Vosaltres i el petitó

Ara renegueu de la mare superiora i de l’esperit sant, però fa quatre dies la monja us omplia de plantes el balcó i us menjàveu la tomata empantanada del seu cony amb la gana tediosa del presoner. Ara voldreu escopir damunt l’agonia del petitó fins el seus darrers dies, però abans d’ahir li fèieu reverències i no gosàveu ni trompetejar una ventositat sense la seva aprovació. Massa genolls pelats, massa moral arreu. Entenc el vostre desengany, perquè el pare se us va morir al llit i el fill se us morirà sense judici ni absolució. I comprenc també que ploreu, puix que el petitó no us ha robat la joventut, una cosa que al capdavall a tothom li furten o de la qual hom renega tard o d’hora, sinó que us ha robat la maduresa i allò que vàreu gosar anomenar vida adulta. Veníeu del poder absolut i vàreu tornar a caure en el poder absolut. De la llei a la llei i tot ben lligat. Ara passareu les pàgines del diari sense ni mirar-li la calvície i fareu una catarsi de pacotilla preguntant-vos per què us vau passar tants anys vivint cap a una altra banda. Tot, menys donar-li les gràcies;  al petitó l’hauríeu d’abraçar perquè va saber traficar com un gran mestre amb la vostra por de ser lliures. Preferíeu el folklore, preferíeu no alçar mai la veu, preferíeu viure colonitzats amb la il·lusió d’una administració sòlida a gosar reivindicar-vos. Hi havia molts diners, certament, i per això va ser prou fàcil comprar tot déu. Si escopiu contra la tomba del pare i de la mare superiora és a vosaltres qui taca la saliva. Us queda poc temps de vida, fills del petitó. Així doncs, no mateu el pare; lloeu-lo fins el final. Desagraïts, colla de desagraïts, que Catalunya no s’ho mereix això.

13

  1. A mi m’ha fet riure la cosa aquesta de la mare superiora.
    Que aquesta mena de gent oculten el que fan és obvi, la gracia està en el com, com en tot.
    És ben bé que tothom estira del que te al rebost…Els del convent de debò poden estar contents
    que en contes de missals, podien ser hòsties, cristos, benediccions, o indulgencies plenàries.
    Us hi voleu jugar alguna cosa que és feien gràcia a si mateixos, que entre ells a l’hora dinar o qui sap si al llit
    en feien broma. Si són uns catxondus, home !

  2. Ben cert. A mi el que m’infla la pebrotera és que ara, el petitó, baldament bo i enretirat, continua significant-me un gra al cul. Jo no el vaig votar mai, ni pensaments. Paraula que sempre he votat partits, partidets i organitzacions independentistes des que en tenia l’edat. Tanmateix, tampoc em vull fer el tifa manifestant que ja sabia que era un corrupte. En aquest aspecte de l’honradesa a mi també em va enganyar. L’actitud austera, d’ell i sa muller (la monja superiora), així ho denotava. Una actitud molt catalana: austeritat aparent de cares enfora i queixalada de llop quan ningú et vigila.

    Deia que mai no l’havia votat, i per una raó: no em creia el paper de milhomes i cappare d’una autonomia amb gran poder que figurava que tenia. Mentida podrida. Jo i uns quants – sí que cabíem en un autobús – ens vam calar l’engany. La catalana era una autonomia de fireta, el parlament de joguina, i el poder en mans del govern català, una merda penjada d’una canya.

    Al petitó no li basta el paper d’estrassa i el fre que, quan governava, va representar per a la llibertat nacional del meu país, sinó que ara, de gueto, continua fent el joc a l’enemic, mal que tal vegada li pesi de debò. Ara com abans continua tocant-me els collons a més no poder, essent un factor contaminant per al procés d’autodeterminació que els catalans duem entre mans.

    Quan Franco va morir jo ja n’estava fins als pebrots, d’aquell règim. Ara ja en tinc prou de Pujol i del pujolisme i de la mare superiora (la monyos), com abans de Núñez i del nuñisme. I per aquesta raó, entre tantes més, vull la independència. Prou de personatges com aquests, de Prenafeta, Alavedra, Madí, Felip Puig, Mas… Prou de catalans que se’ls creguin. Desperta, ferro !

  3. El articulo de hoy, contradice el de ayer, pero en fin, es cierto lo que dice don BdD, de toda esa caterva, que hoy se han declarado independentistas, a la sombra de lo que ellos creen, que pueden medrar, si el gordo llega a ser presidente de la república de Itaca, por ellos deseada. En todo caso, pobre república en manos de esta pandilla de traidores, incompetentes y desgraciados. España no tiene que temer nada de esa gentuza. Ellos sólos se autodestruirán, por lo que son y por lo que dicen que, (no)hacen para llegar a la independencia…

  4. Sense el petitó (sic) encara esteriem a les beceroles. Certament no tot ho va fer bé, encara que per mi el balanç es positiu. El temps posarà tothom al seu lloc.

    • Els linxaments són propis de gent mesquina i, en el fons, covarda. I qui no ho és poc o molt ? Déu ens guardi dels purs i dels sepulcres blanquejats ! En Pujol enfrontat a la policia, jutge i presó franquistes, als anys seixanta, té una dignitat que molt poca jovenalla pot copsar. Després -el poder corromp- els Pujol han seguit fil per randa la tradició catòlica-mediterrània del patró que dispensa favors i privilegis a canvi d’obediència i silenci. L’omertà nostrada, la “catalanor” que diu el cabró d’en Sostres. Cada poble arrossega la seva misèria i la nostra és filla de la por secular. El “prendrem mal” ens ha fet molt idem, ens ha fet súbdits emasculats. Per sort i per coratge, sempre hem tingut gent que no s’ha agenollat (Heribert Barrera, Carbonell,etc.). Així doncs, foc nou i via fora !
      I sí, Ibericus, l’esperpent ens agermana. Però no oblidis que tu formes part d’una claca prescindible per el teu amo i senyor: un Estat coronat per la vergonya i el crim. I tu, mal que et pesi, no ets res més que un producte del fracàs escolar.

    • Otro sectario, que para él, sólo le vale su miserable opinión. De la que pronto no quedará nada es de vuestra: “Casa de tots” del desgraciado Artur Mas y compañeros de viaje a ninguna parte…

      • Com xala, l’Ibericus, papallonejant entre els comentaris de la gent honrada i deixant-hi deposicions, qual arna entre roba neta esperant que les boles de naftalina facin el fet. S’ha de tenir la barra d’un diplodocus per treure pit i insultar els independentistes mentre el degoteig de casos de corrupció provinents de les files populars i governamentals espanyoles és diari. Avui hem conegut el cas de doña Maria Dancausa Treviño, aquella que va prohibir les estelades a la final de la Copa del rei borbó, essent delegada del govern de Madrid. La paia és sòcia de la Fundació F. Franco i filla del polític falangista Fernando Dancausa, membre fundador d’aital cova de lladres feixista.

        Només tinc esma per comentar aquest cas més recent, ja que no acabaríem mai. I al final cansa, haver de palesar el que és obvi: la putrefacció de l’estat espanyol. I la connivència de molts espanyols amb aquest podrimener. El PP tornaria a guanyar les eleccions. Amb això ja està tot dit. Quina esperança de diàleg hi hauria? Cap ni una, ja que del foc neofranquista aniríem a petar a les brases dels corruptes del PSOE i dels neolerrouxistes i anticatalans de C’s (Colonos). “España una”. Ja us ho fareu. Ben lluny nostre, perxò.

        • No se excite señor Chiripas. Es malo para la salud. Ya comprendo que cada vez está más desesperado viendo a sus incompetentes y cobardes dirigentes, independentistas. Calmese, de todas maneras, pues le esperan berrinches aún mayores, en cuanto vea como le han engañado a usted y otros muchos incautos, que se han creído toda esta comedia del proceso y el referendum. Mucha tila y cuidese, no le vaya a pillar un infarto que le impida ver el final rtidiculo de toda esta farsa.

  5. Tot el que està passant amb la família Pujol em té desconcertada. No sé si són tots culpables, si no ho són tots, si tot el que es diu és veritat, si no ho és, tot plegat no puc dir que estigui decebuda, sinó desconcertada i més encara, segur que el temps anirà encaixant totes les peces i potser no tot serà el que va semblar en el seu moment.
    No havia votat mai Convergència, però tenia respecte al President Pujol.
    Avui la nota que ha sortit als mitjans i signada per una tal Marta, m’ha semblat esperpèntica i massa increïble per ser de veritat. A dia que passa tinc més dubtes de tot plegat. I curiosament quan convé una mica de boira al govern de Madrid, apareixen més informacions que sovint no han estat ni contrastades.
    S’acosta el moment de la consulta, segurament haurem d’estar preparats perquè el ventilador escamparà a tort i a dret.

    • Branca. No pateixis. Es bastant normal tot plegat en un règim autonòmic (clientelar, paternalista, bufó i espantasogres) on el PP y el PSOE arxiven 3.000 milions de ERES per droga, sexe, festes i repartidores populars. Ho dic, perque no perdis la prespectiva. Et recomano veure sobretot Antena3 Notícias. No perquè diguin la veritat (que no la diuen quasi mai), sino perquè cal col.leccionar els vídeos de les notícies sobre corrupció crematística, i en l’ últim cas, la mare superiora va rera de d’algun escandol disminuit de l’espanyolada. Veure’ls tots seguits, dona fé de com és l’espanyolada, pero es necessita un cor fort. Es droga dura. Això no treu que comparteixi el comentari del Bernat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*