A la presó

Si Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no s’haguessin empassat la covardia de convergents i republicans el passat deu d’octubre i haguessin pressionat de debò perquè es declarés la independència, com així ens havien promès Puigdemont i Junqueras signant la llei del referèndum, els líders del món cívic sobiranista avui serien presoners il·legítims d’un règim estranger i la Generalitat podria reclamar-ne la llibertat des de la condició de país lliure. Els consellers del govern català van castrar la declaració d’independència (a excepció de Clara Ponsatí, que fa temps que viu mar enllà i està acostumada a pensar com una dona normal i lliure) entenent que l’apel·lació al diàleg crearia més empatia internacional i que, d’aquesta faisó, Rajoy baixaria la intensitat repressiva. Doncs aquí el teniu, el diàleg i la tranquil·litat, companys: tenga la bondad de entrar en la furgoneta, señor Jordi. 

Ara per ara, cal entendre que ni el mateix Rajoy podria aturar la voracitat d’una màquina judicial que, una vegada posada en marxa, trencarà el gel independentista com un vaixell caçador d’animalons a l’Antàrtida. Les detencions de Sànchez i Cuixart no seran les darreres i certifiquen que la judicatura espanyola no li pot perdonar a l’independentisme la humiliació que va patir Espanya l’1-O: i tant li fot si aquí hi ha infraccions processals o es vulneren els drets de les persones i les seves respectives garanties jurídiques. Rajoy sap que té els estats d’Europa a favor (el senyor Tusk, ai las, no sap ni qui són els nostres Jordis) i que pot aplicar el 155 i fins i tot encastar-nos un president tecnòcrata sense que el continent es constipi. De mica en mica, es va comprovant l’immens error en què va caure el govern posposant la DI: de tenir Espanya contra les cordes i en escac, ara li hem passat la pilota perquè s’esplaï.

Fa només dues setmanes vàrem guanyar-nos el respecte del món (que comença sempre per l’auto-determinació de la pròpia dignitat moral) impulsant un referèndum pel què la gent va trencar-se la cara, que havia de ser vinculant i aplicar-se com més ràpid millor. Vàrem perdre l’oportunitat d’aprofitar aquest immens guany polític i ara tornem a viure immersos l’esport preferit de la tribu: escudar la covardia dels nostres líders erigint dos nous màrtirs del procés. Em sap molt greu que Sànchez i Cuixart siguin a la presó, perquè la cosa és una injustícia flagrant i una immensa putada per ells i les seves famílies. Però encara em sap més greu que algú pensi que el món mourà un sol dit perquè ens fotin els Jordis a chirona, perquè ni Europa ni el planeta Terra podrà parar la set dels fiscals de Rajoy ni les seves ganes immenses de convertir Catalunya en una gestoria comarcal.

Molt Honorable, convoca el Parlament quan abans millor i acabeu la feina que havíeu promès abans que tot el govern faci companyia a Sànchez i Cuixart. Si penseu que em flipo és que no coneixeu els espanyols. I, per cert, companys: prou de cassolades i de fer manis amb espelmetes. No hem de generar compassió: hem de fer por, molta por.

25

  1. Les nostres cartes són la unitat, la tossuderia, la mobilització, la no-violència i, sobretot, sobretot, sobretot, la prima de risc. Estan cagats. Els fotrem la botiga enlaire. Resistir és guanyar. Encara que a alguns ens esberlin la closca.

  2. Tenim una classe política absolutament inadequada per fer la independència i que a més no en té la més mínima intenció. No executaran mai el mandat. No és que jo sigui negatiu, és que és el que estan fent i el que fan sempre. El poble català, cent vegades millor que ells, ha sigut enganyat una vegada més. Al proper que senti dir-me que “gràcies a Mas hem arribat tan lluny” li dic de tot sense cap pietat. La culpa és en realitat dels ingenus “els de bona fe” que permeten aquestes humiliacions. I també dels diaris nostres que parlen de que es va “proclamar” la independència amb tota naturalitat. Sugestió i infantilisme total.

  3. l’única cosa que aturaria tot això “fent por” seria parar la maquinària productiva catalana i deixar l’economia espanyola al descobert i això no hi ha qui ho organitzi

  4. heu escrit la darrera frase del primer paràgraf en xarnec. Tingueu la intelligència i la dignitat de traduir-la en pla perquè la puguem entendre i, de passada, perquè els planencs no ens vegem atemptats en nostre dret inalienable d’ignorar la llengua de la metròpoli, com és normal, just i necessari que així sigui.
    Malaguanyada lucidesa que demostreu en l’anàlisi de l’estat d’ocupació, perquè fer-ho del xarneguisme que professeu estant, fa que tota sigui debades.
    De fet, us guanyeu la vida en xarnec. Això no vol pas dir que, la part de més a més que us llegui de fer re en pla, hi hàgiu d’arrossegar la presumpció xarnega. Com bé fas avinent en parlant de tota altra cosa, ens salva allò que puguem deixar aplanat per als qui ja no concebran que es pogués viure altrament.
    Com a home avesat a consumir xarnec com sou, també cal que us recordi que cal escriure “la cosa és una injustícia flagrant i una immensa putada per a ells i llurs famílies”; i “Molt Honorable, convoqueu el Parlament com més aviat millor” / “Molt Honorable, convoqueu el Parlament empic pugueu/sigui”.

  5. Si metemos la manifestación de la Diada y la del 8 de octubre en un acelerador de partículas y las hacemos colisionar, te aseguro que serán los pijos llorones de la primera los que tendrán mucho miedo de los currantes hastiados de la segunda.

    • Completamente d’acord. Aviam, catalanes i catalans, quan obrireu els ulls? La Catalunya moderna no s’entén sense l’Espanya moderna. Però el problema no és altre que la transgresión moral.

  6. Els apologetes del referèndum van dir-nos que l’estat espanyol el deixaria fer perquè no es podia permetre la imatge d’un guardia civil retirant urnes. A la fi, ens van portar a tots a defensar col·legis convertint la ciutadania en carn de canó. El resultat va ser una massacre en tota regla i adonar-nos que la força segueix imposant-se a la raó. Es parla del XIX i del XXI amb una alegria que fa una mica de pena. Com si al segle XXI la força no fos la mesura de totes les coses i com si a Catalunya haguéssim inventat una nova manera d’entendre els canvis i les revolucions. Si de veritat l’hem inventada, malamament, perquè això vol dir que els estats europeus i el poder real del món vindran a per nosaltres a devastar-nos, com ha passat sempre amb les petites revolucions que tenien l’ambició de convertir-se en referents. Ara, i després del desastre del dia 1 d’octubre, els apologetes del referèndum ho són de la DI, com si això fos un salconduït que ens permetés deixar enrere l’estat espanyol com per art d’encanteri. Un altra il·lusió que acabarà amb un ball de bastons i aquest cop amb una duresa i una determinació encara més extremes que l’1-O. Si els nostres governants ho han parat, de moment, és perquè s’adonen del cul de sac on estem i saben que la DI no farà més que revolucionar la bèstia espanyola. Hi haurà molta violència al carrer, potser morts, i que ningú s’equivoqui: Europa mirarà a un altre costat, perquè Europa és insensible a tot, i perquè l’únic que vol és que el seu majordom espanyol acabi amb la desestablització i pagui religiosament el deute i els seus interessos. Els apologetes, doncs, el que heu de fer és acceptar la realitat que és dura, que és desoladora, però que és la que és. Les espelmes, fillets, les haurem de posar als altars de la parròquia perquè Déu es compadeixi de tots nosaltres.

  7. Cal proclamar la independència i Espanya es desfarà com un sucre dins un cafè.
    Espanya té un deute inassumible, s’han polit el fons de pensions, els seus dirigents són corruptes i només els espera una misèria endèmica. Saben perfectament que els perdedors són ells i hem d’aprofitar aquesta avantatge i declarar la independència. Aquelles iaies sagnant s’ho mereixen !!!

  8. El poble català és una puta merda, rucs cecs que van on hi ha herba fresca i burres verges. Civic i la òstia…
    Bastant d’acord amb l’escrit.
    Des de quan democràcia i pau son sinònims??

  9. Esto de “Conozco a los españoles” mola. Supongo que tienes oportunidad de conocerles en las tertulias de la sexta donde muestras una cara razonable, como todo buen pirado. Sabes fingir normalidad. Y si alguien cree que me paso que te vea cómo les hablas a Arcadi Espada o Albert Boadella. Todo sonrisas y todo corrección. En los debates haces el papel de moderado, tratas de dar la imagen de civilizado. Y por aquí estás llamando al caos y hablando de “los españoles”, cuando no tienes problema en sentarte en esas tertulias rodeado de ellos y cobrar. Eres un fraude. Por cierto, nadie de los que agitáis a la gente desde los medios de comunicación recibisteis una sola hostia el 1-0. Puigdemont se escondió como el cobarde que es, y vive en el palau de la Generalitat cagandose en las bragas, rodeado de policías como un sátrapa sudamericano paranoico.

    • És clar que parla amb correcció al Boadella i a l’Espada! Aquest parell són uns psicòpates! Als bojos com ells se’ls ha de parlar amb cura, poden tenir reaccions violentes. I no ho dic com a boutade, realment tinc la sensació que són perillosos.

  10. Quan et poses cabró és quan em mereixes més credibilitat. Tens raó, jo també penso que amb espelmetes només s´hi va a misa. Prou de somriures i ensenyém ja les dents i les urpes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*