Ets un cretí, Miquel Valls

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha dit que els joves catalans no tenen esma per formar-se com déu mana i, contentíssim d’haver-se conegut, ha afegit que als nanos els fot mandra fins i tot aprendre a utilitzar un ordinador, la qual cosa, en primer terme, ens fa pensar que els nostres prohoms haurien de fer-se la prova d’alcoholèmia abans de concedir entrevistes perquè, sí i recontrasí, tots hem dit alguna vegada, després d’una opípara ingesta i en conversa airada de cafè, que a les generacions més caganiues no els interessa fer gaire més cosa que follar i drogar-se mentre que nosaltres, ai las, als divuit anys ja llegíem Heidegger i estudiàvem ofimàtica per pura fruïció (què recollons era l’ofimàtica, per cert?), però això no és el més important, car en determinats entorns tots tenim el dret i fins i tot el deure d’afirmar imbecilitats i de fer-nos els saberuts excusant-nos en l’hipotètic passotisme de les generacions que ben aviat haurien de jubilar-nos, però no, que un prohom tregui caques per la boca no és cap delicte, perquè el més greu de tot plegat és que tot això que diu Miquel Valls és mentida podrida, perquè si d’alguna cosa pequen els nostres joves és d’estar sobre-formats, d’amuntegar màsters i cursets cada dia més especialitzats d’una faisó pràcticament bulímica, a la recerca d’una feina ben remunerada que mai no arribarà, que si d’alguna cosa han pecat els nostres joves és de currar com uns animals per sous de merda, perquè molts d’ells, de fet la majoria, no han tingut la gràcia d’heretar empreses metal·lúrgiques familiars com així li ha passat a l’ínclit Valls, la qual cosa, només faltaria, ens sembla de puta mare, perquè a naltrus els liberals que la gent foti pasta ens sembla una cosa com per sucar-hi pa, però no, senyor Valls, els nostres joves, com tots els joves de totes les generacions de joves que maldaven per pencar i jubilar els vellards que els acusaven de mantes, si tenen algun problema és de saber massa coses i, cregui’m, d’ordinadors en coneixen molt més que vostè, rei meu, puix que mai no han tingut la sort que la secre els enviï àdhuc els correus electrònics o els convoqui entrevistes de merda com la que vostè, gran científic, acaba de fer per dir-los que són una colla de dropos. Els joves són magnífics, Miquel Valls. Tu ets només un cretí, un cretí més.

5

  1. Liberalisme i Miquel Valls són dos conceptes que estan a les antípodes. El senyor Valls és d’aquesta classe de genteta que ha heretat de casa bona i tot el demés li ha vingut rodat. Si fos realment un lluitador, cosa que mereixeria el respecte dels que creuen en la pura ideologia liberal, no seria a la Cambra de Comerç, organisme que pertany al pleistocè de l’economia i que fa tot menys garantir la igualtat d’oportunitats. La Cambra és una canongia plena a vessar de tipus que l’únic que han fet és merdejar amb els seus amigots i aconseguir negocis fora dels cànons de la competència. Si el senyor Valls fos un autèntic lluitador tindria respecte pels joves, perquè els bons lluitadors respecten els que vénen per darrera, perquè els autèntics lluitadors saben que, tard o d’hora, hauran de deixar pas als joves. Però ni ell ni la seva nissaga ho són perquè són han trobat tot apamat i són el mirall perfecte d’aquesta burgesia de Barcelona que amb el franquisme va deixar d’arriscar i d’innovar i que avui és la perfecta fotocòpia de la crosta de Madrid. Només cal veure la genteta de Bartomeus, Rossell i tants altres. Comissionistes, recol·locats en consells d’administració, gent que no emprèn, fa trapis d’alta volada.

    • Totalment d’acord Bernat.

      Aquesta gent pija, carca i desgraciada que només veuen el seu melic alimentat amb els diners del papi, avi o tiet i que han engreixat la fortuna, anem a dir de forma lícita, es pensen que encara ens podran donar lliçons per què són els darrers en portar corbata i vestir amb robes de 1000 € el conjunt.
      Als que ens ha costat suor i llàgrimes pagar-nos els estudis i fer-nos un forat, per petit que sigui, al nostre sector professional, aquest article ens humilia i carrega de més odi contra aquesta gentussa.
      Però cap problema. Una cosa que vam aprendre “els joves mantes” és que “a todo cerdo le llega su San Martín”. I per sort cada any es donen més “sanmartines”.

  2. Quan el senyor Dedéu escriu bé, com en aquest article, em trec el barret figurat. Té tota la raó i l’exposa amb l’estil i la força necessàries. Llàstima que no sabem si el cretí -detesto insultar i em temo que no ho estic fent- no llegirà l’apunt i, si ho fa, li quedarà l’expressió de vell sòmines que li és característica.

  3. Tot plegat, enveja. Aquest senyor hi ha arribat al cim del seu ofici, i vostè de moment, ni ha sortit, i a la seva edat, trobo molt difícil que, si ni tan sols ha pogut eixir, difícilment arribarà enlloc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*