Dinamita’l

Quan tinguis qualsevol certesa, dinamita-la perquè es grati de dubtes i tornar a començar. De la mateixa faisó, quan et respectin massa, procedeix a desacreditar-te gratuïtament amb algun comentari absurd, excessiu i insultant, i així podràs generar recel, de nou, entre el guardians del seny de la tribu. Quan tot quedi esmorteït, torna a fer la casa, imagina de nou els mobles d’una certa comoditat i endreça’ls amb cura, però pensa sobretot en com cremaran quan el teu mateix foc els transformi en un bellíssim incendi. Dissimula tant com puguis fumant al jardí de la tranquil·litat, i traeix-te pensant que hi podràs passar dies de poca sorpresa, llegint mentre esquives les mirades. Però no oblidis mai que tu no ets el fum que imagina núvols, sinó el foc de l’extrem del teu cigar, que es manté viu a cada pipada com el cor d’un moribund que es resisteix a palmar-la sense haver pogut abraçar la quitxalla. Quan el camí sigui plàcid, el compte corrent vagi tirant i la família no protesti, actua contra tu i sacseja la calma, enemic infame. No oblidis mai que la teva primera missió, abans d’incendiar el món, és destruir-te a tu mateix, menysprear-te tant com la teva cridòria ho faci possible, sentir-te una cosa merescudament horripilant i fatigosament innecessària. Aniquila tota compassió, però sobretot i primordialment aquella que pots arribar a sentir per tu. I llavors, escriu, quan la terra estigui cremada permet que brollin uns quants mots que et justifiquin, calfred involuntari, sageta del verb. Dinamita’t la mà, dinamita’t el cor, dinamita’t el cap, i llavors gosaràs escriure, i llavors, només llavors, gosaràs estimar, i llavors, i exclusivament llavors, podràs pensar alguna cosa que valgui la pena. Quan ja no hi hagi res, llavors podràs dir, finalment: ets.

19

  1. … “Nous arrivons avec nos accessoires pour faire le ménagedans la tête des gens:
    “Apprends donc à te coucher tout nu!
    “Fous en l’air tes pantoufles!
    “Renverse tes chaises!
    “Mange debout!
    “Assois-toi sur des tonnes d’inconvenances et montre-toi à la fenêtre en gueulant des gueulantes de principe
    Si jamais tu t’aperçois que ta révolte s’encroûte et devient une habituelle révolte, alors,
    Sors
    Marche
    Crève
    Baise
    Aime enfin les arbres, les bêtes et détourne-toi du conforme et de l’inconforme
    Lâche ces notions, si ce sont des notions
    Rien ne vaut la peine de rien
    Il n’y a plus rien… plus, plus rien
    Invente des formules de nuit: CLN… C’est la nuit!
    Même au soleil, surtout au soleil, c’est la nuit…”

  2. Simplement sublim !!!
    Crec fins i tot que hauràs de rellegir-te moltes i moltes vegades per tal de copsar la profunditat i densitat immenses del que has escrit.
    Enhorabona !!

  3. Todo este blindaje retórico de chatarrero solo sirve para excusarse de refilón por haber publicado una grosería y haber soltado una gilipollez. Redicho y petulante hasta para pedir disculpas de tapadillo. El catalán exquisito es sublime hasta cuando se comporta como un rijoso mentecato. Porque la meada fuera del tiesto, que para el vulgo no pasa de ser una catetada a lo Esteso y Pajares, para él forma parte de un rimbaudiano desarreglo de todos los sentidos. En fin, qué hi farem…

  4. A peine sortis du berceau,
    Nous sommes allés faire un saut
    Au boulevard du temps qui passe,
    En scandant notre “Ça ira”
    Contre les vieux, les mous, les gras,
    Confinés dans leurs idées basses.

    On nous a vus, c’était hier,
    Qui descendions, jeunes et fiers,
    Dans une folle sarabande,
    En allumant des feux de joie,
    En alarmant les gros bourgeois,
    En piétinant leurs plates-bandes.

    Jurant de tout remettre à neuf,
    De refaire quatre-vingt-neuf,
    De reprendre un peu la Bastille,
    Nous avons embrassé, goulus,
    Leurs femmes qu’ils ne touchaient plus,
    Nous avons fécondé leurs filles.

    Dans la mare de leurs canards
    Nous avons lancé, goguenards,
    Force pavés, quelle tempête !
    Nous n’avons rien laissé debout,
    Flanquant leurs credos, leurs tabous
    Et leurs dieux, cul par-dessus tête.

    Quand sonna le “cessez-le-feu”
    L’un de nous perdait ses cheveux
    Et l’autre avait les tempes grises.
    Nous avons constaté soudain
    Que l’été de la Saint-Martin
    N’est pas loin du temps des cerises.

    Alors, ralentissant le pas,
    On fit la route à la papa,
    Car, braillant contre les ancêtres,
    La troupe fraîche des cadets
    Au carrefour nous attendait
    Pour nous envoyer à Bicêtre.

    Tous ces gâteux, ces avachis,
    Ces pauvres sépulcres blanchis
    Chancelant dans leur carapace,
    On les a vus, c’était hier,
    Qui descendaient jeunes et fiers,
    Le boulevard du temps qui passe.
    Georges Brassens

  5. Ayer los indepas, consiguieron también, cargarse (aparte de todo lo otro) las matemáticas, diciendo que habían 14 personas por metro cuadrado, en la manifa por los politicos presos,(que pronto saldrán) Así que mis condolencias una vez mas. Así mismo, les acompaño en el sentimiento, por la unidad sacrosanta del independentismo rampante, tambien roto, gracias a ERC, y hoy a la CUP. El pobre desgraciado de Puigmelón, se tendrá que conformar, con los restos del naufragio de CiU, (Ahora llamado Pedocat) para intentar aspirar a algo más que ser un emigrante en Bruselas, de fragaplatos o camarero. En todo caso, ánimo, indepas, alucinados. En 20 o 30 años, a lo mejor sereis algunos mas…

  6. Jo sempre faig cas a les propostes sàvies dels Dedéu, Graupera i Vila. Cada dia, de bon matí, llegeixo tuits i articles d’aquests tres cracs de la teoria per veure amb quin ànim he d’encarar la jornada, a qui he d’odiar i a qui he d’alabar. No obstant, encara espero que em recomanin una pomada per a les morenes; i no hi ha manera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*