Som corruptes

La fastuositat de la vianda d’aquests darrers dies m’ha fet pensar en la corrupció. Els àpats de Nadal són, en efecte i malgrat que ens costi resistir-nos al tòpic, un bon resum dels compassos d’espera i dels implícits que sustenten una família. Somni de lingüistes, en un dinar familiar qualsevol el·lipsi és significativa i els silencis que queden sense resposta són molt més interessants que els acudits recurrents del cunyat. Fa dies, a arrel d’això del foll Quintà i la seva dona, us recordava la necessitat d’insultar tots els fills de puta en vida per evitar assassinats futurs i, en resum, anar més tranquils per l’existència . És admirable com això resulta encara més difícil entre la parentela i com la sang que hi ha entre una mateixa casta pot fer que el mal es toleri d’una forma quasi sàdica. L’estat és bàsicament una traducció perfecta de la família, capaç de mostrar instants de solidaritat extrems però també de sustentar la corrupció, i així els àpats d’aquests dies només fan que el Guardià recordi com en som d’extraordinaris i de putrefactes. La corrupció és, bàsicament, un repte que algú et llença com una fletxa que no pots defugir i que acostuma a quedar en silenci o indiferència. Afortunadament, hem desparat la taula i tornem a la normalitat.

1

  1. La seva putejada (doncs ben be sembla haver fet la parida definitiva que recordarà la primera tria entre mamella dretana o esquerrana, sempre a fins orientatius, i segons el punt de vista de l,espectador, com es deixa fer una bona dida) família l,ha omplert d,enigmàtics eixarms protectors i inservibles darrere de tots i cadascun dels quals existeix el missatge traduït de galetes ancestrals tibetanes resant: cita,m en els teus escrits i et tallare la titola. El detall de les estovalles indica clarament que el sobreviuran per exposar el seu cos a la manera de Ciceró. Aquesta es la realitat. La literatura ajuda a passar el temps sota amenaça.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*