Ai, Lamela

Si em cridessis a l’audiència, Lamela, jo perforaria tots els cordons de seguretat del món i t’abraçaria per darrere, només per acariciar-te la crinera. Genet debutant i maldestre, cavalcaria pels camps de la llei amb tu i et repetiria el llinatge a cau d’orella, d’argentina faisó, estirant-ne la segona vocal fins a l’infinit, com un cantant barroc que gaudeix excessivament i perversa de les notes llargues; prevaricació del desig, presó del gaudi. Quan em poses mig govern a la trena –ai, Lamela– se m’apareix en somnis una munió de policies contents amb la porra ben alta, cantant tots a cor: La voilà! La voilà! Voilà la Carmencita! Però jo et conec a fons, Lamela, i sé del cert que sota tanta fermesa pontifícia s’hi amaga la millor de les voluntats per redreçar el país i retornar-hi l’ordre. M’ho diu el caient dolcíssim del teu serrell i el moviment matemàtic de les teves arracades quan et gronxes de genollons sota la panxa, avall que fa baixada. A casa no hem sigut mai propicis al xumet, car la positura clerical i aquella respiració discontínuament paorosa, sumada al soroll horripilant que produeix la saliva contra el gland, sempre ens ha semblat una cosa d’autèntic espant. Però no hi ha millor forma de redreçar-te que aquesta, ai Lamela. Els amics de la tribu pensen que no t’estimo: mentre els vexen i detenen els seus representants legítims, als meus compatriotes els sembla que la victòria és germana de la correcció i del seny. A la majoria d’ells, ja ho veus, Carmen, si els violessin un conseller a Soto encara farien una instància per protestar a la Cort Penal Internacional. Així és el meu país, ai Lamela: la gent prefereix ser educada i guardar la compostura que atacar l’enemic totalitari, encara que sigui només amb l’ajuda del verb. Jo t’he estimat de sempre, ai Lamela, i per això avui et disparo els meus mots, que són el meu únic patrimoni, mentre torno a demanar que t’ajupis per tastar el llepadum redemptor. Sé que, com li passava a n’en Franco, t’interessen molt més les presons que no pas això de la succió. Però hem d’actuar com ens manà Pascal, ple d’enteniment i gràcia: primer hauràs de pregar vinclada i després, paulatinament, ja començaràs a creure, quasi sense adonar-te’n. Ai, Lamela. Lameeela.

13

    • Para vosotros, todos los que no piensan igual, son fachas. Perfecta razón para trataros, de algo peor: Nazis. La prueba evidente es que el prófugo ex-presidente no electo de la Generalitat, el tal Puigdemont, tiene el apoyo unánime de los nazis del partido flamenco del lugar donde está refugiado, Bélgica. La extrema derecha os delata…

  1. com a punt programàtic electoral, fer-se-la xarrupar d’un fatxa, és la cosa menys espanyolista que he sentit. Sobretot en acabat de llegir el manifest dels xarneguistes de respublica.cat

  2. Citass de Pascal: “Cuando leemos demasiado rápido o demasiado despacio, no entendemos nada.” “Cuando todo está igual de agitado, nada parece estar tan agitado, como en un barco. Cuando todos tienden al libertinaje, ninguno parece hacerlo. El que se detiene le llama la atención los excesos de los otros, como un punto fijo.” “Se corre descuidado al precipicio, después de que se ha puesto delante de nosotros alguna cosa que nos impide verlo.” “Imaginación: es esa parte engañosa del hombre, esta muestra de error y falsedad, cuanto más engañosa, no lo es siempre; porque sería una regla infalible de verdad, si fuera una regla infalible de mentira; pero siendo a lo más menudo falsa, no da señal alguna de su naturaleza, dando la impresión del mismo carácter en lo verdadero y en lo falso. . . ” Pues lo que tienen todas las citas, se pueden utilizar por unos y los otros. No busques en los demás lo que tú no tienes y lo apliques, busca en tí lo que tienes, te guste o no es lo único que realmente tienes. No uses “recuerdos de canciones republicanas, no busques en otros lo que no tienes” Intenta ser y decir lo que tú mismo sientes, lo que tú mismo eres. Si buscas el apoyo de los tópicos, no llegas a ningún sitio. No busques en los demás tus razones, tenlas por tí mismos, pero con apertura de mente, busca todos los puntos de vista. Empatiza!!! Ya te lo he dicho muchas veces, no hay blanco ni negro, todo está en tu propia mente. No te dejes manipular, busca puntos de vista distintos, supérate de una vez, tienes el talento oculto, la potencia oculta, aún no has madurado, aún tienes tu potencial escondido, a ver si sale. Estoy esperando…. Tiempo hay, el tiempo como todo, es subjetivo…..

  3. Em quedo amb la imatge de la pasma entonant Bizet; una versió amb la Lamela fent de Carmen seria més salvatge i groovy que el musical d’Otto Preminger. Qui seria l’officier?

    Molt millor quan et poses operístic que quan et surt la rauxa fàl.lica.

    PD: Crec que la Lamela no duu serrell. Tall recte i ros de pija, tot molt conservador.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*