“No depenem de nosaltres”

Tota la culerada pregant, reunida com una colla de homeless que recerquen la mínima calda d’altri, adreçant-se a l’altíssim perquè el Madrit es deixi uns puntets a Vigo i també, de pas, perquè caigui humiliat davant la Juve a la final de la Champions. La frase, maleïda i repetida enguany, la pitjor frase de la història del futbol, que vomiten nuñísticament tots els jugadors del Barça: per desgràcia, “no depenem de nosaltres.” Doncs sí, Leo, Andrés, Gerard, a la vida sempre depenem de nosaltres mateixos i excusar-se en els altres, quan has malbaratat partits insofribles amb rivals de tercera, sempre és fruit de la covardia.

La culerada és això: peregrinacions a Montserrat i fantasies anals amb que el Madrit perdi, quan el més normal –i el que hauríem de voler tots– és que el gran equip de la capital del regne guanyi els tres partits, perquè a casa sempre estem amb els forts i, davant de qualsevol final, sempre volem que s’imposi la norma, com maldaríem –exactament pel mateix motiu- per una victòria del Barça enfront del Pesegé o del Lèister. Però no, la culerada prefereix excusar el fracàs d’assistir atònits al fet que una de les millors generacions del futbol mundial pugui acabar igualada per un Madrit infinitament inferior, només salvat per la màgia de Cristiano.

Si el Madrit guanya la Champions, no ho dubteu, l’endemà el Barça contraprogramarà amb un nou fitxatge per excusar la seva humiliació total, intentant vendre la moto d’una nova esperança que tapi el fracàs de la temporada. Som així, preferim sempre tirar pilotes fora i entonar el crit de “no depenem de nosaltres”.

Així passarà també si el Madrid es deixa la lliga a Vigo i la guanya el Barça. Automàticament, ningú no es preguntarà per què el nostre director esportiu ha malbaratat un pilot de milions d’euros fitxant toies valencianes que no serien titulars ni al Betis. Si el Barça guanya la lliga, ai las, ningú no gosarà preguntar-se per què –amb els millors jugadors del segle, insisteixo– el Barça no ha aconseguit imposar la seva hegemonia com ho va fer el Milan i guanyar la lliga de carrer. Si el Madrid perd a Vigo, en efecte, ningú no esmenarà la grisor indefugible d’un president que fa riure i una directiva que ha estat capaç de servir el caviar més fi amb una condimentació que l’ha fet immenjable.

“No dependem de nosaltres”, la frase de la derrota, el mantra del processsisme, la síntesi perfecta dels meus consocis i la seva moral d’esclau. Tenim, com sempre, allò que mereixem. Perquè sí, repetim-ho, sempre i sempre depenem de nosaltres.

7

  1. Fàcil: el Barça no ha aconseguit imposar la seva hegemonia com el Milan perquè el Milan no tenia la seva Nèmesi, no tenia un Madrid. El mateix els passa als de Madrid, però, o creus que allà tot són riures en comptes de mirades de reüll? Per sort es tenen l’un a l’altre, i la seva guerra particular els fa eterns i converteix la resta de futbol mundial en una broma, en una noteta al peu de pàgina d’aquesta epopeia. Fins i tot els anglesos, inventors de la cosa, reis del marketing, enfonsats impunement de milions durant anys no són res al costat del Barça-Madrid. El futbol és Barça-Madrid, la resta no n’és més que un pàl·lid reflex.

    Dit això, la directiva actual fa cagar. Però, què voleu, si l’ha votat el soci del Barça? el mateix que va votar el Sandor, el mateix que gairebé va fer fora el Laporta l’any que es va guanyar absolutament tot, el mateix que havia votat Gaspar, Núñez… i tanta, tanta misèria. Per sort el Barça té el Madrid i és molt més que els seus socis. Rabiem, doncs, per la victòria merescuda de l’etern rival, perquè això ens farà forts.

  2. En Messi, un jugador que no es veurà mai més, porta 1 xampions en 6 anys, tot i que fot 50 gols cada any, la majoria dels quals se’ls ha fabricat ell mateix. La nostra capacitat autodestructiva és acollonant. Erem l’equip millor del món amb diferència i ens vam fer l’harakiri perdent el control en laporta (que ni tan sols va organitzar el seu relleu) i deixant que entressin totes els més inútils i encabronats que ja esperaven a l’ombra. I hem acabat amb aquest pobre home, que és com en Jerry Lewis però initeligible i sense cap gràcia. Ningú al volant. Ara, el soci encantat de la vida, això li agrada així.

  3. Tot correcte i lúcid, excepte el “només salvat per la màgia de Cristiano”. Aquí es demostra que:
    a) No has vist el Madrid més que en resums de 180 segons
    b) No en saps de futbol
    c) Evidentment, a+b

  4. No és que no entengui de futbo,l és que no en té ni puta idea. Primer el Madrit ja supera en Champions al Barça (5 Madrit, 4 Barça), i obviament en copes d’Europa (6 Madrit, 1 Barça). Segon, el Madrit no només és el Narciso, que efectivament és el millor (i més guapo) rematador de tots els temps, té jugadores únics com Modric, Isco, Marco Asensio,… que serien titulars a qualsevol equip del món mundial, inclòs el Barça. En definitiva, si el Madrit guanya, com la lògica diu, la “duodécima” continuarà sent el millor equip del món, com sempre ha estat i sembla que serà per molts anys. El Barça ho ha fet bastant bé aquests darrers anys, i ara li tocarà renovar-se i intentar tornar a guanyar a Europa, cosa que li costarà molt si en Messi (que efectivament és el millor jugador actual) comença a fluixejar per l’edat.

  5. Potser, en un futur, la culerada caurà del cavall i s’en adonarà que un dels millors grups de jugadors de futbol de tots els temps, va perdre l’oportunitat de guanyar quatre Champions consecutives i es va tenir que conformar només amb dues. I tot pel talibanisme de l’entrenador més sobrevalorat de la historia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*