Els treballadors de La Torre de les Hores, als nostres lectors

L’assemblea de treballadores i treballadors de La Torre de les Hores no està d’acord amb la decisió del seu Guardià suprem, Bernat Dedéu, de no publicar publicitat sobre el referèndum que el govern de Catalunya ha convocat per a l’1 d’octubre. Tampoc amb el secretisme amb què Dedéu ha intentat que l’afer passi en sordina sota el magma de l’actualitat ni amb el comunicat posterior del Guardià, en què ha tractat els seus usuaris de subnormals profunds. És una decisió que no només ens ha apartat de vosaltres, els lectors, sinó que ha posat en dubte el nostre compromís amb els valors de llibertat que han sigut el motor de la nostra feina des del naixement d’aquest blog, i dels que ara reneguem en virtut de la pagueta mensual que ens ofereix en Dedéu. Ens sentim íntimament compromesos amb la idea que només la defensa de la llibertat ens permetrà seguir mirant el futur amb optimisme, i per això ens hem posat les mans a les natges per a obrir-les més alegrement i així se’ns pugui encular amb més facilitat, censurant d’aquesta faisó un simple anunci d’un referèndum on és cridat tot el poble de Catalunya, una qualitat molt nostra que hem practicat durant anys donant lliçons sobre què és l’ètica i què és el periodisme i que ara ens passem pel forro perquè, ja ho sabeu, la hipoteca, les classes de karate dels fills, els viatges tipus Instagram a Grècia, etc. Som conscients –i ens agrada– que compartim amb molta gent aquesta doble moral que ens ha esclavitzat durant tants anys d’autonomisme, consistent en fer-se l’ardit a través de les nostres mans, dels nostres teclats i dels nostres bolígrafs, per acabar claudicant. Per això ens sentim tan decebuts quan ens mirem al mirall i permetem que Bernat Dedéu censuri un anunci on s’hi mostra allò pel que diu haver lluitat des de la creació d’aquest espai d’internet. Perquè si ens fallem a nosaltres mateixos i perdem la mínima dignitat, com podem no fallar-li al país? 

Per això us demanem que, tot i haver mamat la polla de l’amo i de no haver-nos plantat davant la injustícia, confieu en nosaltres. No canviarem. Seguirem treballant cada dia amb la mateixa doble moral per guanyar-nos la vostra confiança. Perquè només ens sentirem orgullosos de dir “Jo sóc de La Torre de les Hores” si ho diem amb la hipocresia ben digerida, amb vosaltres. “Nosaltres som La Torre de les Hores”, i el fet que el nostre propietari ens tapi la boca i ens menyspreï és només un petit detall moral per a perepunyetes. Hem fet i seguirem fent aquest viatge junts, i us agraïm que fins i tot quan ens hem deixat censurar seguiu confiant en el blog. El rigor i la cura en deixar-nos trepitjar que han definit aquests tres anys de periodisme no deixaran de ser la nostra guia, perquè heu dipositat en nosaltres una confiança que no ens sentim amb el dret de trair (excepte quan ho manin Bernat Dedéu i els seus interessos empresarials, només faltaria). La plantilla ha transmès a en Dedéu les decisions de la seva disconformitat. I sabem que davant del xoc de legitimitats que s’està produint en aquest moment a Catalunya no podem ser ingenus: hi ha atacs a la llibertat de premsa. Però calen decisions valentes i aquesta és la nostra: seguir treballant per en Bernat Dedéu tot i que ens censuri l’anunci dels collons. Defensem la necessitat de comprometre’ns (i de cobrar a fi de mesada) fins a les últimes conseqüències amb la democràcia, la llibertat i el periodisme. Ho diem ben clar, i estem disposats a assumir els efectes que pugui comportar l’actuació del blog en relació amb referèndum de l’1 d’octubre, que no seran tals perquè el nostre amo ja ha fet cas als seus amics espanyols, que encara riuen.

Els mitjans de comunicació que defensem la necessitat de resoldre el conflicte de manera democràtica podem ser el blanc de la maquinària judicial, política i policial de l’estat espanyol, és cert: per això li hem fet cas a Soraya i no anunciarem lo puto referèndum. En aquest context només podem estar al costat dels nostres drets col·lectius, i per això permetem que en Bernat Dedéu, el nostre paganini, pugui continuar fent negoci a Espanya mentre es fa l’indepe pixant-se en la nostra credibilitat. És allà on volem ser i allà on ens voleu vosaltres, ben jolius i vexats. Al vostre costat, assumint riscos (si el sou ho permet), denunciant les injustícies i atropellaments (menys el cas Palau, que hi passem un pèl de puntetes, ja sabeu, les sopes i tal), i mantenint-nos crítics i vigilants amb els poders espanyols a qui sempre acabem fent cas en la seva curiosa mania d’injectar-nos la por al cos. Trobem-nos-hi, però si és possible fem-ho dempeus, que avui asseure’ns ens fa una mica de pupa.

7

  1. Si ets treballador i depens d’un sou sempre ets veus condicionat. Quan als seus amics Salvador Sostres, Enric Vila i Jordi Graupera (de vostè ho ignoro) els va comprar (la paraula exacta és comprar) el senyor Prenafeta (la mà dreta de Pujol durant molts anys i corrupte declarat), ells també anaven per la vida amb el cul llogat i no podien seure on volien. I quan l’empresari del cas Pretòria els deia boby ells remenaven la cua. A vostè mateix li passa que, quan el lloguen d’un mitjà públic per a dir quatre parides i gallejar en un programa de tarda xaró i cutre a més no poder, amb una quota de pantalla miserablement baixa, deixa de criticar-lo automàticament. Si ara, posem per cas, el cridessin de l’Ara per a escriure-hi articles, el primer que faria és llepar-los el cul. Vostè s’arrossegaria com un cuc per tal de fer-los la gara-gara. És humà, no ho critico. Jo mateix em vaig veure obligat a riure les gràcies d’un empresari tèxtil desgraciadament filldeputa durant molt anys. Al seu davant li feia bona cara i per darrera practicava el vudú amb un ninotet que s’hi assemblava. Val a dir que no vaig aconseguir que tingués cap accident de cotxe. I el paio encara és viu.

  2. La Txetx diu des d’Alemanya, que alla, on no hi han censures autoritaries i no es castiga la llibertat d’opinió, l’anunci del referendum es pot veure :) Salut!! Som i serem :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*