Egoisme

Quan denit sento un especial desencís per tot i tinc escasses ganes de parlar, les cames se’m tornen mandroses com un calamar bullit i canvio la ruta nocturna habitual (que va de l’Eixample a l’Ascensor del carrer Bellafila) per a dirigir-me afeblit a la meva estimada cocteleria Belvedere, que és tot just a cinc minuts de casa. Mentre a l’Ascensor sempre hi acabes trobant algun vagabund molest o un turista que s’entesta a estirar-te la llengua, a la preciosa terrassa del grandíssim Ginés Pérez, per norma general, hi sopen només parelles que intenten oblidar la seva desídia fent soliloquis amb el rap que degusten amb parsimònia o reunions de pijes uptown que riuen amb certa contenció anal, tremolant com les faldilletes d’una ballarina en punta. Quan estic trist, el barroquisme expansiu de l’Àngel Juez, ànima i guia de l’Ascensor, pot acabar d’abatre’m del tot amb la seva tendència a no deixar cap branca d’arbust lliure d’incendi. En canvi, el gest elegantíssim d’en Ginés, que serveix el Wild Turkey amb la ciència arquejada d’un gambista cortesà, em bressola sense estridències mentre intento fer plans absurds sobre com redreçar el futur. Sovint, el meu egoisme arriba a límits repulsius i exasperants i, sentint-me mig abatut però no del tot desencisat, em precipito efectivament al Belvedere però aviso l’Àngel que hi seré, amb la qual cosa (i amb una altíssima probabilitat) provoco que faci un cop de moto i pugi fins el Passatge Mercader a fer-hi una cervesa i xerrar mitja horeta amb en Ginés. Succeeix llavors, com podeu imaginar, que no només recobro tot el sentit de viure, tenint al meu abast els dos bàrmans més importants de la ciutat, sinó que com per art de màgia la calma d’en Ginés esdevé notòriament salpebrada i la rauxa de l’Àngel, momentàniament, gaudeix d’una imperceptible i estoica tranquil·litat. No hi ha forma més gran i repulsiva d’egoisme que la meva, car no només em permeto el luxe d’aparentar una certa apatia (atribució netament petitburgesa), sinó que a més a més m’aprofito del just mitjà perfecte que em comporta admirar de ben a prop els dos nostres amos de la nit en la terrassa més preciosa de l’Eixample. M’hauria de fer vergonya, en efecte, perquè trobar la justa proporció de les coses és un acte monstruós, com és encara més horripilant la inclinació de mesclar els ídols com si fossin la gelatina d’un plat a mig acabar. Pur egoisme, el meu.

10

  1. Eres un triste, patético, aburrido y relamido gilipollas sin nada mínimamente interesante que contar. Un Sostres de tercera categoría, lo que ya es caer bajo. Solo sabes mirarte el ombligo, y ni siquiera sobre tu puto ombligo tienes nada que contar que merezca la pena, triste pajillero sentimental de los cojones. Sin las subvenciones que recibe Elnacional.cat y tu Amo Pepe Antich no serías nada, pero supongo que éstas seguirán fluyendo tanto tiempo como sumisos plumillas nacionalistas como tú estén dispuestos a realizar felaciones al Poder. Termina la puta tesis doctoral de una vez. O lee de nuevo el Leviatán de Hobbes, que tanto dices admirar: ya solo te falta entenderlo.

  2. El professor Jaume Almirall i Sardà, el 1992, al tercer examen de grec, quan va entendre que me la perifollava del auristyquintu, amb un cinc coma dos al examen em mira als ulls dient Pau, me has desencisat. pel cor em va pujar un ploripollis que recordo perfectament.

  3. Es honesto, y lo digo porque soy trans, y dos veces, y hasta las que haga falta: TODOS LOS NIÑOS DEL MUNDO TIENEN EL DERECHO FUNDAMENTAL, MAS ALLA DE LA VIDA, POR DIVERTIRSE SIN SER MOLESTADOS. ella, lo hizo rebien.

  4. Ho comunico per als sodomites Badoret, Ibericus i Agirre: m’he fer voluntari. I si em foten a la presó hi aniré gustosament. Tot per Catalunya i els Països Catalans !

  5. En el teu bloc, no he trobat el teu mail o la forma de fer-te una petició, per aquest motiu, ho faig com un comentari en el teu últim article. ESPERO, AMB CANDELETES, EL TEU ARTICLE SOBRE QUE EL DIARI ARA, ES NEGUI A INCLOURE PROPAGANDA SOBRE EL REFERENDUM.
    Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*