Els hackers són casta

Que la majoria d’atacs informàtics dels crackers (aquest nou tipus d’entremaliat al què la canònica viral defineix com un paio mogut primordialment pel benefici econòmic) ja no s’adrecin a col·lapsar les grans infraestructures del món, sinó que busquin segrestar la informació particular d’ordinadors comuns sota el xantatge de bloquejar-los el sistema a canvi d’una mica de pasta demostra que la majoria de pirates internautes ja no tenen el glamour del grans contestataris, sinó que formen part de la rutina i de la casta del món del capital, interessat primordialment en les coses que són banals però que l’individu encara considera úniques.

No hi ha negoci més gran i foll que jugar amb l’univers de la intimitat vulgar d’un ordinador on hom hi guarda la tesi doctoral, les fotos picantetes que envia a les estimades per tal d’escalfar l’ambient del planeta i els comentaris vexatoris al jefe. Si d’alguna cosa ha servit aquest darrer atac informàtic a escala planetària ha estat el fet que hom ja pugui posar preu a l’accés vers la pròpia intimitat i coneixement en 300 dòlars convertits a la moneda esperanto.

Que una gran part d’afectats hagi pagar religiosament el rescat del seu computer demostra que els humans accepten amb grandíssima parsimònia no només dipositar la seva ànima en un núvol central que no sé sap qui recoi controla, sinó també en comprendre la fragilitat d’aquest espai sense policia on, de tant en tant, el més llest de la classe s’hi pot colar i embolicar-ho tot. Que la majoria d’empreses ja lloguin i cerquin el seu hacker, un adolescent que pot estar penedit de la seva vida anterior o no i ni punyetera falta que fa, palesa la inserció total dels criminals en la vida laboral del capitalisme.

Viure en un món que controla la delinqüència comprant-la tard o d’hora és la major benaurança que tenim. Algú sap com es fa una còpia de seguretat, per cert?

4

  1. Les copies de seguretat es fan quan l,iPad esta carregant i connectat amb el cable. I es desen al núvol. T,estimo molt.

  2. L’any passat vaig patir en el meu portàtil l’atac d’aquests depredadors i amb el pervers oferiment que si volia la clau per desencriptar tota la meva documentació, havia de pagar en bitcoins.
    Vaig agafar el portàtil i el vaig portar a un Servei Técnic. Tot era irrecuperable, així que un formateig del disc dur.
    Ara cada 2-3 dies em passo l’antivirus. Copies en paintdrive, ni em fio del “núvol”.
    I ja sé que tot és incert i fràgil, inclòs el meu portàtil.

  3. Ara només li tinc confiança als calaixos del meu escriptori.
    El meu fill em va dir que era això de no tenir confiança del núvol i que m’instal.lava el Dropbox. Avui rebo missatges d’aquest programa dient que el Dropbox se sent sol…
    Jo tossuda, els meus paintdrives als calaixos i punt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*