Gemma Galdon i els delinqüents

La Gemma Galdon va dir ahir a RAC1 que la Generalitat és plena de delinqüents i la beateria nacional no només ha arrufat l’anus escandalitzada, fent honor a l’esport nacional d’ofendre’s per qualsevol fotesa, sinó que Marta Pascal ha instat el Govern a presentar una querella per calúmnies i difamacions. La Mateixa Pascal que, el dia anterior i a la mateixa emissora, ens havia regalat un autèntic recital violinístic sobre per què la Generalitat, representada al consorci del Palau, no havia d’acusar a Convergència a causa de l’espoli de l’entitat; la Mateixa Pascal que s’ha presentat al món mundial com la renovació joveníssima dels pedecàtors i que pel que fa la corrupció, de moment, només li hem escoltat words words words; la mateixa Pascal, en definitiva, a qui veiem contínuament criticar el govern espanyol per judicialitzar-nos la vida, instava tota una administració a querellar-se contra una simple opinió, per dura que sigui.

La Gemma va voler subsumir el sistema en una crítica i va tirar del broc gros, perquè així ens ho mana el llenguatge quan jutgem un tòtem i ens cal oblidar el puntillisme i la mariconada. La Gemma podria haver dit que hi ha delinqüents a l’administració, tot i que també hi ha persones honrades i bellíssimes. La Gemma podria haver dit que hi ha pomes podrides al Govern i que cal fotre-les a la garjola, bo i salvant els servidors públics  que fan bé la seva feina. Així haurien actuat les contestatàries beates de tota la vida, i així també la mateixa gent que fa anys deia que tot això d’en Pujol i Andorra eren invencions dels enemics de la pàtria. Així tot déu hauria respirat tranquil, previ rotet. Però sovint és necessari treure la metralladora, encara que les nostres bales matin alguna padrina que passava per allí i no en tenia cap culpa. Davant la dictadura del seny, ens calen molts més excessos com els de la Gemma Galdon a la ràdio.

La convivència resta garantida pels majordoms del sentit comú, diu excels el poeta Jordi Valls (Guillem Tell). Catalunya és plena de guardians del bon gust, el país és ple de cagacalces que –sota la bandera del seny– toleren la injustícia i defensen l’omertà. Si vols esmenar la Gemma no t’hi querellis, Pascal: demostra que has superat la vella Convergència i mou el cul. Jo puc estar en desacord amb la Gemma, jo puc fins i tot oposar-me radicalment al món que vol la Gemma Galdon i fins i tot pensar, com de fet penso, que la Gemma s’aprofita del capitalisme i de l’economia de mercat d’una forma molt més salvatge que molta de la gent a qui menysprea. Jo puc pensar, i fins i tot penso, que l’internacionalisme de la Gemma, expressat amb un llenguatge happy flower, prové d’un odi militant contra la seva nació, una nació a la què agradaria veure encara més vexada i humiliada, per simple ressentiment de no poder estimar-la amb llibertat.

Però jo no em querellaré contra la Gemma, sinó que hi discutiré i provaré de contrastar opinions i superar-les. I quan més dura sigui amb el seu pinzell, més gran seran les meves ganes de discutir-hi. Viatjar a fiscalia per sentir-se ferit quan t’acusen d’un delicte o d’una responsabilitat política és digne d’aquests màrtirs de pacotilla que lideren el procés amb la multa pagada. Esmenar les acusacions d’una opinadora apel·lant al jutge com un ploramiques, quan has acusat Espanya de robar-nos (que ens roba) i els jutges d’estar polititzats (que ho estan) i de ser una colla de fatxes, és directament delirant. No hi ha res més espanyol, Pascal, convergents, caguetes, que anar a plorar a la judicatura tot allò que no has pogut defensar al món de la política i el debat. La Gemma ha disparat, tan maldestrament com es vulgui, i això fa mal. Doncs contraataca o calla, tros de ruc.

Si necessites advocat, Gemma, a casa ja en tenim el cul pelat, d’aquestes coses. Besis.

 

 

11

  1. Per exemple se li podria dir que hagues pogut reconeixer que també es poden trobar ‘pomes podrides’ a organismes que estan controlats per la ‘esquerra’ (i.e. PSC, ICV), com ara TMB, no?

  2. Doncs a mi, Gemma Galdón em provoca irritabilitat i pujada de l’adrenalina.
    Les seves maneres i la rapidesa amb la que parla, fa pensar que és impossible que tingui temps per pensar tot el que finalment deixar anar.
    I ja no parlo del malestar que provoca l’amargor i odi que acostumen a envoltar les seves paraules.
    Tot plegat, si la tenim callada durant uns dies, serà bo per a tots nosaltres, si més no per a mi.

    • Jo tampoc la suporto i és per la seva incapacitat de raonar. Ja fa temps que he deixat d’escoltar-la. Quant a la lectura del fet que fa el senyor Dedéu és força ensopegada i és que a Catalunya, no sé si tothom se’n adona, es fa servir molt el model espanyolista d’actuar. Portem tants anys en captiveri…

  3. Tots els homes heteros son uns putos violadors de merda.
    Totes putes.
    Tots els negres son putos animals de merda.
    Tots els jueus son uns usurers.
    Tots els polítics/simpatitzants de Podem son pederastes.
    Tots els catalans una puta escòria que cal eradicar.
    TOTS.
    Potser s’ha de ser un xic gilipolles i un xic fill de puta pel 2017 seguir fent servir l’argument del TOTS.
    I potser na Galdón es passa de frenada sovint. I s’hi passa quant és incapaç de demostrar amb proves el que afirma. I quant argumenta que la simple argumentació de les seues idees son proves suficients.
    Potser na Gemma és una mica gilipolles.
    En general.
    O potser només li agrada provocar. Porqué el canvi necessita una certa provocació. S’ha de sacsejar l’arbre perquè caiguin les cireres. Tot bé. “Welcome to the jungle” i a còrrer.
    Però llavors, potser i només potser, ni siguis criatura i no et fotis a plorar quant les hòsties es dirigeixin a la teua cara.
    És la jungla.
    És una guerra.
    p.d: Agrairia molt que na Galdón (i demés representants de Podem i partits adjacents) fossin iguals de radicals amb tothom. Quicir, que el tema d’en Ramón Espinar i el pis que va vendre fotia molta pudor. I que potser la radicalitat democràtica implicava fer-lo fora del partit i no mantenir cap contacte amb ell. I sí, una cosa no és pot comparar amb l’altre, però tampoc hauriem de deixar que una gangrena sigui comparable a l’altre per poder actuar. Contra la corrupció, el nepotisme i les males pràctiques no en deixem passar ni una. Mai. A veure si hi ha collons o tot es redueix a insultar a l’adversari (que és el que em temo, la veritat).
    p.d2: Parlant de coses serioses, DeDeMouse acaba de treure nou disc i no sé que fan que no van corrents a comprar-lo. https://open.spotify.com/album/2bstRY7kioevpeoVfJQ4RP

    • Totalment d’acord. La Gemma Galdón es mereix una replica. Que ha de dir ella, que la seva empresa, esta subvencionada i contractada per el Ajuntament sense concurs previ. Això no es tràfic d’influencies?
      La Marta Pascal te dret ha demandar-la, si no es considera una delincuent.
      I potser ens hem de treure les ulleres de visió distorsionada i els estereotips. Qui viu a costa del sistema, de la casta que governa al ajuntament gràcies a Fdez. Diaz & Villarejo, es la Gemma Galdón i no pas la Marta Pascal. Però si, uns son contestataris i els altres educats convergents. O uns van de acomodats revolucionaris, i els altres de “burgesos” que matinen al mati, que no viuen de subvencions, i a més tenen querelles administratives i penals per exercir la voluntat del poble. Com cansen les etiquetes. Per cert, que es ser burgés avui en dia?

    • Potser que la facin callar per niña bien imbècil, sectària, demagoga. El Basté deu trempar amb ella i el Sanahuja…pajas (com diu ell)

    • Exacte.
      Tots els ECMs, CSQePs i subespècies similars són uns delinqüents ecològics i deuen diners a Hisenda (espanyola, clar).
      Bé, tots no, només alguns.
      Bé, alguns tampoc, només algun.

  4. Vaig sentir la intervenció d’aquesta fanàtica, i acostumat a la demagògia i a l’excés d’histèria que sol gastar no m’esperava que el govern de la Generalitat reaccionés amb una amenaça de querella. I no perquè no se la mereixi, sinó perquè no és la primera vegada que les diu de l’alçada d’un campanar. Em pensava que ja estàvem avesats a donar-li pel seguit.

    El més greu, al meu parer, va ser que inclogués, com a corruptes, els votants de la coalició que governa la Generalitat. Segons ella, govern, partits i electors som uns corruptes. La malfardada diu que estarà contenta d’anar a la presó, cosa per la qual podrà cantar la canya al Millet. No hi deu tocar, pobra mossa, allà on la tancarien, el Millet no hi fóra pas.

    Dedicar-se, agrament, a la demagògia i a l’insult té aquestes coses. Per una banda, als mitjans, els més grocs primer, ja els convé promocionar aquestes tipologies. Ella, el Nacho, el Sardà, el Lacandru, l’Alegre, Bernardos, Barberà, Levy, etc…, com més demagogs millor, que són els que donen espectacle, en definitiva. Però també s’arrisquen a ser querellats i a rebre insults per tuiter. La falta de categoria d’aquesta revolucionària de saló és comparable a la de qualsevol hiperventilat cul de taverna que, entre copes de Veterano i expectorant gargalls, insulta els catalufos i enyora el Caudillo.

  5. Sembla clar q al Bernat li cau pitjor la Pascal q la Galdon que tampoc li cau gaire bé. El que si que han conseguit amb l’anunci de la querella es que la “susodicha” Galdon entri en un estat orgàsmic que li durarà setmanes!!! Finalment li han fet cas i sha realitzat!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*