Estripar la foto del rei

La monarquia ha estat un dels escassos invents d’enginy dels què poden presumir els espanyols, que han tingut en Joan Carles I el seu polític més genial i transcendent, només igualat per Felipe González. Per un preu irrisori, infinitament inferior a moltes de les seves inútils institucions, el rei ha donat pau, tranquil·litat i distracció als espanyols durant lustres i s’ho ha cobrat tot just amb quatre comissions mal comptades de negocis que sempre han beneficiat els empresaris de la seva pàtria. Si els diputats espanyols haguessin tingut la meitat de formació i d’intel·ligència que Joan Carles o Felip VI, Espanya seria un país europeu en tota llei.

En el cas d’arribar a l’alliberament, i després d’ensinistrar un exèrcit com déu mana, la primera tasca de la nostra tribu hauria de ser la de cercar un rei tan o més excel·lent que Joan Carles o que el notable Felip, un monarca que –no cal ni dir-ho– sumés a la seva sanguínia catalanitat i bellesa mediterrània una lectura regular dels clàssics estoics, perquè només així –des de l’ataràxia i la consciència que no cal enrabiar-se gaire per res– podrà regnar sobre un poble tan histèric i d’humor canviant com el nostre, que viu sempre a tocar de les coses. Cap país del món necessita més un rei que Catalunya.

Trencar o cremar una fotografia del rei d’Espanya, o de qualsevol cap d’estat del món civiitzat, és una cutrada pròpia de tòtils, només superada per l’acte de perseguir-ho judicialment. Estripar el Borbó no fa valent, ni muscula solidaritat, és només un cacapetculpis que els intel·ligents companys de la CUP, a qui valoro moltíssim les ànsies de desobediència, no s’haurien de permetre. Per un invent mínimament digne que han tingut els espanyols, noies i nois, no els masegueu la foto. Per una idea que els podem copiar sense caure en la xaroneria, millor mantenir-los totes i tots els papers i les paperes intactes.

Sense el referèndum, encara a l’espera da data i de pregunta, el procés s’assembla cada dia més a un circ. Perdoneu-los la grolleria, majestat; coses de l’avorriment. Quan siguem lliures això no serà perseguit, només faltaria, perquè tindrem una constitució quasi americana, que permetrà fins i tot l’escarni d’un símbol com el rei. Però ningú no s’hi atrevirà, conscients que el descendent de Pere, de Jaume i de Martí serà la cosa més seriosa que podem oferir al món, i la més formosa, sobretot la més formosa. Només d’imaginar-lo, barba rossa, ulls blaus, neutres impecables, se’m posa dur l’heteropatriarcat.

6

  1. “Pa una idea buena que han tenido los españoles…”.
    Esos complejos de superioridad me encantan. Es esa media sonrisa desdeñosa del que se cree por encima de otro. Te voy a contar un secretillo, los vascos lo tienen acerca de los catalanes. Me parece igual de absurdo pero existe: no supisteis tener Concierto económico ( se os ofreció), y siempre hacéis malas copias de lo vasco, sea horrible como ETA o grotesco como el plan Ibarretxe. En fin.

  2. «…invents d’enginy dels què poden presumir els espanyols,…»
    Ni «dels què» ni «dels que», sinó «de què» o «dels quals»
    (Envio a la merda la «norma» d’admetre-ho tot de la GIEC)

  3. Post pastat al que es va publicar en aquest mateix bloc fa un temps
    //www.bernatdedeu.cat/2015/03/felip-vi-es-baratissim/
    Pel que fa al meu pensament, em continuo ratificant amb el que vaig escriure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*