La trampa dels comuns

Si Ada Colau i Xavier Domènech volguessin fer el referèndum de debò, i es creguessin de veres això del reconeixement internacional i de la seguretat jurídica que tant proclamen, tant l’alcaldessa de Barcelona com el seu secretari a Madrid farien campanya per la votació emprant la força dels seus electors i la seva projecció pública. Si la híperalcaldessa de Barcelona volgués regalar entitat internacional al referèndum, res li seria més fàcil que agafar l’avió (en classe turista, of course) i passejar-se per tot el món reivindicant que la seva ciutat té una set inigualada de democràcia participativa. Si Colau jugués la carta del referèndum sense embuts aniria disparada cap a París, Londres, Berlín o Nova York a explicar els seus homònims que a Barcelona ja vàrem celebrar el 10-A i que ara el volem vinculant. Si Ada Colau vol fer la revolució, en definitiva, res seria més bell, a ulls del món, que exportar-la a través d’un referèndum que tractés el seu país com una agrupació d’adults racionals i responsables que volen decidir el seu futur.

La trampa dels comuns és precisament retardar el referèndum per una manca de musculatura que ells no fan res més que fomentar. Colau, com Fachin, pretén que la votació quedi en una promesa sine die de la mateixa forma que Maragall podia predicar el federalisme des de la poltrona barcelonina sense por a perdre eleccions. La diferència, ara mateix, és que hi ha un  60% de l’electorat colauista que ja està a favor d’allò que anomenarem RUI, i que ara hem despullat sortosament de sigles i adjectius per parlar de referèndum d’autodeterminació. La híperalcaldessa pot jugar amb les il·lusions dels seus acòlits, però el somni d’un referèndum no es farà esperar tant com la promesa eterna del federalisme amb la que els culturetes del PSC van manar la ciutat durant trenta anys. Vols que la cosa tingui acolliment internacional, Ada? Doncs posa-hi la cara, que en això ets la millor. Vols reconeixement, híperalcaldessa? Doncs vés pensant la ruta de ciutats que visitaràs per explicar que votarem. I ja veuràs si et reconeixen, Ada.

Les excuses, a dia que passa, són més estrambòtiques i tramposes. I en cas de derrota o de frustració, híperalcaldessa, us acabaran fent explotar a tots, creu-me.

14

  1. Tard o d’hora t’hauràs de mullar, Ada. Els teus dubtes són la teva feblesa, la teva inconsistència com a ésser polític. No ets una estadista de cap a peus, i ho saps. Malgrat aquesta diletància que tant sols te la tolera els joves votants sortits d’una escola ressentida les circumstàncies t’obligaran a defensar l’única opció possible: la democràtica.

  2. Aquesta unio de personatges que mai han tingut una feina homologada, anomenada comuns, representats,en tota la seva essencia intelectual, per la,sra. Colau que en el seu currículum per a,ser candidata tenia com.a merits esser una actriu fracassada, i practicar el terrorisme de,baixa intensitat, aixo si tolerat pel mateix pessebre judicial que ipso facto engarjola indepes, . Aquests comunistes de,fireta que diuen representar als,treballadors quan ells mai.han treballat , pretenen fer el mateix enganyar a algun progre babau k els va votar x l alcaldia , fent veure k son adalids,del sentit comu en el referendum, quan el k.pretenen.es diluir lo en un federalisme colonial, sempre dispossat a,fer revenrencies als amos de la villa i Corte.

  3. S’entén bastant la desesperació dels independentistes ( i mes després del sondeig del CEO, que mostra un descens notable del Si a la independència) envers els Colauitas. Només seria possible la seva aspiració a fer el Referèndum, amb el suport dels neo-comunistes, anomenats. Comuns. i per desgràcia per ells ara no estan per la feina. És clar qualsevol es juga un pressupost com el de l’Ajuntament de Barcelona, i els seus sous i prebendes, per una idea que no comparteixen en absolut.
    Per altra banda cal ser un irresponsable com el president Puigdemont, per assegurar que amb un 50% mes un, es pot declarar la independència, això sense oblidar que al Parlament de Catalunya, calen 2/3 dels diputats per aprovar qualsevol llei d’aquesta importància. Jo recomano als independentistes, que prenguin paciència i vagin intentant convèncer a la gent que això va per llarg…

  4. El referèndum serà, naturalment, i serà vinculant. Els unionistes, ara, tenim tots els esforços posats en amargar cruelment el resultat de la llibertat de Catalunya. Poso un exemple: l,economista Sala i Martín fa propaganda dels corruptes, que els hem d,acceptar a la nova republica perquè tots som catalans i mengem botifarra, i, es clar, com mes serem mes riurem. L,unionisme ara mateix esta integrant els líders de la futura republica catalana de dret en aquests termes de cruel caciquisme. Els productes que ens vindran regalats de les repúbliques amigues, que ja estem definint nosaltres, i vosaltres descobrint com a bolets meravellosos a les soques de les alzines, comportaran problemes d,enverinament seriosos, el nostre estatus nou respectarà els drets adquirits, perquè els unionistes ense sabem defensar, i quan s,acaba la discussió, bala de plata, passarem un quinquenni de les il.lusions dins el qual encarnarem Sodoma i Gomorra, i si sens acut de redactar un codi de lleis amb cara i ulls, la bofetada serà pitjor. Durant tot aquest temps de costellades i germnors cerveseres, nosaltres hem arreglat aquesta mena de protocols, i, a partir d,aquí, endavant.

  5. Qui vol jugar a un joc s’apunta i accepta el torn. Doncs el joc ja fa temps que esta proposat. La resta son romanços. Colau vol ser el centre de les mirades i tem Massa escaldar-se.

  6. Els Postcomunistes-Monarquics-Colaupodemites no s’adonen que van al desastre.

    Si opten per bloquejar i per no definir-se i pagar el preu de la definició en forma de cohesió interna i vots, el desastre vindrà en forma d’acusacions fundades de que lluny de reformar i trencar amb res, ho hauran impedit. I això serà el trencament amb una generació sencera. I si l’independentisme guanya el cas es el mateix amb l’afegit de que no van ser lleials al país i al nou estat.

    I cada vegada es fiquen mes en aquest atzucac que els porta a la irrellevància.

  7. De debò hi ha a Catalunya tants entusiastes de la sudamericanització sentimentaloide del marxisme vulgar en temps en que ja només els queda Korea del Nord de referent?

    Si aquest és el cas, llavors és que la societat està lobotomitzada com el pobre personatge del Cuckoo’s Nest.

    Si no, potser simplement es tracta del fet que tots aquests fanàtics i processistes són tan mediocres, covards i oportunistes que són conscients que la seva fragilitat intel.lectual i humana és oceànica i que qualsevol fantasma els espanta.

    Quico Panxa, mossèn Rull, Martita Pascal, ploramiques Junqueras, el somatent Cardús, l’escamot avortat murant Gabancho, els filo-maoistes-tribals-decreixents cupaires, l’eunuc Tomàs Molina, la bruixa Rahola, la populista-saltimbanqui Nebrera, el tril.lero Toni Soler, el xupòpter Bassas (quant cobra la seva dona per un contracte fantasma a Barça TV???), els teòrics de la Parusíaca Tercera Via, el xantatgista Roca Junyent, el sentències Rufián, la heroïna de plàstic Fordadell, la perversa monja Forcades, el carlí emboscat Pere Cardús, el saduceu López Burniol, i tot un llarg etcètera de micos filosos que viuen de la farsa.

    Amb polítics dignes el camí cap a la llibertat i la indepenència fóra pla i gloriós, però amb tot aquest seguit de nyicris mentals, nacionalistes irracionals, entusiastes de l’estupidesa motivada i liliputenses mentals no fan més que posar pedres al camí i pals a les rodes.

    Let freedom ring.

  8. Hom no pot vendre farols de poker de casino de Reno, NV i fer veure durant 4 anys que ho tenien tot previst i que la legalitat múltiple (catalana, europea, ONU, marciana, whatever) ens empara i que el referèndum es podrà fer inevitablement mentres deixem al monstre de la monarquia neofranquista en mode col.lapse i autodestrucció legal, si no és veritat i ara resulta que;

    01. No tenen pla A
    02. No tenen pla B
    03. Els espanta cada potencial tweet de la Colau com si fos l’oracle de Delfos, com si tots els retardats que encara voten marxista-carrillista esperessin cada matí a trenc d’alba el veredicte de la musa Colau, que parla en boca del Presidium del Soviet Suprem i interpretant el que les minories castrades-ungides pel Partit Únic en Comú Ceauceascuià han decidit per a aixafar al sofert poble de Catalunya.

    Aquest nivell de superficialitat, frau, negligència, corrupció espiritual i covardia mereix elés implacable dels judicis per part dels ciutadans del Reinonde España por la gracia del Caudillo residentes en la región nordeste donde se bailan los coros y danzas regionales – supralocales mientras se vitorea al X
    Caudiĺlo y le rien las gracias a las majorettes del totalitarismo caní.

    Prou.

    Prou farsa.

    Referèndum i llibertat.

    Let freedom ring.

  9. El problema d’aquells que es comprometen sense signar res, és que a la llarga se’ls veu el llautó. La Colau parla i parla però de moment no ha mostrat cap gest efectiu en pro del Referendum o Referendum. No travessa la línea roja. Segurament veu un futur tan incert que no vol cremar les naus. Prefereix ballar al so d’en Domenech i companyia. Quan arribem a Ítaca ens haurem de comptar bé per exhaurir els arribistes.

  10. No crec que defensi referèndum a no ser que els seus votants la comencin a castigar ara. Si tenim República independent, de què viuran?

  11. Herbert Read, és un plaer tornar-te a llegir.
    La gent té por, i és lògic. Els islamo-castellans que ara governen Espanya no dubtaran a bombardejar qui els negui el sacro-sancte dret a imposar-se a totes les altres cultures del món i aniquilar la cultura catalana serà l’exemple que els cal. Com Erdogan. Com Bashar el Assad.
    Fa fàstic la paràlisi i l’estupidesa dels polítics catalans.
    la cultura o és col.lectiva o no és res.
    No hi ha cultures superiors i cultures inferiors. No hi ha cultures lliures i cultures confinades per llei. És una aberració acadèmica!

    Hi ha lleis ben fetes i lleis mal fetes. I la Constitució Espanyola de 1978 és una llei mal feta. Perversament feixista i s’ha de destruïr. Per Espanya, per Catalunya.
    Let freedom ring.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*