El vestit de la reina

La decadència d’Espanya ja és imparable, des del moment en què tot un ministre d’exteriors s’ha vist obligat a fulminar el seu cònsul a Washington per la simple anècdota d’escarnir l’accent i l’ortografia andaluses, quan en tot l’afer s’hi ha comès una falta molt més cabdal i greu, una ferida de penitència wagneriana, com així és el fet que la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz, vesteixi amb el mateix color que la reina Letícia. Sense el protocol monàrquic som cuina de picada i vi rosat de la casa; sense la jerarquia dels reis i la seva insultant superioritat genètica en gest i mirada, el primer que posa la tovallola a la platja és qui guanya la partida. Un malaguanyat governador del Canadà va gosar tocar-li el colze a Isabel II per ajudar-la a baixar unes escales: la mirada incrèdula de la monarca en notar el contacte d’un empleat del regne fou pura beatitud. En un banquet reial, el pilot Hamilton va adreçar-se a la sobirana per fer-la petar. Lillibeth romangué gèlida i li disparà, amb dolça veu: “jove, aquí qui comença a parlar sempre sóc jo.”

Que una vulgar presidenta de nació o del que sigui copiï el color del vestit de Letícia és una tragèdia de primer ordre, car és només en la vida piramidal, quan les coses queden clares i el poder imposa el seu ordre, que podem anar pel món i fins i tot exercir la disbauxa. Quan Susana copia el vermell torero de la reina no està cometent un error de protocol, sinó que desprestigia la nació que tant diu defensar als seus discursos de fireta. La presidenta d’Andalusia no només ha copiat el color de la reina, sinó que ja en una altra ocasió ja va gosar abillar-se amb un model de Carolina Herrera que la monarca gaudeix de dur sovint i amb molta més gràcia. Ha de ser Susana i no pas aquest empleat diplomàtic que, com tota la gent de la seva tribu hauria de limitar-se a cobrar i no fer gaire nosa, qui demani disculpes per haver fet un copy-paste de la reina. Ha de ser Díaz qui demani perdó amb humilitat, qui truqui a la seva sobirana per excusar-se d’un error de protocol que el seu equip hauria d’haver solucionat amb una trucada prèvia. La reina sempre ha d’acumular tots els ulls. I vostè, presidenta, faci el favor de caminar un pas enrere.

Espanya ja no és el que era. Quan ens en separem, i espero que falti ben poc, hauríem d’oblidar ràpidament aquesta collonada de la república dels somriures i formalitzar ràpidament el bateig d’un monarca afable i instruït, car és només amb l’ajuda dels reis que la nostra tribu ha esdevingut imperi en els seus temps de major glòria. Que tornin a esculpir mausoleus a Poblet, que torni a obrir-se el palau Albéniz per a visites i recepcions, i que als seus preciosos jardins hi hagi una habitació sempre disposada als excessos del nostre jove monarca, que –de tant en tant i com és lògic– voldrà regalar l’honor del seu llit a actrius i vedets de la pàtria. I la lluita pel reconeixement internacional, només faltaria, començarà per assolir el privilegio del bianco per a la nostra reina. I així la veurem, bellíssima i de catalans malucs ungits en fideus a la cassola, tota opalina mentre xerra amb el Sant Pare i sembla tocar la ma incolora de déu.

17

    • Permeti’m que us corregeixi, senyor Mialet (comptant que Manuel no fos un cognom). En català no hauria de ser “melena” sinó “cabellera”. Quan sento o llegeixo “melena” em ve a la memòria, com un tret de bala, el meu pobre pare que, per causa de patir una cirrosi hepàtica, va morir d’una hemorràgia interna a l’Hospital de la Vall d’Hebron (aleshores del Generalísimo). El diccionari diu, textualment: “Melena: Evacuació per l’anus de sang digerida, llefiscosa i de color negre, conseqüència d’una hemorràgia digestiva alta.” Per tant, els que ho diuen malament farien bé d’esmenar-ho. No convertim la nostra llengua en un vulgar patuès de l’altra idioma que ens han imposat per pebrots i a sang i fetge des que el fill de la gran puta, el borbó Felip V, va guanyar la Guerra de successió ara fa 303 anys. Llengua per la qual no tinc cap animadversió, fins i tot l’admiro, però que ens entrebanca la nostra. Més aviat l’entrebanquen aquells que, com l’Ibèricus dels collons (el nostro Quim del Maresme), ens la volen imposar tant sí com.

      • A mucha honra el escribir en la lengua que hablan más de quinientos millones de habitantes del mundo mundial. En todo caso, siento pena por esos pobres aldeanos como usted mismo, cuya lengua (como ya en Francia) pronto no la hablaran ni los payeses de Arbeca…

        • Ya habló en “catalán”. Hay que risa. No vuelvas a decir que eres catalán que me desorino. Catalanes son mis hijos, uno de ellos licenciado en filología catalana y profesor. Los dos hablan en catalán que es su lengua, en castellano y en ingles. Pero tú, mierdecilla franquista, qué coño catalán ni ocho cuartos. Tú facista de toda la vida.

      • De la mateixa manera que hauríem de dir cabells i no cabell quan parlem de la totalitat de la cabellera. Em tallaré els cabells, no el cabell.

  1. España quizás esté en decadencia, pero Cataluña, como dijo el insigne señor, don José María Aznar López, ya está rota, como consecuencia de la ineptitud, estulticia y codicia de sus dirigentes, nacidos al amparo del delincuente, señor. Jordi Pujol y Soley. Al señor Chiripas y a los que piensan (es un decir) como él, se tienen que hacer ya a la idea, de que su ficticia patria, acabará como lo que quedó de ella en la vecina nación francesa. Es decir, con su lengua en vías de desaparición total, su aldeana cultura, destruida y sin nadie que eche en falta para nada, a los voceros y compañeros de viaje del catalanismo rancio y trasnochado. La “Catalaunia finida” lo será por su incompetencia, avaricia y maldad, y no por los enemigos fantasmagoricos exteriores.

    • Ibericus, si no fos pels enemics interiors ben instal•lats com tu, ara no ens caldria ni referèndum. Els enemics exteriors me la bufen. Som un país ocupat militarment, i tu n’ets còmplice i col•laborador. Un “Petain” de pacotilla; un sipai al servei de l’invasor; la quisca empegada al cul del general (aquelles boletes de merda seca que pengen del pèls que hi ha entre la pebrotera i l’anus); una xinxa que pica traïdorament, en la foscor de la nit… Tot això ets tu. Però no vencereu mentre hi hagi qui us planti cara, com jo mateix.

      • Ho escric en català, (doncs hi ha algun imbècil, per ací que diu que no sóc d’aquest territori) Amic Chiripas, sempre quedarà algun ximple, com tu mateix, que intentarà resistir, fins a la darrera gota de sang, tal com diuen els feixistes d’aquest país. Doncs, que hi farem, passaràs a la història com l’últim màrtir catalanista i de les JONS… Tu mateix.

        • No vol dir absolutament res que ara escriguis en català, cuc fastigós. Els teus desitjos són aquests: “Al señor Chiripas y a los que piensan (es un decir) como él, se tienen que hacer ya a la idea, de que su ficticia patria, acabará como lo que quedó de ella en la vecina nación francesa. Es decir, con su lengua en vías de desaparición total, su aldeana cultura, destruida y sin nadie que eche en falta para nada, a los voceros y compañeros de viaje del catalanismo rancio y trasnochado. La “Catalaunia finida” lo será por su incompetencia, avaricia y maldad, y no por los enemigos fantasmagoricos exteriores.” I també: “En todo caso, siento pena por esos pobres aldeanos como usted mismo, cuya lengua (como ya en Francia) pronto no la hablaran ni los payeses de Arbeca…”

          La mare de Serrano Suñer era catalana, Milans del Bosch de procedència catalana, Boadella és d’origen català, el primer era un nazi, franquista i nacionalista espanyol, el segon un general colpista i franquista, i el tercer (pobret) un clown al servei de la corona borbònica i de la imbecil·litat universal. No hi fa res que escriguis en català i que, tal vegada, els teus cognoms siguin catalans de soca-rel. Ens és ben igual, prefereixo un milió de Burros toreros a un Ibericus.

          • Para que vea que los catalanes, tan admirados por usted, son tan fachas, ladrones y asesinos, como cualquier otro ser de cualquier lugar. Entonces: ¿Para usted, quienes son los buenos catalanes,(naturalmente incluido usted mismo)? Los seres superiores, inteligentes y dotados de lo mejor del mundo mundial, ¿Quiene son? Algún distintivo tendrán, para diferenciarlos de los españoles, por usted, siempre condenados por ser imbéciles, subnormales y criminales. ¿Es capaz de decirlo?

  2. Se equivoca del todo, diciendo que mis deseos son la desaparición del catalanismo, su cultura aldeana y todo lo demás. No es que sean mis deseos, es que será la realidad, más pronto que tarde, tal como ha pasado en Francia, país culto, democrático y con gente sensata, no como algunos, tarados de esta región, llamada Cataluña.
    Todo esto gracias a la incompetencia, estulticia, codicia y maldades de sus propios dirigentes separatistas. ¿Le parece poco?

  3. Tu incapacidad para describir a un catalán de los buenos (como tu, mismo) da fe, de tu ignorancia, xenofobia. y en resumen: Fascismo en estado latente.

    • Ibericus és un cap de fava islamocastellà, que com tothom sap, poden haver nascut en qualsevol part del món, i poden parlar, a més d’una llengua que volen imposar a tots els altres terrestres, alguna de les altres sub-llengües que ells consideren indignes de perdurar.
      La seva animadversió a aquestes sub-llengües i per tant a les sub-persones que s’entesten a defensar-les és tant patològicament gran, que ni tant sols ell mateix entén què la motiva ni què el podria deslliurar i fer més feliç.
      Acusa de feixistes a gent que ell mateix provoca, amb actituds tant legalment i conceptualment feixistes que no deixa altra opció que tornar-li els insults, doncs aquests és el seu joc, i pensa que la violència que poden cometre els negres abans de ser linxats pel KKK és violència racista equiparable a la dels supremacistes de tota la vida.

      Carreguem-nos aquesta Espanya!! Ell ho necessita. Estimem-lo anant a votar i cremem la puta Constitución Española de 1978, artefacte putrefacte, i neixem com a subjecte jurídic.
      No hi ha altra opció.
      A partir de llavors, d’igual a igual segons la llei, ja podrem anar a prendre una cervesa amb l’Ibericus i ser tant amics com jo amb l’Èttore, però mentre allò no sigui possible, Ibericus és el meu enemic a mort.
      Siau.
      Let freedom ring.

      • Como enemigo, le digo: Estas perdido tu y tus amigos. La fuerza es nuestra, y la razón también. Vosotros, ni tenéis fuerza, ni razón, ni lo que hay que tener para conseguir vuestros objetivos aniquiladores de los que no piensan igual. Encima sois cobardes y mezquinos, sólo os mueve la codicia. Sois unos miserables.

  4. Em pensava que el tema era de vestits de color vermell, per cert o roig segons es miri. Per què no parleu del color rojo passión, nois! No cal que ‘escopiu’ tanta bilis innecessària.
    Ah, i moltes gràcies pels teus escrits BdD.
    Gaudiu de l’estiu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*