El tertulià espanyolista (i la teoria del tonto útil)

Se  m’acuden poques professions amb més futur i projecció que la del tertulià espanyolista, constitucionalista o posi-hi-vostè-mateix-el-seu-ista a Catalunya. Fa cosa de dues setmanes, els companys Nacho Martín Blanco i Joan López Alegre escrivien un article a El País (Adiós al circo del odio) en què publicitaven el seu abandó forçós dels col·loquis als mitjans públics catalans, fatigats que la seva posició discrepant fos una simple quota per quedar bé i salvar l’aparent imatge de pluralitat de TV3 i de Catalunya Ràdio: “en estas condiciones (deien al diari de Cebrián, el mateix que ha censurat repetidament escriptors com Joan B. Culla, Francesc Serés i el subdirector del qual em va fer l’honor de posar-me una demanda per retratar-lo) el discrepante, por muy aguerrido que sea, acaba siendo un colaborador necesario, por no decir el tonto útil del proyecto separatista”.

 Ara ja deu fer més de vint anys que tertuliejo als mitjans públics catalans. En la majoria de casos (i puc parlar per la quasi totalitat dels programadors i radiofonistes amb qui he tingut el plaer de pencar, també en el món privat) la presència de tertulians espanyolistes no solament ha estat lluny d’ésser una quota imposada, sinó que han estat els mateixos productors de les desenes de programes on he participat els qui m’han demanat consell per veure quin era el millor opinador de la corda amb qui podíem comptar a la taula. De fet, he recomanat en més d’una ocasió la presència del Nacho i d’en Joan a les tertúlies, i no només perquè me’ls aprecio i m’encanta discutir-hi, sinó perquè sempre preferiré polemitzar amb gent que admiro, com ara l’Arcadi o en Boadella, que no pas amb estaquirots de la meva tribu que no m’aporten una sola idea de valor.

En Nacho recordarà perfectament com, farà cosa d’un parell d’anys, em convidaren a una tertúlia del canal 3/24 on tots els xerraires érem independentistes. Donada la manca de pluralitat, em vaig negar a assistir-hi si no es comptava amb una opinió contrària a la nostra: l’Agustí Esteve, que era el director del Més 3/24 en aquella època, va rectificar sàviament i, en poques hores, van trucar al Nacho perquè hi acabés participant. Jo puc fins i tot compartir algunes crítiques que es fan als mitjans públics d’aquest país (la majoria dels quals, per cert, han acabat censurant-me), però tant en Nacho com en Joan saben perfectament el pa que s’hi dóna a les televisions d’àmbit estatal on, en set anys de procés, les opinions independentistes han estat i són pràcticament inèdites. No cal entrar en una disputa infantil sobre quina riba és menys objectiva: simplement cal tenir dos ulls a la cara.

Quan jo vaig a una tertúlia d’Antena 3 o de La Sexta sé perfectament que hi seré en estricta minoria, la qual cosa –lluny de fer-me adoptar la postura del ploricó ni fer-me sentir idiota– em fot tremendament calent, perquè a la tasca vital que li’n diuen filosofia li associo naturalment la dissidència. Jo sé perfectament que ni la Griso ni en Ferreras pensen com jo, només faltaria, però agraeixo que sovint es trenquin la cara per tenir un indepe a la seva taula de debat quan es parla de la independència a Catalunya, cosa que mai s’esdevé a TVE: conec de primera mà la feina que han de fer perquè així sigui i responc amb agraïment i ben joliu, disposat a barallar-me contra cinc o sis persones amb l’ajuda del meu talent i dels meus bellíssims collons; i, només faltaria, entusiasmat de cobrar pels meus serveis, car a casa això de cobrar per exhibir-nos sempre ens ha semblat una cosa netament civilitzada.

Nacho, Joan: torneu als mitjans públics catalans que, us ho puc ben assegurar, us volen i malden per tenir-vos molt més que els espanyols. Deixeu de plorar: torneu a la taula, guanyeu amb els mots i anem a gastar-nos la pasta resultant en coses útils i amb nocturnitat, si pot ser.

18

  1. Y tienes razón en muchas cosas. Lo único es que creo que los espectadores de la 6a y Antena 3 (comparas un poco tramposillamente medios públicos y privados)tienen derecho a saber que piensas que Catalunya es una colonia, lo que vuelve a tus vecinos colonos. Apreciarás mucho a Nacho Martín Blanco, pero le consideras un colono. Si no te parece fuerte, pues bueno, A mí me parece escandaloso. Me gusta que salgas en la 6a y en A3, aunque no sé cómo lo haces, debes de tener el don de la omnipresencia, porque en TV3 te pasas el día.

  2. El problema de las actuales relaciones de catalanoparlantes y castellanoparlantes (aquí catalanes somos todos) está resumido en este post. El autor es quien permite y facilita a los castellanoparlantes ir a las tertulias. Esa es la base del catalanismo político actual, la pretensión de quien se cree amo de poder poner y quitar al castellanoparlante a su voluntad. Y eso se va a acabar.

  3. La mayoria de catalanistas cree que debatir es hacer por turnos una insulsa profesión de fe separatista, con un suave tono de voz y evitando estridencias de cualquier tipo. Y entiende que la opinión que se aparta de esta presupuesta unanimidad y de esta obligatoria monotonía solo puede ser descodificada como intolerante grosería franquista. El debate en términos catalanistas consiste precisamente en negarse a confrontar pareceres y en limitarse a la mera teatralidad. Pero la cuestión es otra: En las cadenas de ámbito nacional, una tertulia en la que se invite a un separatista por cada cinco demócratas es una sobrerrepresentación del secesionismo, porque es una minoría de españoles la que defiende semejante desafuero. En cambio, en una cadena de ámbito catalán, una tertulia en la que se invite a un demócrata por cada cinco separatistas es una infrarrepresentación de la ciudadanía demócrata, porque es la mitad de catalanes la que defiende la constitución. En el primer caso hay una cuota generosa, en el segundo un aplastamiento enmascarado.

  4. I tambér volta per CatRadio amb Empar Moliner. Al senyor Dedéu, que tant li agrada la diversitat d’opinions, i té amics com Boadella, Espada, Sostres etc., té el pa assegurat: Ben aviat el cridarà l’Herrera que també deu ser, o podria ser, un bon amic seu.
    I tot això regat amb “unos finos”.

    • Només faltaria! que a sobre haber de neutralitzar donetes com tu li fessim passar set. Els vejestorios que anomenes no són amics se’n diu comensals, tertúlies i molta feina.

        • Boadella 74 Herrera 60 Sostres 42 Espada 60 ¿? Anys! Passen molt depressa. Gloria, maca, Gran com una Plaça de toros, comparats amb Dedeu son majors.
          En part, qui ho diria? tens raó: ‘ ni per a una ampolleta d’aigua pels nens ‘ en tenim . . i en realitat només em sobrava això “unos finos”.

          Al Carrefour han eliminat l’estanc que hi habia. Mal, mal y mal. Vuelve a ponerlo y te hablo lo que quieras. (menys poesia !)!
          Em pregunto quin es el nick que fa servir GLORIA ABRAS POU quan es ella la que s’inspira ‘ amb els aires del cel ‘.
          Sera ‘ llest de bar , clara ‘ .. o potser un nom masculí…. Ets l’Hispanico, Gloria????
          Penseu-hi.

          fart i és una biografia de Gaspara Stampa nascuda a Pàdua l’any 1523 per morir a Florència el 23 d’abril, sí, el 23 d’abril de 1554.

        • Et vaig a matar, bruja! Senyoreta Abras, que és tot això del Joaquim Mir…(¿?) No seras per casualitat el majadero del Ibericus.!!! que jo a ese me lo quiero comer a rodanxetes fines, Penjat d’unos hilos…Fes-me el favor de no asustar-me.

          Parteix-te el cul treballant.

  5. M’ha alegrat molt la notícia segons la qual Nacho Martín Blanco i Joan López Alegre han plegat de tertulians a les nostres estimades, eficients, rigoroses i professionals emissores. Sincerament, són dos ploms inaguantables. No els blasmo per espanyols sinó per pesats o per plepes (llegiu-ho al diccionari, és la nostra manera de dir plastes). Plepa: persona o cosa carregosa, amoïnosa, indesitjable. Celebro que, a partir d’ara, el Nacho i l’Alegre no m’agrejaran el cafè amb llet i l’entrepà de mortadel•la (de catalana o de bull) matinals. Que els bombin. I que els cardi un guarà català.
    Espero que el Lacandro III segueixi l’exemple dels dos compatriotes de l’estanquera i el lo-lo-lo-lo, aquesta mena de Pedro Picapiedra extreremenyoespanyol, l’única dèria que percaça és acabar amb Catalunya i tot el que representa. S’inspira en Queipo de Llano, general feixista, el pensament del qual era convertir el nostre país en un solar, Madrid en capital i Bilbao en una fàbrica. L’únic tertulià espanyolista que suporto és un altre Lacandru: el López Fonta; el més civilitzat, educat i culte de tots. Només un entre molts. La resta no val un rot de frare. Gas. Gas a la República catalana. Gas, gas… Oi que m’enteneu?

    PS. Ibericus, vam votar en referèndum, hi havia butlletes i urnes. Vam guanyar-lo. Ara som república. Que t’ataquin les morenes, nen.

  6. Estamos hoy a día 30 de octubre, y el señor BdD, como casi todos los indepas, está en estado catatónico agudo. Lo puedo entender perfectamente. Es muy duro darse contra la pared de la realidad, máxime después de tantos años de ensimismamiento y sueños irreales. Lástima pues ahora, reducidos a lo que siempre han sido, es decir, una minoría de un máximo del 20%, de irreductibles, ya no estarán en la “pomada” de la actualidad del país. Que descansen en paz…

  7. Gràcies Bernat, perquè ets l’únic a TV3 q diu el q molts catalans pensem. No se’ns dóna cap explicació després d’implicar-nos en un procés q s’està demostrant q ha estat un frau polític de primera magnitud. I això hem d’exigir responsabilitats polítiques. Si es reivindica democràcia a Espanya, jo reivindico la mateixa democràcia i transparència als partits q els catalans hem votat per dur a terme un procés sobiranista. I si no hi ha aquest esforç de transparència i explicacions al poble, amb el meu vot q no hi comptin pel desembre, i com jo hi ha moltíssima gent. L’espanyolisme guanyarà i serà gràcies a la irresponsabilitat política dels partits sobiranistes. Parlen dels cops de porra, però enganyar I utilitzar un poble també fa mal i demostra un dèficit d’honestedat brutal i una gran perversió política.

    • Clara, llegeix-te la Constitució espanyola del 1978, intenta entendre-la, i després parla de perversió política posant a cadascú al seu lloc.
      Que he de donar algun cop de puny per lliurar-me d’un linxament? Si puc ho faré. I ningú em podrà fer creure que no era legítima defensa.
      La C78 és aberrant, infectada de feixisme fins al moll de l’òs. Real politik deien uns. Cal derogar-la per sempre. El Rei ho sap, Rajoy ho sap, Rivera ho sap, i cada dia més espanyols ho saben. Senzillament estan prenent posicions per negociar, perquè tenen clar que no tolerarem cap més sotmetiment legal del poble català per cap govern que l’odii. Els catalans i la cultura catalana, els mallorquins i valenciansd tambè, es mereixen un govern que se’ls estimi. I si vols parlem d’amor, i de qui estima més el poble català, si Arrimadas o Forcadell, per exemple.
      Però clar, per això hauriem de consensuar una idea d’amor per a poder-nos entendre, saps? Perquè hi ha degenerats sexuals que corren per aqui que es pensen que amor és submissió no tolerada, o dret a matar l’objecte desitjat si aquest no es plega a la seva voluntat i disciplina.
      És senzill d’entendre. Pensa en l’Iceta.

  8. Jo em pregunto: si les estructures d’estat haguessin estat a punt, l’estat espanyol n’hauria permès l’aplicaió? Val a dir que les estructures d’estat ja les tenim. Són les de l’estat espanyol, vetaquí. I quan siguem independents de debò, amb una Espanya derrotada i una Catalunya triomfant, només caldrà traspassar les oficines de l’estat, canviar-hi els rètols i els logotips, i ja seran de la República. Allà on diu Correos hi dirà Correus; on diu Guàrdia civil hi dirà Mossos d’esquadra; on diu Hacienda hi dirà Hisenda; on diu Aeropuerto de el Prado del Llobregado hi dirà Aeroport Francesc Macià; on diu TVE de Sant Cugat hi dirà TV3; on diu El Hogar del soldado hi dirà Casa de barrets republicana; on diu C’s hi dirà Casal per a l’adoctrinament catalanista de la canalla; on diu PSC hi dirà Ball de saló (especialment mambo i tiro-liro); on diu PP hi dirà Club social casteller i sardanista, etc…

    Repeteixo, el problema no es tracta de les estructures d’estat que la Generalitat encara no té, sinó de l’estat espanyol, que comet totes les trampes inconstitucionals i joc brut que calgui perquè la república catalana no sigui un fet. I si no empra la violència és perquè a Europa li cridarien l’alto. I tot això amb estructures catalanes o sense. Espanya les estructures d’estat nostrades se les passa per la funda de la pebrotera (guaiteu el Mossos). I tampoc és el moment de demanar tallar caps. Oh i més quan estem a mitja partida o a mitja batalla. La colla pessigolla (Dedéu, Graupera i Vila) bé ha d’escriure d’alguna cosa, bé a de treballar encara que sigui d’aquesta forma tan estranya. Doncs facin. Però no ens atabalin gaire. Que ja es veu que d’influencers no s’hi guanyarien gens la vida. Els polítics no els foten ni puto cas. Les seves prediccions fallen més que una escopeta de taps. I els lectors, llevat de les bledes assolellades i clares que van créixer a l’ombra de Pujol, tampoc. Aquesta vegada tampoc no els cridaran per farcir la llista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*