La revolució

Fa setmanes, vaig intentar acomplir la revolució proletària que havien esperat infructuosament tots els pobles del món: primer de tot, vaig fer-me el llit al mil·límetre, quadrant llençols i mantes com si, en buscar la justa proporció, el mateix Galileu s’hi jugués la vida. De seguida, la veïna que m’espiava a diari des de l’altre cantó de la Rambla va intentar copiar el meu fer, però el ressentiment i l’enveja la venceren, essent incapaç d’ajustar els coixins a la paret amb la meva idèntica gràcia. Vaig obrir encara més la finestra perquè els conciutadans coneguessin la meva gesta, car l’efemèride ja s’havia propagat de boca en boca per tot el barri. La veïna –compungida pels aplaudiments de la concurrència que s’amuntegava sota de casa– em va acabar demanant disculpes amb la mirada, des del seu finestró, previ a retirar-se avergonyida. Al cap d’una hora, incapaç d’aguantar les mirades de reprovació de la multitud, va saltar al carrer i el cap se li va esberlar a l’asfalt com un ou en caure a terra. Tothom va comprovar, mentre l’enterràvem vora el mar, que l’enveja no duia enlloc. L’endemà i els dies següents vaig repetir l’operació i tots els veïns que durant un temps havien fracassat en el seu intent d’imitar-me, van aconseguir la ciència, finalment. En pocs anys tothom havia superat la meva destresa, i vaig veure’m obligat a acceptar la meva derrota, quan ja ningú no admirava la perfecció del meu llit, ara inexistent . M’havia jurat que mai no passaria, però tot just quan vaig notar certa gelosia al cor vaig decidir llençar-me jo també per la finestra, amb tanta mala sort que vaig caure sobre un balcó i van aconseguir fer-me renéixer, tot i amb  el cos paralitzat. Haig de veure cada dia com, en alçar-me del llit, el meu infermer traça línies perfectes de llençols, coixins i mantes, sense que jo pugui fer res més que admirar-lo, esperant que jo sigui l’únic que el veu.

17

  1. la intranscendència de la torre de les hores d’avui sembla que s’enorgulleix de la constància diaria en mostrar els parers del Bernat

    Un #torracollons en vacances “all right”

  2. En cell moment que el facebook cremava d,intimitat i vaig deixar el be good al mur del mindundi osia, I sies bo (AHE 1,1.) despres d,un sopanet de carn de xorba barribaixera de Constanti, amb ous ferrats i patatones, em vaig disposar a la aprehensio del wifi omniscient, a dos per cent de bateria, ara mateix, i supertramp va baixar del cel, i em va regalar, apoiat amb grafismes adients, l,anagnorisi amb la canço RH 2000 Along Came Mary. Tres,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*