Hola, Junta Electoral

Si la Junta Electoral diu que no podem dir “president Puigdemont” o “consellers empresonats” nosaltres hem de repetir compulsivament, tothora i àdhuc en les situacions més quotidianes i notòriament absurdes, les expressions “president Puigdemont” i “consellers empresonats”. Ei, nen, com va ? President Puigdemont i consellers empresonats. Bon dia, que té una bossa de taronges? President Puigdemont i consellers empresonats. I així anar fent. La cosa no va de protocol, benvolguts amics, car ja sabem de sobres que la tribu sempre ha anomenat president a tots els seus antics Molt Honorable i que, al seu torn, quan ens carden un conseller a la trena també acostumem a referir-nos a l’honorable persona amb l’adjectiu “empresonat”. Cal desobeir la Junta Electoral perquè sempre cal contravenir qualsevol norma que castri el verb. Ara que tenim la nació intervinguda, ara que els nostres polítics ja tornen a parlar com els autonomistes de tota la vida i com ja he escrit manta vegada, només ens queda l’excés, només tenim la gràcia divina del verb. Avui, quan viatgi al món dels mitjans públics de la tribu, repetiré les expressions que m’ha prohibit de dir la Junta Electoral, com així enunciaria fil per randa qualsevol blasfèmia, ja fos simplement esmentar la barba de Rajoy, el rictus funcionarial de Soraya o qualsevol enaltiment de la violència.

Som éssers petits, certament, i la covardia dels nostres líders ens obliga a obrar com adolescents que fan maleses. Caca, pet, cul pis, President Puigdemont i consellers empresonats. Exercir de caganius contestataris, heus ací una altra de les moltes i espantoses desgràcies del temps en què ens ha tocat viure. Hola, Junta electoral. President Puigdemont i consellers empresonats.

20

  1. És evident que, a la propera legislatura, s’hauria de marginar la CUP (que no atabalin i no ens vinguin amb collonades). Si els números sortissin, ERC i la Llista del president haurien d’obtenir els vots suficients, o sigui la majoria absoluta, per no estar lligats de mans i peus pels nanos i nanes d’aquella mena d’organització política. I si convingués, i per ventura, els Comuns s’hi avinguessin (ho dubto, ja que d’intel•ligents no en tenen gaire), jo apostaria per un tripartit: ERC, Llista de Puigdemont i Comuns. Els tripartits d’esquerres (del 2003 fins al 2010) van ser molt beneficiosos per al país. No tant per la gestió, que també, sinó per haver convençut a molts catalans autonomistes, sobretot del PSC, de la toxicitat d’un estat espanyol enemic dels catalans. Van descobrir que voler ser català i espanyol a la vegada no lliga, que és com barrejar l’oli amb l’aigua. Sense aquest període ara no seríem on som. Van topar amb la cara oculta de l’Espanya negra, la que ens governa i la que mai no ha deixat de governar. Ara toca convèncer la canalla comunera. La fleuma de l’Alamany i el gamarús del Domènech, ja que la guilla de la Colau juga a una altra cosa. Tanmateix, no n’espero gaire.

    PS. I per als impacients, paciència. Que per a la independència encara falta.

    • ¡ Caramba! Ahora resulta que el señor Chiripas pide paciencia. No hace mucho, ya decía: “Adeu Espanya” Entonces: ¿Se va o se queda? Por su bien y el de su salud, le recomiendo que se dedique a otra cosa que a comentar politiquerías. Ni usted ni los que piensan (es un decir) igual, verán jamás ninguna independencia de su pequeño e insignificante terruño. España y su estado son demasiado grandes para enemigos, cobardes e incompetentes como usted y sus correligionarios.

    • Pere,
      Jo tampoc tinc tendències cupaires però cada dia els considero més perquè van madurant i cohesionen. Mai m’oblido de que són els més capacitats per desobeir. Potser no m’agradarien al Govern però han de ser al Parlament i no callar-se ni una.

  2. L’actuació del nostre govern a la presó i l’exili es pot comprendre, és humà evitar el patiment, és polític voler fer-se sentir.
    Ara, honorable i digne no ho és i això perjudica la nostra causa.
    De fet, tampoc considero que anar a aquestes eleccions il.legítimes en sigui massa d’honorable, sembla que no ens adonem que allò pel que lluitem és la dignitat d’un poble i els drets humans de llurs ciutadans.

  3. IMPORTANT repassa el TN de Ramon Pellicer, avui vespre, ELS ADOCTRINATS DE DAESH que segueixen un programa de reinsercio han dit que els havien venut LA LLIBERTAT com a idea atractiva. Recorda: democracia com a argument panacea va ser de us i profit d,Açnart fa vint anys.

  4. Acabo de llegir el teu article d’opinió a Elnacional.cat d’avui 04 de desembre de 2017. Estem emprenyats de com van les coses i és normal. Els polítics, tots, tret d’alguna molt honrosa excepció, es neguen a reconèixer la condició de subjecte polític del poble, allò que tu escrius que és tractar al poble de menor d’edat. Es neguen i es negaran, perquè si no ho féssim viuriem en democràcia, i això al poder no li ha agradat mai. S’estima més un eufemisme d’estat autoritari al que anomena demorcàcia parlamentària, democràcia representativa, democràcia lliberal… mai democracia i prou. Però tranquils que això no s’ha acabat aquí. el del 155 pretenen escapçar l’independentisme ficant els líders polítics a la garjola o llençant-los a l’exili. Allò que veiem a les películes d’indis i cow-boys que mataven al cap dels indis i els altres, retarassats mentals en la seva condició d’indis, deixaven de lluitar. Doncs aquesta tribu d’indis que es diu CATALANS, aquesta, senyores i senyors del 155, de l’IBEEX 35, de la Troika Europea i de l’OTAN, es una tribu digna que s’ha refet després del cop del 36, que va guanyar al carrer en el gloriós dia de la revolució del 39 de Juliol i que tornarà a gunayar, que ni 155 ni piolins ens podran derrotar, ni tan sols els partits catalans ens podran portar cap a l’abdicació de la nostra responsabilitat històrica de fer de Catalunya un poble digne, lliure i sobirà, per sempre més. 21-D serà un altre assalt, segurament no definitiu, però sí important. No defallim, que estem en el bon camí.

  5. ATENCIO: cal llegir la noticia de Bassa s,ha trencat la cama, com a codi intrapresidiari, amb total probabilitat. S,han negat a declarar. Es el signe clar que les aigues tornen a mare, amb possibilitat de perdnar-nos els uns als altres, deixa la politica, la Dolors. Altres codis son tatuatges que en japones signifiquen el nom del meu fill. Es un pacte de silenci. El moment explota,, la revolta esta sufocada. ENHORABONA TOTES LES PARTS. no desitjo humiliar.

    • Admirat i mai prou aclamat Mialet, va ser l’honorable Borràs i no l’honorable Bassa la que es va esquinçar (i no trencar) la cama. Es comprèn la confusió, totes dos cognoms comencem amb la mateixa lletra. I és na Borràs qui deixarà la política activa. Jo, de vegades, també confonc l’honorable Rull amb l’honorable Turull. Ambdós s’assemblen, acaben en ull, són ponderats en el discurs i s’expressen excel•lentment bé, duen ulleres, vesteixen corbata i militen al mateix partit. Tots dos són del Vallès, sinó que l’un és de l’Occidental i l’altre de l’Oriental.

      A mi l’honorable Turull em cau molt bé. Se m’afigura un metge pediatra, savi, calmós, aciençat, que cura la canalla i que, a sobre, els obsequia amb un caramel. És de Parets del Vallès, a tocar del Palau de Plegamans on el gran Folch i Torres hi tenia la segona residència. Jo no votaré als honorables Rull i Turull (mai he votat al seu partit), sinó que ho faré per ERC (com sempre des de fa 25 anys ininterrompudament). Però estic content i orgullós que el meu país disposi de polítics com ells. Ben retrobats, compatriotes.

  6. Per orientar-vos, amics, jo atribueixo la bola de Rovira sobre la violencia a un episodi psicotic agut, seu, de la Rovira, que la va obligar a posar lai maginacio sobre la realitat, no cal que em recordreu que parlo per experiencia, els reconec, n,hi ha prou.

  7. Por una vez el señor Pere, tiene un poco de lucidez, y reconoce a una que está tan mal de la cabeza como el, a esta enferma mental, llamada Rovira.

  8. Todo política-ficción, en Cataluña ya van por la enésima derrota: 1714, Maciá, Companys, el 155… van coleccionando fracasos, si los separatistas no fueran tan paletos, cortitos, sectarios, supremacistas, deberían darse cuenta de que su separatismo independentista anti-español es imposible.
    Siguen huyendo empresas y han provocado una importante crisis económica que no ha hecho más que empezar; han creado más españolismo que nunca, en Cataluña y en el resto de España; internacionalmente no tienen ningún apoyo; el Estado español lo volverá a impedir; no tienen argumentos legales, su Estatut necesita 2/3 de los votos para modificar una sola coma.
    A lo mejor, muchos de sus votantes, poco a poco (porque son lentos de reflejos), se irán cayendo del burro independentista y votarán opciones menos radicales; catalanistas dentro de España, o algo parecido.
    Mientras tanto, los separatistas sólo constituirán una fuente de problemas. Como decía Carlo María Cipolla:
    – una persona es estúpida si causa daño a otras personas o grupo de personas sin obtener ella ganancia personal alguna, o, incluso peor, provocándose daño a sí misma en el proceso.
    -Siempre e inevitablemente cualquiera de nosotros subestima el número de individuos estúpidos en circulación.
    -Una persona estúpida es el tipo de persona más peligrosa que puede existir.
    Separatismo y estupidez se realimentan mutuamente. No hay solución, probablemente ni siquera a largo plazo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*