo palmario de odio y violencia. Este sujeto llamada Chiripas, es un fascista, violento y descerebrado. Escritos como el suyo, pueden ser denunciados por odio e incitación a la violencia. No se extrañe nadie, que le caiga una denuncia.

  3. Només he vist aquesta noticia a El Nacional, i la pseudo-periodista, una tal Estefania, que escriu el seu primer article en aquest pseudo-digital, en cap moment diu que aquesta declaración l’hagi fet l’ínclit Casado, sinó que l’atribueix a cert cercle del PP (Partit Podrit) de corrupció. M’agradaría, si algú fós tant amable, d’enganxar algun link seriós, on es vegi que aquest individu ha fet aquestes lamentables declaracions, doncs un servidor no és capaç de trobar-es.I Bernie, no xerris de política, ni de futbol, doncs no en tens ni punyetera idea, i bé de MQ val més que ni en parlem. Phil.

  4. He rebut via codi secret a les deu del vespre el teletipo Puigdemont ha mort violentament jo proposo tirar de plasma un tenps, i robot.

  5. Pues sí, es un gilipollas, Pablo Casado. Dicho esto, hay una manera muy fácil de que no te separen de tus hijos: no infrinjas la ley. Yo no sé si los que os pasáis el día rodeados de gente que piensa como vosotros os dais cuenta de la gravedad extrema de los hechos. El 6 y 7 de Septiembre se derogaron de facto leyes vigentes de forma unilateral y sin la lyoría necesaria para ello. Se decidió que el estatuto ya no seguía en vigor. Eso se llama golpe de estado. El 1-0, los dirigentes sabían que incumplían la ley, y mandaron a la gente a votar buscando el conflicto. Se demostrará que sabían que habría violencia, y que la buscaron. Por no hablar de que el máximo responsable de la policía autonómica se pasó por los huevos la orden de un juez: los mossos fueron usados como policía al servicio de unos intereses políticos. Por no hablar de que intentaron destruir pruebas de otro caso. Ayer se vio en el Parlament que cuando se les manda, hacen su trabajo. De la declaración unilateral de independencia no voy a hablar, porque fue simbólica, pero con el 47% de la gente en contra, llevas a Catalunya a una guerra civil. Ayer se vio. Los diputados electos de Ciudadanos tuvieron que salir escoltados. Los diputados del partido ganador de las elecciones, porque la masa pacífica los quería linchar. Si eso te parece normal, estás muy muy enfermo. Supongo que esta noche has dormido al raso en el Parlament, en consecuencia co lo que pides que haga la gente, y que ayer te llevaste algún porrazo en el lomo. De lo contrario eres un fraude.

    • Faltes a la veritat i empres la demagògia més pulcre o perversa com li vulguis dir… Però C’s ahir va marxar sota l’ègida dels Mossos per simple protocol, perquè els manifestants estaven lluny i lluny és a més de 100m… I aquests no els anaven a “linchar”, només en els teus somnis orgàsmics. Quan escriguis, escriu amb substància i no barregis desitjos amb realitats, company Gorka.

  6. Esa no es una amenaza mafiosa del tipo «cuidadito que sé donde vives y cuánto lamentarías la muerte de tus hijos», que sería más propia de los separatistas que atacan la tienda de los padres de Rivera, que asaltan las fincas de jueces molestos y que rompen los cristales de Crónica Global. Este recordatorio, en cambio, es una advertencia grave pero muy sensata y pertinente. Se le pide a Torrent que obre con prudencia, que se lo piense dos veces antes de cometer un disparate, que sopese el dilema al que se enfrenta: perder durante años lo que más quiere en este mundo, la compañía de sus hijos, a cambio de seguir tan lejos como siempre del quimérico Estado racista al que aspira su secta. Cuando lo que está en juego es la integridad de una auténtica nación no hay lugar para plantearse semejante alternativa trascendental porque la seguridad de la patria en peligro lleva aparejada la seguridad de la familia en peligro. Pero cuando se trata de ilusiones colectivas sin más fuerza que su poder evocador, sin más materialización efectiva que una leyenda épica, es de vital importancia preguntarse «¿Qué coño estoy haciendo?»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*