Deixa-ho estar, Carles

L’independentisme ha començat a purgar tímidament els seus fantasmes. Primer fou la consellera Ponsatí, a qui els seus mestres convergents obligaren a volar cagant llets de Saint Andrews a Catalunya per menjar-se el gripau d’obrir els instituts l’1-O, dient-li que ho tenien tot a punt per construir un nou estat  quan la realitat era certament millorable. Després Sergi Sabrià, el portaveu d’ERC, que fa ben poques hores anava més lluny, admetent que el govern havia aturat la declaració d’independència perquè la societat catalana no estava preparada per entrar en un conflicte violent amb l’estat (quan els polítics fan d’antropòlegs, reseu un parenostre), la qual cosa implica que el govern encara no ha sabut llegir què va passar a Catalunya l’1-O, dia històric, aquest sí, en què els ciutadans van demostrar la inutilitat de la repressió policial davant la força de la resistència pacífica.

Hi haurà més lamentacions i plors, en podeu estar segurs, perquè en aquesta terra l’autocrítica no té res a veure amb l’accountability de les promeses que hom ha deixat per escrit, sinó més aviat en passar-li la culpa al del costat i cercar qui fou el primer traïdor del grupet. Davant el possible ball de bastons, caldria recordar que fer catarsi sempre és positiu, sobretot si es vol abandonar el joc de nens per intentar tornar enrere amb la intenció de no cometre els mateixos errors i de millorar l’estratègia. Sigui com sigui, el sobiranisme es presenta a les eleccions del 21-D en el pitjor estat possible: per una banda, alguns dels seus cranis privilegiats ja expressen ja sense rubor que no havien volgut fer els deures i, per l’altra, la campanya s’afronta amb mig govern a la presó i l’altra meitat a l’exili. La cosa pot semblar poètica, però això dels comicis acostuma a ser més prosaic.

Que el sobiranisme es presenti al 21-D amb la intenció de desplegar una república declarada en sordina i que el govern no va saber defensar ni la mateixa nit de la seva proclamació és quelcom que grinyola fins i tot als fanàtics. Que l’independentisme afronti els comicis imposats per Rajoy amb la idea d’aplicar els aspectes fonamentals de la llei de transitorietat malgrat no haver estat capaç d’implementar el resultat del referèndum és quelcom que encara produeix més calfreds. Amb això no vull dir que els partits del ‘sí’ hagin de renunciar a combatre i guanyar aquestes eleccions, només faltaria; però la política catalana hauria de fer un exercici de realisme i valdria la pena que els seus agents principals tinguessin la bondat de parlar clar als electors i dir-los què volen dir exactament quan parlen de desplegar o solidificar la república. La claredat només pot beneficiar-nos. És urgent.

M’he mostrat contrari a qualsevol forma de llista única, precisament perquè tornar a repetir els errors de base previs al 27-S seria un dany mortal per l’independentisme. Pel mateix motiu, opino que trufar les llistes dels partits amb els consellers del govern legítim de la Generalitat i que, al seu torn, les encapçalin Puigdemont i Junqueras forma part de la mateixa dinàmica errònia. És indiscutible el caràcter injust i arbitrari de la presó i de l’exili que pateixen els nostres líders, i tota mostra de solidaritat per ells serà poca. Però ordir la nova vida de l’independentisme des d’allò que s’ha demostrat fallit (amb l’estratègia que ens ha dut a viure en aquest estat indeterminat on la repressió de Rajoy i dels seus jutges conviu amb una república que no s’acaba de creure ningú) no crec que sigui la millor notícia per redreçar el país i tornar a enfortir l’esperança de la gent sense fer volar coloms .

Diria que la millor forma de dignificar la presidència Puigdemont i la feina dels seus consellers és posar-la entre parèntesi i revisar-la sense ells a la zona de comandament. Evidentment que el Molt Honorable 130 i que consellers del govern tenen tot el dret del món a sentir-se els legítims líders del país, però ni la presó ni l’exili poden dissimular les improvisacions i la manca de serietat que han ordit els seus actes els darrers mesos. Crec que no hi ha res d’indigne en deixar pas a sang nova, a un govern que –bo i mantenint la intenció d’honorar la gent que s’ha jugat el coll per la causa– intenti fer les coses millor. Que el president Puigdemont copiï l’estratègia masista amb una “llista de país” amb l’objectiu ocult de salvar-li el cul al seu partit no dignifica sinó que taca la seva presidència. Mireu qui defensa aquest invent: són gent a qui només li interessa conservar la feina.

Si l’autocrítica dels nostres polítics consisteix en abaixar el cap momentàniament per, acte seguit, continuar com si res no hagués passat, ens espera un futur ben negre encara que es guanyin les eleccions del 21-D per majoria absoluta. No és un moment per insistir en els invents que ens han dut fins aquí. No és aquest l’instant perquè els governants d’aquesta legislatura competeixin entre ells sense tenir clar quins són els objectius a seguir. Des de l’admiració i l’afecte, amich president, deixa-ho estar. Compleix la teva pròpia promesa. És el millor per tots. És el millor per tu.

21

  1. Anem be amb peroodistes que ho saben tot a posteriori. Pots avançar-nos el resultats de les eleccions i que passarà en els propers 2 anys. Estic intrigat.

  2. Els tres mosqueters arriba que enfiteu massa. Canseu. Superbiosos perdonavides, el Graupera, tu i l’histèric empastillat del Vila. Davalleu, de tant en tant, de la torre d’ivori on esteu instal•lats. Que, d’estar enfilats a les altures, encara us creureu que sou déus.

    PS Ja ens diràs a quin número hem de jugar a la Grossa. Tu que ho saps tot. Il·luminat.

    • Veo que muy a mi pesar, el señor Chiripas, empieza a mostrar un derrotismo preocupante. Vamos a ver, si según sus historias, ustedes han estado mas de trescientos años sojuzgados por los pérfídos y malvados españoles: ¿a que viene tanta desmoralización? Venga señor Chiripas, ánimo que supongo que aún le quedan bastantes años de vida, y con la ayuda de Dedéu y el diablo, es posible que aún pueda vivir algo de esta república fantasmagórica que el otro día han proclamado. Le animo, pues si no fuera por gentes como ustedes, nosotros pobres españolitos no tendríamos a nadie para discutir…

      • La sort que tens (que teniu), Ibericus, és que no pensem trencar-vos la crisma, al contrari de vosaltres, que sempre teniu l’ànim a punt per esberlar caps catalans. Ho demostren des del “A por ellos” (del rei borbó i els goril•les uniformats) fins a l’agressivitat de les vostres manifestacions, amb eslògans com és ara: “Mas, cámara de gas” o “Puigdemont a prisión”, passant pel braç alçat dels nois fills de l’Espanya imperial i feixista i les agressions dels quals si et negues a bramar “Viva España”.

        A mi em van pujar (humilment, sóc fill d’un silenci antic i molt llarg) amb una mentalitat que es resumia amb aquesta dita: el que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú. I també amb aquesta altra: respecta tothom i no menyspreïs a ningú que sigui diferent i parli diferent, i sobretot no et mofis mai d’un esguerrat o d’un deficient. Però com que també em van inculcar que respectés a tothom, però que em fes respectar, aquí estic, plantat davant vostre amb les úniques armes de què disposo, les urnes i la democràcia, a part de la tossuderia innata o heretada d’una gent que haver de pencar molt, sobretot per a enriquir l’amo.

        Visca els nostres polítics ara empresonat i exiliats. Sempre al costat vostre. Sou els millors. Jo no em penso autoflagel•lar. Les collonades pseudointel•lectuals les deixo per als que s’hi guanyen la vida i no tenen altra feina honrada.

        • Pobre hombre. Si estos son los mejores que tenéis, lo de la independencia de Cataluña, va a tardar mas que un viaje a la galaxia de Andromeda, y viajando a la velocidad de la luz. Mire señor Chiripas, si Cataluña no ha conseguido la independencia, después de estar España mas de 10 meses sin gobierno, (ocasión única para ello) y con la pachoca del señor Rajoy, es debido a la incompetencia y estulticia de todos los dirigente que usted dice que son los mejores. Han sido incapaces de organizar nada mínimamente serio. Sólo grandes proclamas y butifarrendums con una pila de gente absolutamente ignorante. Encima ahora tienen la poca vergüenza de decir que el Estado español se ha comportado brutalmente. Dejando de lado que tal brutalidad sólo la han visto ellos, (Ni siquiera Amnistia Internacional les ha avalado) ¿Que esperaban, que el Estado les invitara a un vermut? Realmente me pensaba que los independentistas, tengan algo mas de luces, pero me doy cuenta que, son una pandilla de obtusos e ignorantes.

  3. De Bernat a Bernat. No estic d’acord a fer un canvi de romb en aquests moments. Quant realment es necessita un instant de serenor i clarividència. Potser ser tant proactiu et fa caure al parany de la mort súbita sense pensar en la reanimació i poder bategar amb la força pròpiament catalana que és un anhel compartit pet molts… salut

  4. Estic d’acord en que convindria que diguessin què pensen fer. No tenen gaire temps per pensar-ho i la campanya serà dura. Els altres tenen molta pólvora

  5. Et segueixo bastant i estic d’acord amb tu amb les teves critiques.
    Però te de dir ,que ja està be de queixes ,això nomes s’arregla estant al cap davant a l’hora de prendre decisions.
    Les opinions i els articles estan molt be, em pregunto perquè tots els opinadors crítics, no esteu en cap llista, nomes s’hi apunten els del bàndol contrari (Nacho Martin Blanco ,el Girauta i d’altres que ja no escolto, que amb les seves afinitats amb els unionistes ,han entrat al lloc a on si tenen sort poden posar en practica allò que deien en las tertúlies.
    S’hi aneu en una llista tindreu el meu vot segur, si no aneu a cap llista us demano que no vulgueu influir amb les vostres critiques, tot i que estic d’acord amb elles, però ara crec que no es el moment, hem de intentar influir amb positiu.
    Salutacions.

    • Influir…? es tracta d’extreure conclusions del que ha passat i obrar en conseqüència. Personalment estic decebuda, no hi puc creure més en les persones que ens han portat al desastre. S’han fet malament els càlculs i se n’han d’assumir, res més.

  6. en Puigdemont no va córrer a replicar el titular amb què un diari xarnec de l’Holanda ocupada li feia dir que estava disposat a canviar la reivindicació d’haver un nou estat espanyol, satèllit que fóra de l’estat espanyol mare (una nova Andorra), per una renovació del règim d’ocupació a la baixa. Aquesta absència de rèplica té dues interpretacions: que ja és el que volia dir i va dir -i és el meu parer que és així-; o bé, com n’hi ha que el volen salvar, que és una concessió tacticista de cara als espanyols i de cara al Partit Únic Europeu. No sóc del parer que sigui així. i en cas que ho sigui, encara fóra pitjor. Perquè designaria el súmmum del xarneguisme exhaustiu: més enllà de totes les renúncies que el botiflerisme independentista ha fet de cara a aconseguir una qualsevol coseta que en diguem ‘estat’ i que sigui formalment independent, de la regió de Catalunya i Gasconha sota jurisdicció de la Generalitat de Barcelona (el nou Terradelles), la província es constitueix igualment com a tal en l’exercici de la independència: què en pensem els catalans i gascons d’aquesta regió? Tant se val, naltres farem segons mani el xantatge ad hoc de cada moment -convocatòries a manis, a eleccions, a cassolades, a empaperades, tota altra litúrgia tan emotiva com operativament inútil hores d’ara. Són els espanyols -molt especialment els xarnecs que embalumen l’ocupàció demogràfica- i els canonges del Partit Únic Europeu qui, com sempre, decidiran en nom nostre, és a dir, en nom d’Espanya.

  7. Ès la teva opinió. Jo discrepo. El moviment per la independència és de base social. Els meus representants polítics han actuat pressionats per la demanda social de llibertat que jo he compartit any rere any. Ho han liderat tan bé com han pogut i n’hem tret guanys: el referèndum de l’1-O, la declaració de independència i la de la República. Cal fer una anàlisi dels esdeveniments perquè la reflexió sobre el passat ajuda a millorar el futur. Això estan fent ara. És cert que ambdues varen quedar suspeses immediatament però la responsabilitat no és nostra sino de la violència desmesurada de l’estat. El nostre és un moviment pacífic i cívic. Agraeixo al President Puigdemont i al govern que hagi preservat la integritat física de la ciutadania i dels mossos d’esquadra i la seguretat dels funcionaris. Vivim en un estat que ha fet una involució democràtica extrema: és aquest aspecte el que no es va preveure, la extrema virulència de l’estat i dels seus organismes de poder. Confio que el 21D ens permeti implementar els guanys aconseguits. Construir la República ens costarà temps. Algunes nacions, ara lliures, els ha costat anys. Ho aconseguirem.

  8. Ningú ens ha enganyat. S’ha treballat malament perquè no tenim armes ni hi pensem i no hem controlat el territori. El camí serà dur però s’ha obert amb força i avui encara coneixem més els espanyols feixistes atès que s’han posat en evidència amb el seu to dictatorial i a punta de fusell. No vull creure que tot això sigui estèril. Potser semblarà que roman adormit però…la balanguera fila fila.

  9. Ningú amb um mínim de sentit de la realitat es va creure en cap moment del procés que la independència era possible; qualsevol persona raonable -al govern i fora del govern- sabia que l’objectiu real del procés era que a partir de cert nivell de tensió l’estat s’avingués a negociar una autonomia amb millors condicions per a Catalunya. I no va ser fins a l’últim moment que quedà clar aquest objectiu no es podia assolir. Tot és discutible; també, és clar, els moviments del govern un cop proclamada la república.(i entre aquests moviments discutibles, la declaració de Forcadell davant el jutge: no tot val per a sortir de la presó). Però crec que fóra un error -que no ens podem permetre- no aprofitar l’experiència del President i d’altres polítics. I crec que a això cal afegir que la permanència d’ells en les llistes és una manera d’assenyalar clarament que no acceptem la interrupció de la legalitat que suposa el 155.

  10. Sou un “totum revolutum”: ¿Injustícia, exili?; ¿Moviment pacífic i cívic?; ¿Tot es basa ara en l’1-O? Recordo: el moviment pacífic i cívic comporta: la no violència activa, però aquesta implica al seu torn no resistir-causant injustícia, és una acció per al canvi, però aquest canvi s’engloba en el reconeixement dels deures del ciutadà. En particular la lleialtat del joc de l’ordre constitucional. La desobediència civil No és REVOLUCIONÀRIA, NI pretén imposar el seu criteri a la majoria. La desobediència civil és RESPONSABILITAT PERSONAL per la injustícia, sí, però també els desobedients ESTAN DISPOSATS a assumir les conseqüències legals dels seus actes. Us falta DIPLOMÀCIA, que és un altre punt del moviment pacífic i cívic. És cert que utilitzeu BOICOT, però una mica sense sentit, sense rumb, simplement com una acció molesta, que no porta a cap situació concreta. Sí, sou un “totum revolutum”. ¿La responsabilitat no és la nostra? Sí, també és la nostra, i vostra, i de tots.

  11. Jo vaig tirar la tovallola quan em van assegurar que calia protegir-me de mi mateix, i em vaig dedicar en cor i anima a salvar la hispanitat dins catalunya, ara ho veig en abstracte: tot ha participat del nostre xorro espontani d,aigua pura i reivindicativa, alegre. Les hosties del primer d,octubre les llegeixo catolicament com una confirmacio. No dic mentida: aquests temps i els que segueixen, la cultura i la llengua catalanes han esdevingut hegemoniques, i continuara. Amors meus cal abandonar ja el joc dialectic.

    • En efecto, por muchas hostias que le den, usted es muy capaz de asimilarlo todo de manera muy efectiva. Sus escritos así lo denotan. Camaradas como usted son muy necesarios para la reestructuración mental de personajes, como el mismo Puigmelón.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*