Que la resistència no et faci traïdor

De la mateixa forma que Rajoy no va poder impedir l’1 d’octubre, al govern del PP li serà impossible aplicar la seva versió hard core del 155. Primer, perquè el propi marc constitucional espanyol garanteix competències estatutàries al president de la Generalitat com ara el cessament de consellers i la dissolució del Parlament. Però en segon lloc, i encara més important, perquè desmantellar bigues mestres de l’autogovern com ara l’escola, els Mossos o la televisió pública catalana no s’aconsegueix només posant-hi el virrei Millo de torn. L’aplicació del 155 és una mostra d’histerisme idèntica als milers de policies que –encara avui– passen vacances gratis al port de Barcelona i a moltes comissaries del país esperant una nova ordre per atonyinar les nostres padrines. Ni la ocupació militar va funcionar, ni la seva versió política tindrà cap mena d’efecte, si no és que et deixes esporuguir.

Diria que Rajoy no només ha pactat el 155 amb Sánchez i Rivera, sinó que en la decisió del president espanyol hi ha intervingut també part de les elits catalanes que volen pressionar Puigdemont amb l’espantall d’una intervenció que amenaci l’autogovern català perquè, sota l’excusa de salvar-lo, acabi convocant eleccions. Sabíem que aquesta seria l’opció de l’entorn d’Artur Mas i de La Vanguardia, però darrerament també s’hi ha sumat els teenagers del Diari Ara (sí, aquells que fa ben poc demanaven confiança als seus lectors, tot i no haver publicitat l’anunci de l’1-O). Sota l’excusa de la resistència, part del sobiranisme pactista demanarà eleccions amb el leitmotiv de salvar la Generalitat de l’allisadora pepera. Aquest serà el nou club de la gent assenyada, al què Ada Colau s’ha afanyat a sumar-se, conscient que només podrà sobreviure de les derrotes polítiques de l’independentisme.

L’enèsima trampa de tots aquells que primer van creure que la policia guanyaria e ls ciutadans l’1-O, que després van desestimar la declaració d’independència car pensaven (pobrets meus) que la comunitat internacional abraçaria la causa catalana i que Rajoy no actuaria tal com ho ha fet serà pressionar Puigdemont perquè convoqui unes eleccions constituents després d’una nova declaració retòrica d’independència. La millor forma de combatre aquest barroquisme innecessari és recordar al president i als setanta-dos diputats pel ‘sí’ que han de complir la llei que ells mateixos impulsaren al Parlament i que la millor forma de resistir i de defensar l’autogovern i les entitats que d’aquest emanen és fer cas a la pròpia legitimitat. No hi ha millor forma de resistir, en definitiva, que complir la paraula donada als electors i la llei que tu mateix t’has encarregat d’escriure. La resta, autonomisme i anar tirant.

La nova disfressa del traïdor serà la resistència per salvar les molles. Que no t’enganyin, una vegada més.

7

  1. Primera premissa errònia: “impossible aplicar la seva versió hard core del 115 […] perquè el propi marc constitucional espanyol garanteix competències estatutàries al president de la Generalitat”.

    Ja que fas de bruixot, jo també. El TC, els jutges vaja, aquests que són un dels tres poders de l’Estado i per al qual treballen, decidiran que tot i que la CE garanteixi el què sigui, el MHP ha desbordat la CE proclamant la República, encara que estigui suspesa, perquè atempta contra el principi de la indivisibilitat del Estado, i per tant, “es procedente y ajustado a derecho” aplicar el 155 en la versió “proporcionada”, que en el seu diccionari vol dir “el que els hi roti”; sempre que la sentència estigui motivada (o sigui argumentada en aquella prosa jurídica tan incomprensible i encara que inclogui arguments invàlids) tot complint amb les garanties processals: o sigui, que facin veure que t’escolten mentre et gastis temps i calés interposant recursos.

    T’he sentit parlar sobre el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític internacional. Però tu mateix et fas trampes al solitari quan acudeixes a l’empara del TC: el TC mai reconeixerà Catalunya o el seu corpus legislatiu d’igual a igual amb la CE, sinó de forma subsidiària.

    La clau de tot plegat, i ja que sou tan entenimentats (prenent la vostra premissa com a bona de què no hi haurà violència física, encara que hi han hagut porres, violència de privació de llibertat, arruïnament, i difamació mediàtica): com s’ho farà, quins són els plans de la Gene per prendre el control de la fiscalitat i el poder judicial a Catalunya? (competències mai traspassades i per alguna cosa serà). Amb quartos i uns estatuts, Google també és tot un país. El què deia, que sou uns antics, tu i la teva colla.

    Com amb les urnes, i gràcies a elles, només puc fer un acte de fe i confiar que el Govern ho té previst.

    • Efectivamente. yo me pregunto. ¿Donde están las estructuras de Estado, que tanto pregonaba esta gente? Parece que en ninguna parte. Encima en cuanto Felipe VI, soltó su discurso, a los cinco minutos, las empresas empezaron a irse. Así que sin, plan B.C, ni X, y encima sin los impuestos de las grandes empresas: ¿Donde pretende ir esta gente? Yo si lo tengo claro: Al precipicio, y luego a presidio…

  2. Lo que Rajoy no podrá aplicar es la versión suave del 155 a la que acaba de dar el visto bueno, la rápida e indolora sodomización separatista. De la misma manera que la fuerza de los hechos, que la acelerada degeneración mental e institucional de Cataluña, le ha obligado a recurrir al botón de “se acabaron las tonterías” que se resistía a pulsar, el mismo maelstrom de acontecimientos le empujará a desplegar la versión hardcore del 155, la lenta y dolorosa desnazificación de la secta de iluminados. El artículo constitucional más comentado en oficinas y terrazas no puede ser contrarrestado por ninguna kryptonita estatutaria, porque lo que dice es que frente a un posible desmadre regional el gobierno central ha de tomar las riendas urgentemente y poner orden por la fuerza. Vamos, que ante el ruinoso desgobierno de una autonomía enajenada que no atiende a razones el presidente ha de hacer lo que crea conveniente para recuperar el control. El 1-O fracasó por culpa de la sucia traición de los Mossos, que metieron a los fanáticos jubilados y a los guardias civiles en una encerrona, pero esto ya no volverá a suceder: ahora hay mucho tiempo por delante, una inmejorable acumulación de fuerzas y respaldos –estatales, políticos, sociales y europeos- y poquísimas ganas de broma. Cuanta más resistencia oponga la facción separatista, mayor será el desmantelamiento de su tentacular organización tiránica. Cuanto mayor sea la duración de la contienda, más desactivada quedará la perniciosa fe supremacista que está provocando semejantes desbarres colectivos. FIAT LEX.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*