Però tu què cony dius, Rovira?

Diu la Rovira, la Marta Rovira, que Junts pel Sí podria avançar el referèndum si els espanyols de la toga ens inhabiliten la tieta Forcadell. En Bonvehí, Fonollosa, diu dematí que vol que Puigdemont es quedi per molts anys (és a dir, que no hi hagi referèndum) i la Rovira, Vic, diu detarda que això de la data pot anar fent saltirons, segons qui decideixi empaperar el Tribunal Constitucional. Això de l’alliberament nacional té la seva conya: primer, els líders independentistes van resistir-se al referèndum com si els hi anés la vida i ara el fan ballar, panderetes i panderos, amb l’únic objectiu de marejar el personal. El nostre, innovadors com som, serà el primer referèndum amb data-mòbil del sistema planetari. Al·lucini, senyora.

Si Rovira o qui sigui pensa lligar el referèndum a la suspensió de la cap de bidells de la Ciutadella és que encara viu en termes autonòmics: que el TC ens exciti el personal, posem els imputats en fila, i procedim a repetir un 9N. A hores d’ara, vist el que diuen Bonvehí i Rovira, comença a ser clar que l’independentisme no sap com fer vinculant la votació del proper setembre. Només així s’explica que estiguem a menys de vuit mesos del referèndum i no hi hagi un sol polític independentista que faci campanya pel Sí. El president s’ho creu, em van repetint sopar rere sopar. Jo també ho repeteixo, perquè ho penso. El president s’ho creu, el president et dic que s’ho creu, collons. El problema és que potser és l’únic.

Ahir, sortint de dinar a l’Estevet, un noiet del món de la premsa em retreia que als meus articles sovint sóc massa desagradable amb les persones. Va, intentarem suavitzar les coses i a veure si me’n surto. A vuit mesos del referèndum sobre la independència, la Rovira diu que potser ens hauríem de replantejar això del dia. Respiro fondo. Sense haver iniciat una campanya per la votació (en teoria) més important de la història del país, la Marta, la Rovira, diu que potser ens hem d’adaptar a la judicatura espanyola i la seva burocràcia. Torno a respirar fondo. La Rovira, Marta, Marta, diu que el referèndum tindrà cobertura legal simplement perquè farem una llei estupenda de desconnexió, posa-hi set o vuit folis, per la qual tots els funcionaris estaran emparats davant la llei. Això diu la Marta. I jo vinga a respirar fondo, buf, buf.

Però al final, és cert això que diu el noiet, no me’n surto i fracasso estrepitosament. Però tu què cony dius, Rovira?

12

  1. Veig que el senyor Bernat, ara també forma part de la immensa majoria dels que creiem que tot plegat, això del “procés” és una grandiosa enredada i engany massiu. Em congratulo i espero que d’una bona vegada els babaus que encara penjant estelades als balcons s’adonin, del ridícul que estan fent.

  2. Però tu què cony dius, BdD? No te n’adones que parlar del que un no té la capacitat per entendre és com pixar de cara el vent?

  3. La Marta Rovira (sí, de Vic, quin mal tenen els de Vic, a part de donar-vos lliçons de bona llengua, als de Can Fanga?), igual que els de la CUP (n’esteu enamorat, encara, de la Gabriel?), pensen avançar un referèndum del qual vosaltres, la colla pessigolla alliberada de CDC (tetons de llet convergent), n’heu cantat les gràcies fins a l’avorriment nostre. Ara no ho trobeu bé, tampoc? Què preferiu? Què és del vostre gust? No us abelleix, el sopar? Voleu que us facin un ou ferrat? Una truiteta? Una sopeta de sèmola? Un llucet?

    Gent jove, pa tou. Jove de 40 anys, ep !

  4. Ha trigat molt de temps ERC a voler marcar perfil, o “paquet” com diuen els seus adversaris. Estratègicament és gairebé l’únic que sap fer. Això probablement torna a indicar nerviosisme de Junqueras en descobrir que els seus companys de grup parlamentari tenen un pla per aquest nou intent de consulta. A veure si anem veient quin és aquest pla. De moment és segur que tornarà a implicar el concepte d’unitat i el xantatge. També que té a veure amb haver-li donat la responsabilitat visible del referèndum a Junqueras, com qui dóna a Saura els mossos. La probabilitat que Junqueras torni a fracassar en la seva estratègia del “i jo més” (referèndum abans, tot més ràpid, plors pq sigui ja) i torni a cedir al xantatge és altíssima. A ERC potser hauran d’acceptar al final que els seus bons números no vénen precisament del seu encert estratègic sinó de què hi ha molta gent independentista poc amiga dels vicis de la dreta.

  5. Una oportunitat com aquesta ja no la tindrem mai més, En sou conscients? I mentre, només sento comentaris de gent que (se l’agafa amb paper fumar.) que si tu, que si aquell, Quina pena amb feu tots plegats. En contes d’anar tots a una d’una punyetera vegada i esperar ha barallar-nos quan tinguem un país nostre i puguem decidir com volem viure.Doncs NO, a fer el ridícul davant del món,això si, tots pensant solament en els seus interessos.
    SOM AIXÍ, JO volia PENSAR QUE Érem MILLORS.

    • Jo crec que hem d’aprofitar aquesta oportunitat, evidentment. Però no és cert que no la tindrem mai més. L’oportunitat hi serà sempre que els ciutadans catalans ho vulguem. Tots sabem que, passi el que passi, les coses no seran mai més el mateix. Fins i tot si en el referèndum guanya el no: romandríem a Espanya per voluntat democràtica, no per imposició. I això és més important del que sembla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*