L’Agència Europea de la Cocaïna

Persisteixen nombroses conseqüències de l’ocupació policial espanyola a Barcelona i totes elles certament pèrfides, però cap d’elles tan espantosa i horripilant com l’escassedat de cocaïna que sofreix en silenci la capital del país. D’ençà de l’arribada de La Pinta, La Niña i la Soraya, la bòfia ens ha deixat sense la millor neu d’Europa i els nois de les porres –fent ús i abús del seu poder omnívor i de la seva persistent manca d’educació– han privat la ciutat d’un dels seus grans incentius econòmics. Els nostres excel·lents narcotraficants i els seus courriers vaguen perduts pel Gòtic amb les butxaques buides i, quan els preguntem què hi ha d’allò nostre, ens diuen que els uniformats han arribat primer i que els han esgotat el producte ja de bon matí, aprofitant-se de tenir tot el dia lliure i la fonda pagada. Als nostres bars, darrerament, hi ha un excés de múscul i els eminentíssims coctelers de Barcelona sacrifiquen el seu immens art en la mixtura destapant cerveses i pervertint-se miserablement, tot servint barrilots de rom amb cola. Fins a dia d’avui, nosaltres ens havíem currat acollir diàriament l’Agència Europea de la coca, com perquè ara vinguin els estrangers a menjar-se els nostres tomàquets i els nostres panellets. Qui s’han pensat que som nosaltres? Si ja tenim prou pena en viure la vexació nacional, provocada per l’habitual cangueli dels nostres líders, imagineu quina és la nostra humiliació quan a la derrota hi hem d’afegir ser l’últim plat a taula. Denit, quan ens ve la fal·lera per la dama blanca, ens hem de conformar amb un perico que és de quarta divisió, d’una qualitat minsament superior a la del Gelocatil. Ens han robat l’alegria i l’escarni, i ara ens allunyen de la farla, colla de miserables abusananos. L’Agència Europa de la Cocaïna sempre ha estat nostra, i és per aquest motiu que la majoria de químics i d’altres funcionaris absurds del vell continent civilitzat volien acudir a pencar a Barcelona: les herbes, enteneu-me, estan força bé, però no hi ha millor remei per l’esperit que una clenxa ben portada. I encara hem de donar les gràcies, ai las, que a la pasma no li agradi el bon whisky ni la barreja científica de licors. Tot és dramàtic, tot és d’una sordidesa difícil d’igualar, i certament ens espera un darrer tram de la post-adolescència que de ben segur s’albira invivible. Tant li fot que ens robin els medicaments amb el 155, car l’hecatombe és que també mos roben la cocaïna.

A partir d’ara, quan algú parli d’ètica i de moral, en parlarem nosaltres.

11

    • Ibericus, Joaquín què més? Abans de morir-me m’agradaria saber el teu nom complet. No intentaria esbrinar on vius ni res d’això. No pateixis que no t’entraria a casa i et tallaria la calefacció, tal com feu vosaltres amb els pobres. Sóc bona persona. Apa, sigues valent, que no et farem mal. És simple curiositat, de debò. Explica’ns una mica els teus orígens, a quin partit d’ultradreta milites, si vas estudiar en un col•legi de l’Opus, si ets soci del Club de Polo i del Círculo Ecuestre, si el teu papà va lluitar amb els nacionals, etc… ¿Vas celebrar el 20N cantant el Cara al sol? Dóna’ns detalls de la teva vida. Em sembla que després de tants anys mereixem una mica més d’informació. Parlem? Coneguem-nos. Dóna’ns pistes, bonicó. Demostra que no ets un robot. Quan fan 2 + 2 ?

      • No pienso informarle de nada de lo que pide. Quizás si lo haría, si usted confesara abiertamente que en su tiempo estuvo en Terra Lliure, y fue participe de los actos criminales de esos terroristas. Como no lo hará, pues eso. En todo caso, si le diré que estuve exiliado, (no como el Puigcagón) por ir contra el régimen de Franco, en los años 68 al 75. ¿Contento?

        • No gaire content, Ibericus. Em deixa una mica estupefacte. Si és cert que es va haver d’exiliar en temps de Franco no devia ser per motius polítics. Volgudament ambigu ens vol encolomar una guatlla que ningú es pot creure. De l’any 1968 fins al 1975 vostè deuria treballar a la Wolkswagen o a qualsevol altra empresa alemanya o europea com a immigrant econòmic, paleta o pintor de parets a tot estirar. I l’any 75 devia arribar aquí amb la mateixa condició d’emigrant econòmic i a més amb mentalitat colonitzadora (vamos a invadir Cataluña de gente normal). Ja que, si la versió segons la qual vostè va ser un exiliat per motius polítics, només ens queda corroborar que quaranta anys de democràcia (i 400 !) són insuficients per tornar demòcrates els espanyols de sempre, o sigui el 60% de la població de l’Espanya estricta. Quaranta anys de democràcia que no han servit per fer la pedagogia del civisme, plurinacionalitat, comportament democràtic, respecte a les minories, respecte a la dona, respecta al diferent, a l’homosexual, al desvalgut…, quaranta anys que no han servit per imbuir de cultura democràtica a la majoria d’espanyols que encara es moquen amb la els dits, es graten els pebrots en públic i alcen la mà com qui demana un taxi.

  1. Aquesta realitat de barcelona jo la vaig veure al poble de Valls, al febrer: es evident, mentre el caliu de la senyera s,aguanti, aquest problema esta mes que resolt. Enhorabona Bernat i tots els barcelonins. Reitero que tenim de moda algo de les ciutats estat, i vilatanament hem de fer mes introspeccio cadacual que no pas viatjar.

  2. Si vols dissimula el comentari: el outlook no em desa el teu correu. Atencio, amb els trehalladors sociosanitaris, estan encesos contra el separtisme, llegeix els desencontres que han tingut amb el govern catala, tambe els farmaceutics, fes els calculs i pronostica, jo dubto si vull encendre xarxes, amb seguretat, perque xonis i canis compleixin. Dirigire un dicurs visible per integrar c,s com a fiavles i de primera.

    • Cada día esta usted peor. Sus estancias en el Sanatorio mental, no le benefician en nada como es normal, en alguien que está en estado mental terminal. Sólo le queda terminar sus miserables días en un rincón, como un perro cualquiera.

  3. Et poses calent pel múscul, jo pels gossos policia. A veure si escriu algú, un taxista, un sanitari, i ens explica, o la gent decent dorm de nits. Les ‘puta ionqui’ deixen Art i xeringa al meu Centre comercial, a l’espill dels serveis. No va ser, de cap manera, una ‘ ocupació policial ‘. I no s’engaten.
    PD: La culpa de l’existència dels gossos cocainòmans, es del rei en avall.

  4. Cansancio es lo que crea todo esto. Así está la sociedad: Actos fascistas en el 20 N; Policías locales en Madrid “declarados” de Extrema Derecha. Delincuencia cada vez más agresiva; Camioneros-furgonetas-coches privados, etc., en definitiva muchos conductores dando positivo en drogas; Corrupción en partidos políticos; políticos que malversan dinero; sanidad y educación sin medios, ni financiación, tripartitos y cuatripartitos, que no acuerdan nada, machismo que mata a mujeres y deja niños huérfanos, urbanismo depredador que llena de hormigón el paisaje, sequía extrema en nuestros campos, incendios “provocados”, el mar mediterráneo agonizando, bancos rescatados, personas cada vez más pobres y unos pocos ricos que acaparan el dinero, mucha juventud e infancia accediendo a botellones, separatistas, unionistas, ciudades contaminadas, pensiones futuras en peligro,… podría seguir hasta el infinito. Basta ya!!! La gente sensata necesita realmente que todo esto cambie. Y no cambia,no cambia. No cambia porque todo el mundo quiere tener razón. No cambia porque no existe respeto al de al lado. No cambia porque no vale el o tú o yo, y no cambia porque se ha instalado el conmigo o contra mí. No cambia porque la democracia sólo se entiende por un voto. NOOOO la democracia se entiende como saber convivir, cómo saber buscar puntos en común. La democracia pasa porque TODOS nos unamos contra las injusticias, porque todos sepamos convivir. Poca visión los separatistas, sus males no son únicos, son los males de todo el territorio de España. Todos sufrimos los mismos desaires. Si en lugar de remar en separar, todas esas cabezas pensantes remasen en una dirección, quizá no haría falta separarnos, sino más bien, con todos los medios que se despliegan, podríamos situar España a la cabeza de Europa. Seríamos la locomotora de Europa. sabiduría no nos falta, solo que cada uno rema de un lado a otro. Así no salimos ninguno. Cataluña no está sola en agravios, lo está España entera. Un cambio, quizá no deberían pensar sólo en su terreno, sino ampliar las miras. ¿Por qué en lugar de presentarse a un “pequeño” govern, no se aspira a gobernar en toda España? De vuelta a la Democracia, es tener derechos, pero también deberes, y eso parece que no se entiende. Si no nos gusta, vamos a cambiarlo, pero todos juntos, vuestros agravios no son solo vuestros, también los sufrimos todos, son los males comunes. En lugar de buscar el Reinaxement Catalá, busquemos todos el Renacimiento de un territorio común. No saquemos fantasmas del pasado, sino vamos juntos hacia el futuro. Todo depende de tener políticos que no sean cortoplacistas, y desgraciadamente, de eso no falta en ninguna de nuestras Comunidades. No seamos borregos, seamos ciudadanos realmente democráticos. No todo vale. Cansancio es lo que crea todo esto.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*