La puteta del rei, Felip

Copiant fil per randa l’argumentari del PP al seu discurs de Nadal, el rei preparat (i mandrós) va recordar als catalans, amb esperit paternal, que havien de recuperar “la serenitat, l’estabilitat i el respecte mutu; de manera que les idees no distanciïn ni separin famílies i amics.” Home, majestat, això de parlar de les famílies és com pontificar sobre la moral, la rectitud d’esperit i la santedat immaculada del gland: sempre hi ha el perill que t’acabin posant el mirall davant del rostre i les galtes se t’envermelleixin de vergonya. Perquè si d’alguna cosa no pot donar lliçons la monarquia espanyola és de solidesa familiar: pensi en el seu antecessor, Majestat, tants anys oficiosament separat de la seva pobra mare, la grega que vivia a Londres a cos d’ambaixadora amb aquella cara d’haver digerit malament el dinar, i recordi també, monarca estimat, aquella puteta filantròpica que tenia el papà a qui durant molts anys sufragàrem religiosament l’organització de safaris i sopars benèfics de còsmica absurditat. Se’n recorda, altíssima altesa, de quan el papà arribava tard als actes perquè havia de fer el darrer clauet amb la folklòrica?

Abans d’alliçonar els catalans sobre la família, apreciat rei, pensi també en el seu cunyat, aquell nano que jugava a handbol; tan ruc era, pobret meu, que ni amb la paga mensual que li donava el papà s’acontentava els vicis i encara se’ns va voler fer multimilionari organitzant esdeveniments esportius. I de la germaneta que no sabia res de res sobre tota quanta evasió fiscal, estimat Felip VI, què me’n dieu? Però no s’erri amb mi, Majestat, perquè a casa sempre hem estat a favor de la monarquia. La meva tribu sempre va excel·lir quan fou comandada per un rei que es dedicava a conquerir imperis i a fer pasta, no com ara, ja ho veieu, amb aquests líders de pacotilla que per alliberar la nació sembla que facin una tesi doctoral sobre l’ànima del mosquit. Vaja, que a l’Eixample ja ens agrada que els monarques tinguin una puteta al jardí per buidar la pebrotera abans d’anar a missa i que, de tant en tant, Majestat, la corista passi per l’alcova a cantar el Virolai; però, a partir d’aquí, benvolgut monarca, lliçons de convivència familiar les justes. Si vol triar una metàfora d’estabilitat, cregui’m, vagi a cercar-la fora de casa.

De fet, miri si en som d’estrictes a la llar amb els reis, que això de veure un coronat fornicant amb la presentadora del telenotícies sempre ens ha semblat d’un mal gust demencial i d’una manca d’educació supina. Una senyora de sang normal dormint a cal rei, Majestat, però on coi s’és vist, això? En resum, estimat Felip, no ens parli més de famílies als catalans, que hem ajudat a sufragar molta puteta pel bé de la unitat matrimonial i geogràfica dels enemics. I el que ens queda…

14

  1. Esta pensant srriosament en abdicar, flipa de l,agressiu comu que s,ha creat a l,entorn de la seva figura i carrec: cada vegada que un catala o espanyol te un gatillassu escriu la invectiva a la seva paret. Estem treballant la questio Elionor, que pot funcionar exactament igual que el segle passat. Catralunya estima la tirania i la dictadura, al cap i a la fi aixo era projectat en Pujol.

  2. Certament el Preparado ha decidit fer honor al seu groller progenitor, hereu i pupil perpetu de Franco en virtud de la Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado.

    Aitals mamífers invertebrats segueixen les passes de Fernando VII, individu de poquest llums, i de l’autoritari Felip V, qui va tancar les 6 universitats catalanes on els discipuli aprenien en català i llatí, per obrir-ne una de sola, en castellà, a la vila de Cervera, que tothom sap q és el centroide de gravetat de la demografia catalana.

    Aquell Felip V que va hostigar els catalans incessantment, i que manà incendiar la vila de Xàtiva, com a mètode últim per a doblegar els resistents valencians a cop d’anihilació i genocidi.

    El jove geni La Boétie ens va advertir de la monstruositat que suposa la pitjor de totes les servituds, la servitud voluntària.

    Els contribuents mesells que recolzen la monarquia neofranquista haurien d’explicar-nos en virtud de què hem d’acceptar com a axioma tautològic l’autoritat de cap d’Estat d’aquell qui és successor de Franco i de Juan Carlos.

    Els votants de Ciudadanos que tenen ancestres o familiars al sud de les Espanyes ens haurien d’explicar com poden votar un programa llur màxim inspirador, José Antonio, va determinar en la seva obra pòstuma, de plenitud del seu pensament, la mès treballada, “Germanos contra bereberes”, que els pobles del sud de la península són inherentment inferiors en tots els aspectes.

    “El Ausense”, ¡presente!, inspirador de les doctrines que tots els ciutadans nascuts abans de 1970 van mamar via branwashing agressiu.

    Let freedom ring.

  3. La Cup també us ha fet llufa, nens? Ai, que encara haureu de fundar un partit nou. La nova Acció Catalana, coi ! El partits dels intel·lectuals !

  4. El jugador d’hanbol, primer retret, ha viscut a Barcelona tota la vida, anava al jesuïtes i l’aprovaven a ESADE, també els jesuïtes. Amb el seu català professor va començar a estafar. No tot es Espanya caca en aquesta vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*