Amb els controladors aeris

Hi ha uns treballadors que penquen el doble de la seva teòrica jornada laboral i que lluiten per un sou misèrrim de mil dos-cents euros mentre tu t’estàs preocupant per les teves vacances de merda. Sovint, aquest adorable i pèrfid sistema nostre ens situa en la dicotomia de triar entre la dignitat i el lleure. Així ha passat amb la vaga de controladors en què uns treballadors objectivament sobreexplotats han fet ús d’un dret tan inalienable com emprenyador, car si no fos molest no cridaria l’atenció a ningú, perquè tu i jo tinguem si més no coneixença que hi ha uns licitadors que els tracten com una simple mercaderia.

Però no, tu estàs molt més interessat en les teves vacances de merda a les illes gregues, tu estàs molt més indignat perquè t’han fet llevar tres horetes més d’hora per agafar el teu vol de merda a Israel des d’on ens enviaràs els teus Instagrams de merda flotant a  la Mar Morta, o com recoi es digui el bassal en qüestió, tu estàs molt més ocupat en evadir-te uns dies que et faran oblidar momentàniament que, en efecte, la teva feina és, amb tota probabilitat, una feina de merda.

Els controladors protesten i jo els dono tot el meu escalf, ells que –més que preocupar-se de les seves vacances– es preocupen per la seva feina, una feina consistent en tocar-te els sacsons a tu i a registrar-te a tu per a la teva pròpia seguretat i esperit tranquil, tu que viatges ressuadot i brut per totes les capitals del món, tu que t’indignes perquè arribaràs tard a Nova York, a pesar de que quan arribis a Nova York no veuràs res que valgui la pena de Nova York, limitant-te sistemàticament a recórrer espantoses rutes turístiques que no tenen el més mínim interès o tu, tu que aniràs a Londres i et limitaràs a vagar com un tòtil per museus insofribles, a fer llargues i estúpides cues al British per veure tres o quatre pintures espantoses per a després menjar una mica de fish and chips encara més repulsius.

Hi ha uns treballadors que reclamen, simplement, poder pencar amb dignitat. Però tu i la teva merdeta de lleure sou més importants. Quan reclamis solidaritat amb les teves reivindicacions laborals, t’enviarem fotos d’Instagram amb les peülles orientades al Mediterrani. Tros d’enze.

18

  1. Está usted muy mal informado. No son los controladores aereos (que cobran un pastón, por ser unos técnicos cualificados) Son los vigilantes de seguridad. A ver si antes de comentar nada, se informa adecuadamente…

  2. Cap Nova York com aquella que només vostè coneix. Íntima i personal. Els del ramat ens conformem amb el que ens donen les agències o el què som capaços d’albirar solets i sabem que no cal anar al River Cafe per poder-ne fardar com vostè feia, fatxenda.

  3. Doncs si les nostres vacances són una merda, deixarem de viatjar. Oh! Llavors perdran la feina i tot el sou! Vaja, depenen de les nostres vacances de merda per a guanyar-se la vida. Quines coses, oi?

  4. A mi, mha quedat gravada a foc, aquella dona que tan tranwuil.la deia que havia tornat a pagar mil euros per ser a Mallorca a la tarda.

  5. La culpa no és dels treballadors (també treballadors) que, després de pencar tot l’any, ara s’han guanyat unes merescudes vacances, i segurament cobrant uns sous sota mínims. Amb tota la il•lusió del món viatjaran fins a on sigui, tant li fa. I, tal vegada, hauran perdut el vol per culpa de la vaga. I, amb raó, s’hauran emprenyat. I no, la culpa no és tampoc dels treballadors d’aquesta empresa subcontractada i amb accionistes familiars de dirigents del PP. Ben fet que fan, aquests vaguistes. I no entenc com és que han aguantat tant després de conèixer les condicions amb què treballen.

    La culpa és dels dirigents d’Aena, de l’empresa de seguretat en qüestió i del govern espanyol. Aena ha tingut enguany uns beneficis estratosfèrics i això gràcies a Barajas, però també a El Prat. Els grans fillsdeputa s’estan fent la barba d’or mentre escanyen els seus treballadors. Entre els quals els treballadors catalans de l’Aeroport d’El Prat. I tots en paguem les conseqüències per culpa de la mala imatge que s’està donant. Turismofòbia? Això és turismofòbia i també incompetència. Sabíeu que aquesta empresa de seguretat va reduir personal, a l’aeroport de Barcelona, tot i estar en alerta 4 per amenaça terrorista? Quin responsable obra d’aquesta manera? O és que la nostra seguretat els importa una merda? I encara surt el tòtil i supercínic de Rajoy dient que la culpa és de la Generalitat, quan sap perfectament que el nostre govern no hi pinta res, en aquest tema, que tot està en mans del govern de la metròpolis, d’Aena i d’aquestes empreses subcontractades en mans d’uns dirigents amb connexions familiars i polítiques amb els del PP. Ens tracten com la colònia que som. En voleu més proves? On són ara aquells que diuen defensar “allò que interessa a la gent”? O és que no els interessen, aquests problemes? I resulta que és la nostra coratjosa i eficient consellera Dolors Bassa, la que està traient les castanyes del foc?

    • Como siempre la culpa de todo es de España. Hasta cuando tu sufres cagarrinas, también…¡Se puede ser tan imbécil..!

      • La culpa no és d’Espanya. Espanya és un aberració a partir d’una l’entelèquia creada des de dalt, des de borbons, aristòcrates, militars, buròcrates, oligarques, terratinents fins a catalans burgesos (i qui diu catalans diu valencians i balears), que són els més provincians de tots, com el tal Alfonso Sala i Argemí, comte d’Egara, per posar un sol exemple de gran botifler. Espanya no en té la culpa, sinó alguns espanyols. Les llengües no són culpables de res, sinó alguns dels seus parlants. Les nacions (encara que siguin de cartró pedra com l’espanyola, que en realitat s’hauria de dir Castelloandalusia) no prenen dedicions ni accions polítiques, sinó els seus habitants. I a Espanya n’hi ha hagut molts, d’espanyols, que s’han equivocat, que han pres decisions equivocades, per no dir que han actuat amb violència i prepotència, amb esperit imperialista, envers les nacions perifèriques, sobretot les que componen l’antiga corona d’Aragó. I ara se’n paguen les conseqüències. Els catalans, des de fa segles, que no deixem de pagar-ne. Es podia haver creat un estat plurinacional de debò, diguem-ne federal, confederal o autonòmic, tant li fa, però la nació dominadora des del punt de vista militar, amb l’ajuda dels botiflers perifèrics, mai no ho ha albirat. Per què havia de fer-ho, si resulta que ha guanyat totes les guerres? A sant de què allargar la mà a l’enemic vençut i tractar-lo com a igual? Tanta magnanimitat no ha estat mai una virtut castellana. Espanya no n’és la culpable, ni Catalunya tampoc. En tot cas alguns espanyols (que es troben entre els més nacionalistes del món) i alguns catalans botiflers (que es troben entre els més provincians).

        • Pere, Pere… ets massa optimista. De debò et penses que un feixista fanàtic violent i limitat intel.lectualment com en lomus embutxadus entendrà un raonament coherent i ben expressat? I encara que l’entengués, penses que admetria que tot allò en que creu és erroni i moralment reprovable? En xoriçus és un personatge inquietant: aquí ens fa riure molt, però tinc la intuïció que és la mena de persona que en circumstàncies extraordinàries cometria actes violents contra els altres, incloent l’assassinat a sang freda. I disfrutaria fent-ho, car en ell es combinen totalitarisme ideològic i sòciopatia patològica.

          • Jamás habeís razonado nada los indepe-fascistas como vosotros. Todavia estoy esperando que me defina, el trastornado de Chiripas, el que es ser catalán. ¿Acaso pretendeís que sea una raza? Claro, no os atreveis a decirlo, pues en este caso, se demostraría que sois unos racistas. Entonces. ¿que sois? Yo os lo diré. Sois españoles frustrados y fracasados, que culpais, al resto de ciudadanos, de vuestro fracaso, como personas y como comunidad. ¿O no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*