Aquest pobre noi en Domènech

En Domènech, Xavier, ha dit que cal anar a eleccions urgentment  per tal d’assegurar-nos això del referèndum, és a dir, per profans i gent poc llegida, que cal anar a votar per poder votar. Això en Domènech, pobret meu, ho devia aprendre a les assemblees de la facu, on els nanos de papi i de mami passaven la tarda regenerant el planeta i caçant la mosca, unes reunions on sempre s’iniciava la doctrina cantant allò de votem si hem de votar. Això a en Xavier li encanta i des de llavors ha millorat ben poc. Votem que votem, que recontravotem i barreja-ho una mica amb les retallades i les urgències plenes de gent amb la grip compartint ferum i virus a la Vall d’Hebron i ja ho tindràs tot. Votem que votem, diu en Xavier, pobrissó Domènech que ja somia en un govern d’esquerres autonomista a Catalunya. Votem que votem. Una vegada vaig entrar a una assemblea a la facu per gosar demanar quan aquella minoria motivada de progressistes  ens permetria tornar a classe per poder exercir la nostra feina d’estudiants. La cridòria fou immensa. Votem que votem. Jo, pobre de mi, cremava  els dies a la biblioteca i col·leccionava notes extraordinàries. Em vaig errar del tot. Si m’hagués passat les tardes amb el cul al vestíbul arreglant el món ara seria comissionat d’alguna cosa progre, regidor o diputat i me’n duria a casona un bon sacot d’euricus per poder adoctrinar la tribu sobre justícia social i democràcia. Votem que votem, Domènech. Quina colla de farsants. Quina gent més dolentota.

19

  1. Pues tiene usted toda la razón. Comunistas que después de matar a millones de seres humanos, con su ideología repugnante, ahora dan lecciones de democracia. Para mi y siempre lo manifiesto, tan criminales los comunistas como los nazis de Hitler. Alardean de haber luchado por la democracia, ¿que democracia? La suya, naturalmente, como la que ahora hay en Cuba, Venezuela o Corea del Norte…

  2. El Xavi Domènech ha pres el testimoni del putairamonisme duranilleidista. Aquest pàjaro, això sí, d’esquerres, és un altre català que juga a favor dels que ens volen destruir. L’interès de lo Pelat de la Franja era purament material, bàsicament era un home de negocis que es dedicava a la política per interessos econòmics amb Espanya. Se’l veia d’una hora lluny. Tothom ho sabia llevat dels que sempre es deixen engalipar. Però en Domènech, ¿quin interès pot tenir a fer el paperot de portar-nos a vendre si no és el de l’internacionalisme mal entès, o sigui a l’espanyola, que no és altre que el que només reconeix com a subjecte polític l’estat espanyol i canta la internacional en castellà, quan fa anys i panys en tenim la lletra traduïda a la llengua d’Andreu Nin? ¿Ja que, d’entrada, no li suposem el maquiavelisme d’anar disfressat de proletari, menjar entrepans de mortadel·la i viatjar en metro per acabar convertint-se en un podrit burgès patriòtic espanyol, oi? O sí? De Lerroux en estat pur aquest país ja en va patir un, baldament no hagi deixat de reproduir-se en epígons i imitadors al llarg del temps. Com que fa anys que ens afaitem i hem perdut la virginitat, la perspectiva que en tenim ens permet fer juguesques de com acabarà la carrera d’aquest xicot. Si ens guiem pels antecedents, només hem de recórrer a la memòria i fixar-nos que Josep Piqué i Francesc de Carreras militaven al PSUC (n’hi molts més exemples d’extrotskistes i exmaoistes que ara bufen cullera de plata). Eren dels que renyaven els que discursejaven en català, atès que consideraven aquest idioma l’esca de tota carcúndia burgesa. ¿Ell se sumarà a la nòmina de petits o grans lerrouxistes que han treballat per la causa espanyola? Sí, el putariramonista duranilleidista del Domènech és un altre element de qui l’estat es val per acomplexar-nos, acoquinar-nos i destruir-nos. Tot es repeteix i la història és circular. Només cal llegir Gaziel, Pla, Xammar, Obiols, en definitiva, els nostres clàssics del bon periodisme per saber el que està passant i el que s’esdevindrà.

  3. Es el que volen la gent manipuladora i que han manipulat de fa molt de temps els que es pensaven (pensen encara) que qui més crida és qui te raó. Per sort dels qui no s’han deixat manipular, la majoria silenciosa, només a votar cuand creu que mereix la pena.

  4. BdD, probablement aquest pobre noi d’en Domenech no va cremar tants dies com tu a la biblio, però acadèmicament li ha anat molt millor, doncs té un doctorat – amb premi extraordinari inclòs-, un premi ciutat de BCN i diverses publicacions, a part de ser professor a la UAB, en canvi tu maco tens zero doctorats, zero publicacions i et van endollar en una privada que evidenment no té el prestigi de la UAB, això sí, col·lecionaves notes extraordinàries, seguns tu of course.
    I és que no n’hi ha prou cremant dies a la biblio, a més s’ha d’entendre el que un llegeix i també de tant en tant aportar alguna cosa original, cosa que a la teva edat ja comença a ser hora que facis.
    Finalment, crec que als assamblearis que hauries de criticar són gent com els batxillers Puigcercós i David “tinc el mateix català que els nens del Merlí” Fernández, doncs aquest són els que van fer el dròpol mestres estudiaven i obviament no vàren acabar una carrera pagada per tots.

    PD.- Bon any.

    • El “prestigi” de la UAB??? De quin prestigi parlem? Fora d’aquí no en té cap, i aquí és on acabaven tots els qui no entraven a les bones escoles. A nivell de recerca la UAB no pinta res al món.

      A Ejpaña tenir un doctorat no té cap misteri, els regalen, el nivell de rigor, sobre tot en carreres “de lletres” és deplorable i la gent més brillant sol seguir altres camins, molt rara vegada segueixen la via acadèmica; si hi fan sol ser a fora i primordialment als Estats Units.

      El llibre del Domènech que li va servir perque li donessin el premi ciutat de Barcelona és un despropòsit: parla de la mutació del moviment obrer quan hauria de parlar de la seva destrucció per una sèrie de fenomens deplorables.

      El Premi ciutat de Barcelona és un tinglado d’origen franquista que s’entregava el 26 de gener, dia d’entrada dels feixistes a la ciutat. Segueix estant totalment polititzat.

      Sortiu fora: tot aquest panxacontentisme no té cap vincle amb la realitat, les universitats d’aquí no pinten res perquè el sistema neofranquista i de col.locació, és un tinglado contrari a la intel.ligència, a la recerca, a la innovació i al talent.

      Com diu en Miguel Brieva:

      “Creo sinceramente que para el dibujo, como para casi todo, fue mucho más estimulante e instructivo el colegio que la universidad. Tuve la fortuna de ir a un colegio pequeño con unos profesores bastante comprometidos con la enseñanza que nos dejaban mucho tiempo para dibujar. Más tarde, en la universidad, y contrariamente a lo que cabría suponer, uno se topa con una dinámica académica aún más hostil al aprendizaje y al libre desarrollo del pensamiento, y se hace lo que se puede. En todo caso, en general, y salvo por las honrosas excepciones de algunos verdaderos maestros, el proceso educativo no es más que un continuo y monocorde desposeimiento de los atributos inherentes al niño (curiosidad, imaginación, percepción de la verdad…) que transforma a un humano potencialmente libre en un ser productivo, limitado y ajustado a los preceptos sociales de cada momento. Durante la educación, tan importante es absorber lo beneficioso de lo que te inculcan, como ofrecer resistencia, aunque sea interior, a las imposiciones y adoctrinamientos más perniciosos. Lo lamentable es que uno sólo pueda intelectualizar esto muchos años después de haberlo vivido, cuando tal vez ya sea demasiado tarde. “

      • Com va dir Einstein, tot és relatiu. A nivell mundial la ub i uab estan entre les 200 millor unis, a nivell europeus la cosa millora molt, doncs l’èlit és a usa. I si parlem d’Espanya són les millors, per tant, a nivell local, tenen molt més prestigi que una Blanquerna. A més tots sabem com són les facus de lletres, però si parlem de ciència, i sé de que parlo, llavors aquí tenim gent que publica a Nature, Science i PRL, i en mates publiquen a Inventiones i Annals, i si això no es prestigi que vingi Déu i ens ho expliqui.

        • Exacte, Doctor de Haro. Deia el doctor Marañón que no existeixen malalties sinó malalts , o el que és el mateix , és més important conèixer quin tipus de pacient té la malaltia, que conéixer la malaltia en sí mateixa (William Osler). Ho dic perquè en aquest bloc a vegades sembla que el més tonto fa rellotges.

          Salut

        • Benvolgut,

          Lamentablement els criteris que les duen a ser entre les 200 (!!!) Primeres són quantitatius fonamentalment, no qualitatius. La UAB té 35k alumnes (!). El filtre d’alumnes i professors és fluix, els títols no es valoren en el mercat o en el món acadèmic de volada, i no hi ha gran competència meritocràtica. És un tinglado prou lamentable.

          Ni a Europa ni al món hi ha cua per fer recerca a la UAB. Des del món acadèmic als Estats units es veu molt clar.

          Hi ha gent molt brillant aquí, però les universitats no ho són. La més exigent és la UPC, i l’IESE té nom a nivell europeu, la resta al món no tenen visibilitat ni prestigi.

          Such a pity, però la única manera de solucionar-ho és començant per fer-ne un pronòstic acurat.

          La gent des de fora no veu ni pol de recerca puntera ni bufetades per entrar-hi ni exigència en ela resultats.

          S’ha muntat un tinglado q no funciona.

          Cal desmuntar la monarquia borbònica neofranquista i la mentalitat mesella i autosatisfeta que l’ha fet possible.

          Let freedom ring.

          • No he parlat de la upc, doncs és la meva, i ja et dic jo que d’exigent cada vegada menys. La recerca ni es valora, només cal mirar que passa ara per vacances. Les facultats sense biblio tancades, i les que en tenen obertes pels estudiants ja que hi ha exàmens al gener -exàmens que no tenen res a veure amb els que es feien a principis dels noranta doncs, si fossin com aquells no aprovaria ni Cristo Rey-, però els investigadors que es fotin, que facin la recerca a casa seva. Això és l’actual upc, o sigui que siguem una mica rigorosos amb el que diem.

            PD.- Efectivament Quim, en aquest bloc el més tonto fa rel·lotges de fusta.
            Hispanico, a la facu de física sempre diuen, “el que sirve para físico y el que no para meteorólogo”, quin temps farà demà, mano?

    • Tenim.un llepaculets, que,recita els,suposats merits del doctorsito Domenech, com.si li fos la vida, ves a,saber Bernat igual es el mateix Domenech en persona,que entre llepadeta de cul a,la okupa i genuflexions al Borbo, te temps de llegir te.

  5. 01 Fóra bo escarnir a tot indigent mental que es prèn seriosament el marxisme, i que vol importar el fabulós sistema d’incentius de Korea del Nord, la RS de Bielorrússia o del Kazakhstan. La Rússia de Putin és el resultat de la destrucció física i mental del poble rus per part dels marxistes durant dècades de materialisme i d’ateisme forçós, de sistema feudal de ciutadania i de manca de llibertat, tot suposadament basat en el “socialisme científic”
    02 en Domènech ven fum com a autor d’autoajuda de quarta categoria. Encara no ens ha explicat com un règim de monarquia borbònica hereva del franquisme amb partits, sindicats i patronals estatals, amb llistes enlloc de diputats uninominals i sense u bri de divisió de poders pot ésser un sistema democràtic i higiènic
    03 no ens ha explicat com pretèn revifar les finances tenint en compte l’espoli d’Espanya, la decadència forta del sud d’Europa i la declinant competitivitat. S’ha devaluat la moneda un 35% i la cosa encara no tira.
    04 no sabem com pretén arribar als objectius de reducció d’emissions de CO2 autoimposats i actualment impossibles de complir sense tornar al món dels caçadors recolectors
    05 Domènech no explica quina política d’infraestructures proposa per a garantir desenvolupament econòmic
    06 Domènech no explica quina avantatge suposa el votar al leninista Pablo Iglesias per als catalans, més enllà de la sudamericanització de Catalunya i la consolidació del reggaeton
    07 Domènech no justifica per què cal votar autonòmiques si ell mateix va dir q 201y era el deadline
    08 Domènech pretén apel.lar als sentiments més baixos de l’electorat, com a venedor de rebaixes que és
    09 Domènech és un propagandista del PCE i del PSUC estalinistes; només per això, per pretendre contaminar els soferts ciutadans amb el seu totalistarisme de garrafon ja mereix un escarni infinit.

    Let freedom ring.

    • No s enrotlli tant, la Russia de,Putin es la,reaccio al borratxo liberal d en Eltsin que es va vendre el pais a la mafia i als oligarques, ben assessorat pels USA

  6. Herbert Read t’admiro.

    Julian Schwinger, ets el tàbac necessari en tota tifa de merda. L’alarma sonora que fa
    que no trepitgis la cagada.
    Em poses en alerta i t’ho agraeixo.
    L’enveja cap al BdD que destil.len els teus comentaris i la cultura matemàtica que de tant en tant ensenyes em fa pensar en el meus amics de la facultat de Física. Quasi tots instal.lats en l’aparell universitari de casa nostra.
    Però en tu hi veig molts més diners al darrera. Què passa, ets ric rei Julian??

    Arrisca’t tu tros de quòniam!
    No ets tant culte i intel.ligent??
    Per mi els escrits del Bernat són tractats filosòfics i algun dia s’estudiaran com un tot. Amb les seves llums i les seves ombres. No et fot??

    Let freedom ring d’una puta vegada.

  7. Me congratulo que la mayoría de independentistas, abominen del comunismo. En caso (mas que improbable, imposible) de que Cataluña fuese independiente, al menos no nos gobernarían esta pandilla de sectarios, complices de los crímenes del comunismo, llamados Ada Colau, Domenech, y compañía.

    • És un insecte molt cabró el tàvec, et fibla de mala manera i el verí de la picada produeix una congestió elefantina i una coïssor indescriptible. Una mica com els opuscles del Bernat. Tampoc voltegen massa vora tifes i buines tot i que menystenen un bon cagarro, i els molt sibarites ronden les floretes i també els hi agrada xumar nèctar, com a en Bernat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*