Bauman

L’únic interès que ha tingut Zygmunt Bauman són els seus errors. Cada època ens regala un tipus ben determinat de pensador que li excita el Narcís decadentista a la parròquia; el polonès va jugar perfectament aquest paper, inventar-se molt hàbilment el concepte de liquiditat amb el qual molta gent va justificar la seva indeterminació existencial de tres al quarto per així enaltir la pròpia manca d’iniciativa de fer res positiu i de realment trencador. Afirmar que la nostra època ha viscut regida per la incertesa i l’ambivalència, en contrast a uns temps moderns on la moral era més recta i absoluta, és una bajanada com una catedral. Sostenir, conseqüentment, que durant la Il·lustració fins i tot els pagesos eren kantians regits pel compromís moral deontològic i que ara –per obra i gràcia de la malèfica i pèrfida Internet– tots vivim en la desconfiança i habitem la banalitat sentimental només ho pot comprar qui vol situar-se en un existencialisme d’estar per casa, amb aquell gest tan propi i nostàlgic de viure contra el propi present per pura rebequeria i desig de plaure als ploraners.

De fet, si per alguna cosa resulten interessants els nostres dies és per l’absolutisme moral (i unitari) de la majoria dels ciutadans del planeta i també  a benigna solidificació dels nostres comportaments ètics. Primer, Bauman es va desenganyar del marxisme; després, melangiós, no va saber adaptar-se a l’economia de mercat, un sistema de llibertats i d’intercanvi econòmic sense el qual, dit sigui  de pas, no hauria venut un sol llibre. Bauman és el filòsof al què han pogut citar tant les tietes psicopedagogues de la tribu com també els articulistes de La Vanguardia amb Màrius Carol i les seves wiki-editorials al capdavant. Ha fet el gran servei de dir als auditoris allò que volien escoltar sense pensar gaire, sense canviar res de res. Descansi en pau i en resti pols, que això de l’aigua s’acaba ben ràpid.

7

  1. Estic d’acord amb la teva crítica a l’obra de Bauman. Com a sociòloga, em frustra que autors con en Zygmunt Bauman siguin els què més atraguin l’atenció pública.

  2. Que en Bauman és un ex marxista fracassat com tants d’altres és certament exacte. Quan hom ha hagut de guiar-se amb axiomes falsos durant dècades i de sobte li trontolla tota la cosa, cas d’en Bauman, es troba que els rígids i absurds motllos la pseudològica estèril del marxisme no serveixen per a buscar una nova cosmovisió i ja només queden les intuïcions emocionals i fer el ploramiques.

    És curiós que en els temps líquids de la modernitat líquida del postmodernisme líquid i el pensament feble líquid i la moral líquida, hi ha un excés monstruós de liquiditat financera. L’excés de cash que hi ha a tot el món excepte l’Europa hiper decadent (España, Portugal, España, Grècia, España, Itàlia, España) és un signe dels temps ben revelador.

    Ara bé, afirmar que en els temps de la Il.lustració molt pagesos eren ònticament kantians en la seva moral no és cap bajanada: Kant va formular de manera teòrica el que ja era una forma de viure altament digna a Occident, resultat del cristianisme i del pensament crític grec.

    Aquesta formosa cosmovisió, aquesta veritable ortopraxi de la dignitat, mai ha sigut tan destruïda com en els segles XX – XXI, que és quan s’han produït les pitjors degradacions ètiques i morals de la història, precisament per efecte de la funesta influència d’estupideses com el marxisme, el nazi-feixisme, el reaganisme, el thatcherisme, el maoisme, el leninisme, l’estalinisme, el pujolisme, la socialdemocràcia, el zapaterisme i el colauisme.

    Let freedom ring.

  3. Quina pena. No obstant, sempre ens quedarà la seva obra, i sobretot els tertulians que en continuaran citant alguna frase o sentència; en ells seguirà viu. En Segimon Bauman era un bon recurs, com ho són Pla i Churchill, els germans Marx, Monte Python, Gramsci i els personatges de Joc de Trons i Polònia. Ara els tertulians n’han quedat orfes; sort, però, que amb l’ajuda dels llibres que ha deixat escrits en seguiran trufant les intervencions a les ràdios i televisions (si és que se’ls llegeixen i no parlen per boca d’ase). A mi em queia bé, aquest iaio. Arran, sobretot, d’haver donat suport al referèndum d’autodeterminació de Catalunya. El trobarem a faltar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*