La veritat no necessita màrtirs

De fa temps, quan vaig conèixer l’Enric Vila i encara no teníem tanta confiança, amb en Graupera i la Punsoda ens en fotíem repetint-li sovint i amb qualsevol excusa estúpida aquella frase del seu llibre sobre  Companys: la veritat no necessita màrtirs. Temps després, no només he anat comprovant com l’Enric l’encertava en la majoria de les seves prediccions polítiques (el simulacre del 9-N o la necessitat d’un referèndum vinculant, entre les darreres), sinó que precisament aquesta, la veritat no necessita màrtirs, era potser la frase que millor podria definir la política a Catalunya durant els darrers temps.

Hi he tornat justament avui, contemplant el seguici que acompanyava Carme Forcadell a declarar al TSJC, rèplica imperfecta de la corrua de fidels seguidors que ja havia envoltat Artur Mas al mateix indret, còpia dolenta d’un original que repetit sense tanta mística provoca mandra. Els líders sobiranistes continuen obsessionats en el martirologi, pensant que les escomeses del Tribunal Constitucional excitaran prou la parròquia i així farem camí més segur. S’erren del tot, car la gent s’habitua fins i tot als màrtirs i al final exigeix als polítics que s’arrisquin de veritat, més enllà d’inhabilitacions funcionarials.

Si els líders  catalans diguessin clarament als  seus electors que faran un referèndum i n’aplicaran el resultat, i no només això sinó que dimitiran en cas de fracàs com a garantia de la seva paraula, no caldrien tants martirologis per assolir la veritat. Si, com deia ahir sinceríssim Joan Tardà, Puigdemont i Junqueras diguessin que si fracassen al fer un referèndum vinculant marxaran a casa per no sortir-ne mai més de la vergonya que els faria, no caldria tanta processó pel Passegi de Lluís Companys ni tanta mandanga. Avui el seguici de Forcadell feia cara de repetició, de cansament i d’etern retorn del mateix.

Qui serà el nou màrtir? Per quan hem d’agendar la nova corrua de damnificats? No moure’s del mateix indret és una forma d’avançar? Ens en podíem enfotre molt, Enric, però tens tota la raó: la veritat no necessita màrtirs.

17

  1. El cansament és de l’autonomisme/nacionalisme/catalanisme/sobiranisme que ja no sap com posar-se per a que Espanya s’apiadi d’ells (d’ells, no dels catalans) i els hi prometi el que sigui. Amb la promesa a seuqes ja en tindrien prou. El cansament jo el veig allà, en els que frenen, en els que no volen ni pensen i per descomptat en els que se’ls creuen; en els que creuen alucinats el que els hi diuen i no volen veure que sempre fan exactament el contrari. Jo, veient els processistes cardats, se que la cosa avança.

  2. No, no en necessita. Com molt bé va expressar el gag d’ahir al Polònia, on en Puigdemont i en Junqueras fotien la Forcadell en diversos embulls per a garantir el seu processament. No, no en necessita. Però ara és ella qui està imputada injustament pel sol fet de ser demòcrata i voler que hi hagi debat democràtic, i mereix el nostre suport. I sí, agrairíem més valentia i claredat en la qüestió del referèndum: data, pregunta, garanties de desenvolupament, paper dels mossos…

  3. Afortunadament per a tots nosaltres, en Vila, en Graupera i vostè mateix només representen tres vots en total, un per a cadascú, com tothom. I com tothom, tenen formada una opinió de tot plegat. La diferència amb la gran majoria de catalans és que vostès tres disposen d’altaveus mediàtics per a divulgar-la. Però això no els fa més bons. I si vol un consell, no els segueixi gaire la veta. Només ha de mirar que, ben joves com són, ja estan pelats del cap de tant rumiar. Vostè encara hi és a temps de conservar la forra de cabell. No la malmeti, si no l’encant que representa aquest serrell d’aire adolescent se li n’anirà pel forat de la dutxa.

  4. Trobo excel·lent el comentari d’avui del Guardià. En efecte la gent ja està cansada d’aquesta contínua matraca i del penós procés, que ja porta una pila d’anys amb la mateixa pesada i dolenta comèdia.
    Mentre els problemes de la gent, continuen sense resoldre’s i empitjorant cada dia més. ¿De veritat tots els que encara donen suport a aquesta farsa, s’ho creuen?

  5. I dons, tu que creus que hem de fer? la gent normal, anònima que no podem decidir res péro que estem tips de que ens fotin per tots cantons, quedar-nos a casa sensa fer res, nomès espera el dia que els partits els hi vagi bé de que anem a votar-los, es això el que m’aconselles?.tu que ets tan inteligent i ho tens tot tan clar.si et plau aconsellem.
    Una ciutadana .

  6. Efectivament, la veritat no necessita màrtirs, necessita paios que de bon matí ens recitin el manual del bon independentista i a la nit jeguin
    amb senyores del PP, oi Enric?

    PS.- Torno a signar amb el meu nickname doncs, as usual, en BdD diu A i desprès aplica B.

      • Res home res, però llavors com és que tot quisqui es queixa de lo de la Camarga?

        PS.- Felicitar al Real Madrid del campionat del món, i en especial al Narciso – “Penaldo” pels detractors, y “el Bicho” pels aduladors- ell solet ha trixat l’equip nipó i al gener guanyarà el “The Best”. He vist el partit a la penya Ovrebo i obviament els seguidors d’aquest equip menyspreant als japonesos, algú a dit que eren com el Cerdanyola, però és clar, això està en el seu ADN, només cal recordar el que va dir el qatarí Xavi quan els va eliminar el Bayern per 7 a 0.

        • Home, hom es queixa de les converses de la Camarga no pas pels problemes sentimentals subjacents, sinó per l’entramat de profunda corrupció que fa aflorar. Si no hi hagués aquest podrimener de tràfic d’influències i tripijocs indignes no ens enfadaríem pas, car ens la bufa qui es fiqui al llit amb qui.

  7. El “doncs” causal és incorrecte i “rastrera” és un gros castellanisme. A part de tot això, a qui pot importar-li amb qui s’enlliti En Dedéu, a part d’ell mateix i la interessada (o l’interessat, si per un casual s’escau?).

  8. Molt premi Nobel però no saps entendre la diferència entre un factor circumstancial (el llit, la part que no interessa) i un factor substancial (la corrupció, que és l’important).

    • Jordi, juguem lligues diferents. Per algú que es dedica a resoldre problemes, toda información, per innecessària que pugui semblar, és útil per entendre i resoldre un problema. La corrupció la coneixia tot cristo, el que no era conegut són les clavegueres del partits, com es poden juntar, en un llit, dos partits ideológicament
      contraris per atacar a un tercer. Bé, és igual, ens estem allunyant del tema, només crec que s’ha de predicar amb l’exemple. Salut.

      • No volia fer cap més comentari en el blog però quan hi ha algú que demostra senderi i argumenta bé no em puc resistir. Serà l’últim, ara sí. Julian: entenc el que vols dir. Per a tu les circumstàncies són importants. Jo crec que els dos partits podien pactar per fer mal a un tercer sense necessitat d’anar al llit. Aquesta circumstància només és portar a l’extrem, al contacte carnal, el que ja existeix en altres àmbits. No és ni més ni menys important, per mi es pot treure de l’equació sense que afecti el resultat. Per mi cadascú ho pot veure de la seva manera. I crec que el fet que dues persones amb diferents ideologies tinguin una relació no és impossible ni dolent. Complicat, això potser sí. Apa, salut i república, adéu a tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*