L’espelmeta

A vosaltres sempre us ha fet por que jo escrigui sobre allò que us fa por. I és precisament per això que avui, que justament en aquest dia d’avui, absurdament estiuenc i espantosament assolellat, us escric dient-vos que goseu abandonar l’espelmeta, que procediu a apagar-ne coratjosament la flama (perquè s’acuguli com les faldilles d’una ballarina russa caiguda després d’una pirueta maldestra) i que us disposeu agafar la llança, l’enamorada llança que tot ho guareix. Ja sé que t’enfadaràs, perquè a tu el que t’agrada és prendre l’espelmeta entre les mans i aïrar-te, car aferrant-te als seus contorns i amb la roentor del seu cilindre sembla revifar la sang que hi tens, a la mà, i pareix al seu torn que el cor se t’inflama, mina subterrània, tubèrcul de benzina. Però jo sóc vingut a dir-te que has de llençar l’espelmeta al bosc, i que així el foc s’empassi ben ràpid l’orgull de la verdor per assecar totes les plantes dels parcs amb insultant flamarada. És així com, entre els incendis, tindràs més valor per desnuar-te el pit i abraçar la llança amb les mans fredes d’ira i tota aquesta indignació autonomista que tens sota la pell (que com tota cosa autonomista no serveix absolutament per res) es transformarà en autèntica fam de lluita. Surt al carrer avui mateix, o demà, però no triguis gaire a dur la teva llança a la plaça, al mercat i fins i tot a la feina. Perquè l’espelmeta te la matarà el vent, mentre la llança t’ajudarà a trencar els núvols. Fins que no facis por, jo et recordaré cada dia totes les coses que et fan por. Com un corcó, amb la ploma del geni.

24

  1. Como nos lo vamos a pasar !!
    Así seguro que hay ostias. Va a haberlas para todos, seguro. Pero las primeras y mas fuertes se las van a llevar en toda la cara los que te hagan mucho caso y no entienden «tus metáforas». Y los hijos de éstos.
    Así seguro que vienen de Europa, EEUU y hasta Unicef a socorrer al pobre pople Catalan oprimido.
    Dale Bernat, gracias a los moderados como tú se acaban aclarando las cosas.
    Salut.

    • Les coses es van aclarir el dia 1 d’octubre, quan Espanya va usar la violència contra gent amb vots a la mà. Per a que hi hagi una guerra hi ha d’haver dos bàndols armats amb ganes d’usar les armes. En el cas actual només hi ha un bàndol armat amb aquestes ganes, i sou vosaltres. No hi haurà òsties per les dues bandes, només per part de la vostra. Si hi hagués violència extrema els morts només serien nostres. No és una hipòtesi tan exagerada: gent com tu seríeu capaços de matar, fins i tot amb joia i el sentiment que feu “el que s’ha de fer”. Com a bon feixista, ets un assassí en potència.

      • Por la vía de la violencia «sorda» y aparentemente pacífica se llega a este punto.
        Me pregunto y le pregunto a usted: ¿Hay mas violencia que arrancarse un brazo o una pierna por que el resto del cuerpo lo ha votado en referéndum?.
        Y no hablo de España, hablo de Cataluña. El resto de Cataluña que no es independentista, tiene que vivir bajo el yugo de la «no violencia pacífica» de los que sí lo son.
        La Caixa no tiene alma, pero sus vecinos del barrio sí.
        Las ostias se las da Cataluña en su propia cara, aunque nos duelan a todos ( no me deshumanice amigo, que así es mas fácil insultar y despreciar).
        Salut.

        • Vostè parla de viure sota “el yugo” mentre els seus inhabiliten la democràcia. Jo no el deshumanitzo, ho fa vostè mateix amb el seu cinisme de feixista.

    • Después de una temporada fuera de Catdisney, vuelvo a leer las mismas tonterías e inclusos superadas, de siempre. Nos hemos divertido estos años con el famoso “prucés” pero para desgracia nuestra a partir de mañana se va a poner en marcha la trituradora llamada; 155, y me temo que: “Llego la Constitucion, y mando a parar”

  2. Des de sempre estic més d’acord que en desacord amb tu, però crec que en aquest cas et saltes un pas. Estic d’acord en aparcar l’espelma, però encara no toca la llança, crec que és l’hora del bambú, del judo si vols; d’utilitzar la força de l’enemic per projectar-la sobre ell.
    D’altra banda, crec que pel que fa a l’anàlisi de l’estratègia dels lideratges polítics, t’oblides de Maquiavel. No ens podem permetre ensenyar a cada moment la cresta. És essencial agafar-los amb el pas canviat i crec que el nostre potencial es manté intacte. Mai és recomanable actuar precipitadament amb la ment obnubilada. La saviesa que atorga l’edat anirà mica en mica substituint la teva impaciència hormonal i accediràs a l’eminència perquè de fusta te’n sobra.

  3. Em pregunto si arribat el moment, tu també tindràs el coratge d’agafar la llança. No només la de la dialèctica, que aquesta, ja tenim ben clar, sí que la domines.

    • Nadie de los promotores del 1-0 o de los que llamaban a asistir o de los que lo defendieron recibió una sola hostia. Curioso ¿No? los influyentes siempre se salvan. Claro, teniendo como Puigemont un servicio de seguridad yo también me la juego. Yo también hago la revolución desde el audi A8

      • Mira que n’arribes a ser curt de gambals… et superes… O potser és simplement que ets un gran imbècil… mira ara dubto entre una cosa o l’altra, o potser és que finalement ets 100% cadascuna d’elles.
        Criatura del senyor: quan hom no té res a dir d’interessant millor callar i no mostrar la teva indigència intel.lectual. Tu t’estalviaràs la vergonya i nosaltres la vergonya aliena… En fi…

  4. Madre del amor hermoso, menudo incendiario de salón. Más vale que te quedes encerradito en casa cuando empiece el death metal, ensayando retórica nietzscheana de bachiller, no sea que te saques un ojo con la lanza esa. Un catalanista arengando al ejército de vejestorios del Ateneu y de escolares cumbayás para que tomen las armas es como Heidi llamando a la Yihad. Cada día que pasa sois más grotescos y ridículos.

    • No has entès res Nick.
      Com a filòsof en Bernat remarca la lluita interior que té cadascú entre la por i l’amor, entre la foscor i la llum.
      A tu no et passa?

  5. De vegades amb la sang calenta es diuen coses sense pensar-les gaire i de manera precipitada ,però evidentment no es aquest el cas, dons quan temps portem? de injustícies ,mentides,humiliacions, menyspreu. Poden continuar així perquè tenen la força i els GENS De los conquistadores Españoles que van lograr fer un dels
    genocidis mès grans de la Historia. Ara comènçen ha estar ” cagadets” de veure que potser, volguén acabar amb nosaltres,poden acabar amb ells mateixos, Com pagaran el deute sense el Xollo del diners del catalans? Be, que tornin a la España de sus amores.Arcaica ,cerril i mesetaria.
    Pero Be: això si, prou de floretes,clavellets i espelmetes.

  6. Madre del amor hermoso, menudo incendiario de salón. Más vale que te quedes encerradito en casa cuando empiece el death metal, ensayando retórica nietzscheana de bachiller, no sea que te saques un ojo con la lanza esa. Un catalanista arengando al ejército de vejestorios del Ateneu y a la comparsa
    de escolares cumbayás para que tomen las armas es como Heidi llamando a la Yihad. Cada día que pasa sois más grotescos y ridículos.

  7. Llança??… llança??… aaa!! Metàfora!!!
    Sóc el més llest i tinc raó, sempre ens escapem amb paraules… si violència és una metàfora, llavors espelma què és??
    Si llança no ho és, l’escrit inútil. Espera’t a ser amo del món.

  8. No cal la violència. És més, seria contraproduent. Però si ens organitzem (encara més) tenim un poder immens. Amb imaginació, voluntat i solidaritat entre nosaltres som indestructibles. I guanyarem.

  9. 1.2 La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.

    2 La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
    ….
    ¿queréis cambiar estos artículos? Adelante pero siempre con la ley. Lo de “espelmes” y “llances” es un poco infantil.

  10. Bernat veig que et llegeixen uns quants imbecils espanyolistes que busquen enmascarar les seves cagades cerebrals amb literatura cursi i babosa. Desde aqui els envio a pendre ben be pel cul.

  11. Anys ha començarem a dir les coses pel seu nom. I el fat fa el fet. Els catalans son gossos, els de Madrid gats. Imprimit i documentat. Penso que, com m’has vist sense maquillar doncs penso que no et vull pensar. Un cat, a no ser que hagin canviat molt les coses, es un gat. Per tant tenim que, Catalunya.cat vol dir gat allunya gat. I té sentit. Els mateixos cobdiciosos fan diferent: un pres politic, d’un politic pres, un bon dia, d’un dia bo, un tampoc, d’un tan poc, un no ho sé, d’un potser…no trobaran desllorigador capaç de menar tanta collita pudenta de fesols Genoll de Crist.

  12. 1.2 La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.

    2 La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
    ….
    Leyendo los comentarios parece que es muy difícil entender los textos. Por eso los repito.

  13. ¿Hablas de miedo? Miedo es un concepto muy personal, muy subjetivo…. El miedo no se puede medir, cada uno tiene sus propios miedos, cada uno tiene sus propios deseos. Leo demasiada agresividad, en los comentarios, leo demasiado hastío. No me hables del miedo, háblame de la esperanza, es más gratificador. Las metáforas se pueden interpretar, como todo. No es bonito alentar el miedo, es más bonito alentar la esperanza. Lanzas y velas, todas tienen sus dos caras, ambos instrumentos pueden ser aterradores o esperanzadores. No me hables de incendios y luchas, nooooo!! en los incendios mueren todos, en las luchas mueren todos. Todos los corazones se quedan negros, toda la ira se vuelve desesperación, todo queda negro, color de luto, de muerte. Usa la vela para iluminar, usa la lanza para utilizarla de soporte para la vela. Busca la salida a la situación sin polarizar, no te adentres en lo oscuro, sin vela y con lanzas, puesto que posiblemente te equivoques, ya que en la oscuridad las percepciones se distorsionan, y ahí sí aparecen diversos sentimientos, entre ellos el miedo, que puede paralizar o puede hacer reaccionar a la defensiva, pero no sabes las consecuencias.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*