Cansar-me

Em sobta que, en aquests instants d’exaltació nacional, em meu ànim visqui apoderat del tedi, caçat en l’esplín. Ahir, intent novament fallit d’escriure (fa dies m’havia imposat el deure de fer tres o quatre pàgines al dia, cap al tard, sobre una idea que ja fa temps que em volta pel cap, l’enèsim projecte que sens dubte havia de configurar una futura obra mestra planetàriament aclamada) i avui, lògicament, depressió i basarda. Ho vaig salvar amb un panegíric apressat, que em semblà un pèl cursi però que va fer el fet i agradà a afectats i a coetanis. Això de l’alliberament de la tribu potser m’ho acabo prenent com una distracció, finestra vers l’imprevisible. També lluito amb l’intent de deixar el whisky, que em tempta a diari amb la seva gràcia divina, car fa passar les nits ràpidament mentre ennuvoleix l’exterior, fatigant les formes rectilínies. Com que totes les planificacions que tramo acaben en poca cosa, m’he imposat el deure de cansar-me, fatigant el meu cos d’una faisó pràcticament radical, perquè quan la carcassa és feble el pensament també s’escarranseix (el corrector diu que el verb no existeix, però se me’n carda). Dematí corro, denit nedo, detarda lluito amb l’arma, tot i que el braç esquerre hagi perdut força i vaig bandant el floret sense rumb com si fos el director de la banda municipal quan arrenca l’himne. Cansar-me s’ha convertit en un valor absolut que m’evita problemes i m’allunya dels bars. La fatiga és el meu aliat. Avui ho tornaré a intentar, això d’escriure, perquè la idea és realment genial i inaudita. Com totes les anteriors, que vés a saber on reposen. Cansar-me, cansar-me, cansar-me. Aquest és el meu únic objectiu, ara per ara.

9

  1. Sóc un dels seus lectors, tot i que habitualment no comento.

    Floretista i esquerrà. Es vostè una caixa de sorpreses, i la majoria plaents, Sr. Dedéu (amb diacrític, i que bombin a qui convingui). Jo era més d’espasa, els temps que tirava, però és que sóc així de destraler

    Si em vol fer cas, no s’encaparri amb l’escriptura. Si molt convé, deixi-la estar uns dies, i després s’hi torna a posar. Jo li recomanaria escoltar bastant de Bach; obra per a teclat, però tocada per gent seriosa: Kenneth Gilbert, Ton Koopman, Gustav Leonhardt… Vostè ja m’entén. No li diré que fugi de Gould perquè ja ho ha fet, i canviï de corrector ortogràfic, per l’amor de Crist: si no pot reconèixer escarranseix, no es mereix estar instal·lat

  2. Coi, espero que els atacs feixistes a la democràcia a Catalunya t’hagin deixondit. Va, que hauràs de validar un munt de comentaris vergonyosos dels fatxes habituals.

    • L’Arcadi Espada? Clar que fa por! Està malament del cap i mostra clara tendència a l’odi i la violència. Sempre tens la sensació que pot agredir a qui tingui davant.

  3. Escrigui’ns algun article, per mor de Déu. Estripi d’algun filldeputa, per exemple de l’Arcadio Espasa. Així acabi de rebentar. Ja fot cara de mort i de no cagar quan vol, el paio. O del petitlerroux Albert Rivera. O del ballaruc i gran botifler Iceta. O del tontet Serrat. Faci. home, faci. No se n’estigui. Expectori la bilis i regali’ns ets uis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*