En Sisa i les hòsties

El meu amic Jaume, en Jaume Sisa, el nostre admirat malalt del cel, ha dit a El País que els catalans no desobeirem jamai dels jamais cap llei espanyola ni europea ni planetària ni res de res, ja veus noi, perquè la simple amenaça d’una hòstia ens faria tornar esporuguits a la botigueta del senyor Esteve a fer-hi negoci, que és allò que més ens mola en general. “Espanya ha actuat sempre sense contemplacions: si s’ha hagut d’expulsar jueus, matar moros i aniquilar indis, s’ha fet. En canvi, aquí, no, som pacífics i democràtics; aquí, sang, no.” A mi, estar d’acord o no amb en Jaume, com podreu imaginar, se me’n refot, perquè parlant amb en Sisa uns minuts s’aprenen més coses de tot plegat que amb la majoria de líders processuals i els seus discursos plom. En Sisa gaudeix fent de Gaziel per dir-nos que som una colla de Sanchos Panzas a les ordres del Quixot espanyol i ho fa simplement perquè viu molt confortable en l’esport de dur la contrària i li agrada excitar el públic per controlar els seus clímaxs. Aquesta és, també, la feina d’un l’artista.

En qualsevol cas, això que diu en Sisa no deixa de resumir el sentir de molts catalans que han acceptat durant lustres la violència de l’estat contra la llibertat del seu poble com un gest lògic i normal. De fet, el que hauríem de discutir més sovint no és pas si els catalans tenim un gen contra la desobediència i els espanyols un d’ amor per matar l’altri, sinó precisament si és normal que la violència es posi immediatament sobre la taula quan algú gosa parlar de llibertat a Catalunya. Que un àcrata com en Sisa pressuposi violència als espanyols és un fet tan identitari com atribuir un seny poruc als catalans, la qual cosa –en algú que en teoria renega del fet nacional– és un fet prou paradoxal. Més enllà del nacionalisme de la pàtria, hi ha qui creu en el nacionalisme de caràcter, i així pot dir amb alegria que els catalans no saben alliberar-se, literalment, perquè són genèticament mesells. Qualsevol generació del mateix tipus, en la raça o en el gènere, ens faria esparverar, però aquesta caracterologia l’acceptem sense cap protesta.

El més preocupant del cas és que el discurs de la violència ha estat molt més propi dels antics catalanistes (i diria que en Sisa, mal que li pesi, n’és un) que no pas dels espanyols. Jo m’he fet fart de sentir, en dinars de patriotes de rot i sucar, aquella cançoneta del Ja veuràs, aquí quan comencin a haver-hi hòsties tothom guardarà l’estelada a casa, una frase que es deia a l’aire com una tautologia a partir de la qual ja no cal explicar res més . Les hipòtesis són les llavors de la por i el pressuposar que per ser lliure et fotran una hòstia és una de les bases de l’actual estat autonòmic. Jo no sé com reaccionarien els catalans en un entorn de violència, perquè no sóc expert en futurismes, però sí que puc dir sense embuts que pressuposar l’agressió de l’altre i la teva claudicació ja és una acte de violència en si mateix. Suposo que en Sisa estarà d’acord amb mi que l’amenaça d’una hòstia, encara que te la pintis tu mateix com a mera possibilitat, ja és una cosa prou inacceptable com per replantejar-se això de no entrar mai en política i pensar que en el fons als catalans això dels sacrificis alliberadors no els agrada gaire.

Però bé, Jaume, vine aviat a fer una copa i parlem-ne.

13

  1. No hace falta que la amenaza sea la violencia estricta: os están engañando para que penséis que la independencia es gratis. Que la libertad no conlleva ni una sola renuncia. Os dicen que no saldréis de la UE, lo cual es dudoso. Os ofrecen cálculos que siempre salen a vuestro favor, pase lo que pase. Nadie hace un discurso adulto tipo: “yo quiero la independencia y estoy dispuesto a afrontar escenarios adversos con tal de lograrla”. Vale, en UK hicieron un referéndum, o en Canadá. Pero decena de países avanzados no lo permitirían y nadie osa llamarles dictaduras con la alegría que lo hacéis aquí. Habéis hecho de los catalanes un pueblo de lloricas, de niños mimados que viven en uno de los mejores entornos del planeta pero aún así consideran que merecen más. Porque sí, porque son mejores, porque son superiores. Igual que el otro día, en el colmo de la xenofobia achacabas la mala calidad de la TV catalana a la influencia española. O sea, hasta lo malo que hace TV3, que es un hervidero de indepes es culpa de España. De verdad que antes o después todo el tinglado se ca a ir al carajo, ya se está empezando a ver. Y los que habéis contribuido a ello seréis responsables de una frustración colectiva de consecuencias imprevisibles. Habrás jodido un país que iba moderadamente bien mientras te fumas un puro en tu bar favorito. Aprended de los vascos, por favor, que os damos bastantes vueltas en todos.

    • No penso entrar en competició testosterònica amb tu ni amb ningú per esbrinar qui la té més llarga. Si em dius que els bascos i els espanyol camineu eixarrancats tot marcant un regueró per on passeu per causa d’arrossegar els collons per terra, doncs m’ho crec. Que els catalans la tenim més curta? Doncs també molt bé, home. Però ves qui t’ho diu, aquests mitjacerilles que som us deixarem amb un pam de nas quan agafem els trepants i fotem el camp. I tota la vostra bravesa choricera, cocochera, levantapiedras i tempranilla no us servirà de res. Tal com no us haguera servit de res si els reforços nazifeixistes de Hitler i Mussolini, sobretot l’avió d’ambdues potències amb què van bombardejar i matar milers de víctimes innocents, no haguessin donat un cop de mà als militars africanistes espanyols encapçalats per Franco. Ah, i també amb l’ajuda dels moros, que van rampinyar i violar tant com van poder i els van deixar. Aquesta vegada no us en sortireu, us fallaran els aliats. Fins i tot els catalans de la boina vermella del Tercio de Montserrat s’han passat al nostre bàndol.

  2. Tota aquesta patologia de la violencia espanyola i la por catalana son d’una altra epoca i ja no tenen el pes que havien tingut. Espanya ja no pot i la Catalunya que vol marxar ho sap de sobres. Concretament que vol dir que no tens ni mitja hostia? Que estas completament endeutat? Que has perdut grotescament la teva sobirania? Que el teu patrimoni pertany a creditors? Que et pateges els diners dels avis en campanyes electorals i altres mamandurries? Qui es que no te a l’hora de la veritat ni mitja hostia? Riurem

  3. Jaume Sisa és un dels elements (n’hi ha més) que l’estat sempre ha tingut a mà per alimentar les nostres pors, acomplexar-nos, acoquinar-nos, ensinistrar-nos, crear derrotisme i desconfiança envers les nostres legítimes aspiracions d’alliberament nacional. És d’aquells que quan es refereix a la cultura catalana la sol anomena “cultureta”. No és estrany que aquestes declaracions les hagi publicat El País, que és el Patufet de la carcúndia progre i espanyolista. Tot quadra. Que parli per ell. Té tot el dret a ser un cagat i a llepar per interès o per por la bota de l’amo. Per mi que continuï amb els pantalons al garró i el cul en pompa esperant la penetració. Puc passar perfectament de les cançonetes d’aquest personatge. A mi no m’ha agradat mai. La veu de falset i de cagacalces en delata el pensament capat.

  4. Jaume Sisa, en sap i molt. Caldria prendre exemple d’ell. Ha viscut a Madrid i ja sap com pensen allà. El que diu dels catalans és una veritat com una casa.

    • Doncs és «una veritat com una casa» molt especial, atès que és desmentida per fets històrics (guerra de la Generalitat contra Joan II, Guerra dels Segadors, Guerra de Successió, carlinades catalanes).

      De fet, el que ha dit Sisa, algú ho podria considerar «una mentida com una casa», bé que -segurament-, de fet, és «un error com una casa». Un «error», tant per aparent desconeixement de la història com per haver-se prestat a aquest joc amb l’antiindependentisme.

      Em sap molt greu perquè fa molt temps que sóc admirador del Sisa compositor i cantant. Fins i tot d’ en Ricardo Solfa.

  5. El Sisa, sap com tractar i arrivar al cor moldejat per mil pors de les rebotigues catalanes. Ni El Pais ni la majoria dels seus lectors, saben de què parla. Per això es un cantant Galàctic. Pero deixeu la tendresa dels vençuts de banda. Voldria parlar-vos del què ens ofereixen aquesta colla d’espanyols de tota categoria i espècie? Si anem a les seves èlits, acostumades a viure de renda, la cort (fins i tot el cabo furriel de Vigo, volia formar-ne part sanguínia) del B.O.E. i el Imperio de la Ley (es a dir, el seu garbuix otornillador) envoltades de corretatges i feromones (voy por rutas, imperiales, caminando hacia…Dios.). Una esceneografia de cartró pedra a l’estil anti 9-N? Ni una punyetera explicació d’això de la “reforma de la constitución” o del “federalismo” dels seus contrafets escolans. Quina mesura concreta? El FLA? ……. (silenci)…….(silenci)……(més silenci). Tenen tants collons, que han de remoure el record de la violencia per assumir algun argumentari i intentar estendre la por entre els botiguers?. Perquè por, por, el que es diu por, en tenen molta més ells. Els hi surt per la boca cada vegada que parlen. Bona proposta. Fantástica resposta de la mongil Soraya. “Soraya! te duele que Catalunya se vaya?”. (silenci)…….(silenci)…….(silenci). Pues vete doliendo. No hi ha un sol, un de sol, polític espanyol (vull dir d’això que ells en diuen Espanya), que tingui els pebrots necessaris per ser-ne patriota, i parlar de cara al seu poble. Per salvar-l’hi com a mínim, els mobles. Així què, anem tirant.

  6. El que hauries de començar a fer ja, i s,espera de tu, es un acte d,honestedat. Aquestes dissensions civils son la protesta d,un sol home. Un home que es va alçar contra el castig pres per costum corrent, un home que va protestar contra la perversitat de la funció publica, contra els elements infantils a càrrec dels quals hi ha responsabilitats d,ordre adult, un home que t,ensenya el camí, si li deixes, un home que si no pares de l,intent de desacreditar-lo potser deixaràs que faci el seu negoci i perdoni la teva egolatria covarda, un home que t,ha donat el llampec de Júpiter i observa com te,l gastes en Perversions Claudianes, l,únic home just de tot el país, l,únic home que s,ha fet a temps les preguntes adequades, l,únic que ha estat sempre per la labor, aquell, a qui negues el pa i la sal i cada dia esta deslliurant la malvestat de sobre el teu cap imprudent, aquell a qui deus el sou i la feina, aquell que no deixes ni viure ni morir, aquell que si tornes a entristir l,única manera que te de respondre es perdonar te i sotreure,t a l,abisme. Aquell qui veu tota la teva feblesa i la por superlativa que et fa omplir de decisions coratjoses coses que no et corresponen. Aquell qui resa per tu perquè no pot evitar comunicar-se amb tots els humils els quals ja han posat a examen la teva consciencia podrida i traicionera.

  7. Mai m’acabat d’agradar el Sisa i és per això, per aquesta ànima de català esporuguit. Recordo que Boadella en una entrevista a TV3 va dir una cosa similar. I és que, efectivament, ser espanyol per por és molt lamentable.

  8. En Sisa te rao una part important de la,psique catalana, i aixo ja seria etnogenesi, te aversio al conflicte i a,la violencia. El castella i el.vasc no, per,aixo aquestes 2 etnies van ser implacables amb els moros a la,reconquesta i amb els indis a,la conquesta d america. Com diu en Sisa. Es cert que els,catalans vam defensar nos,el 14, pero nomes aixo defensarnos. L exercit austriacista va conquerir Madrid i en lloc de devastarla i collar la poblacio com.van der els borbonics al 14, ens varem anar perque els madrilenys no ens volien..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*