Els pares i l’alcohol

Aquesta noia que té poca feina i un ministeri sense competències, la Dolors Montserrat, diu que caldria multar els pares que no vigilin els plançons quan s’entrompen, perpetrant allò que els cursis anomenen consum irresponsable d’alcohol. A casa, la cosa de la droga sempre ens ha provocat molta il·lusió i en fem un consum estètic, que és molt més escaient que aquesta mariconada de la responsabilitat. De fet, si la ministra vol que els nanos beguin amb moderació hauria de multar els pares que no els ensenyin la docta ciència de l’alcohol com déu mana. Cal beure sempre bé, i que pares i mares adoctrinin la quitxalla en el millor esperit possible per a cada ocasió. Amb aquesta amanida, fill meu, un Microvins de La Vinyeta que dispari l’acidesa pornogràfica de l’enciam; amb aquest filet, caríssima filla, posa-hi un Clos Abella i mastega bé, que les genives se t’encenguin amb la carinyena. Després, descendència meva, passarem a l’art de la ginebra i ho culminarem –si us porteu bé– amb el Laphroaig i el Wild Turkey.

La millor forma d’ensenyar els nens a no tajar-la i fer el ridícul amb la seva salut  és educar-los en l’art de beure bé i allunyar-los com més aviat millor d’aquest repulsiu tietisme que té la tribu sempre que toca el tema de la droga. L’alcohol n’és una, i cal dir-ho sense embuts, però és una de les drogues més belles que es fan i es desfan, a la qual cal tenir molt de respecte existencial , i escric respecte no pas com a temença, sinó cantant el mot admirativament. Fill meu, si mai et veig bevent al carrer, en una plaça de Gràcia, ingerint alcohol de mala qualitat, la decepció serà màxima. A cada cubata, reietó meu, un calbot assegurat i ja et pots anar oblidant de la setmanada. A cada gintònic de sopa, amb got entubat i glaçons inadequats, filla meva estimada, una bona cleca al cul i de cara a la paret. Fills meus, descendència de la meva sang i del meu cos , la millor forma de ser responsable és viure en l’estètica, ingerir droga de qualitat i sobretot escarnir el puritanisme de tots els qui reneguen del vici.

Bevem, fills meus, i escarnim –lleugerament pets– aquesta ministrota catalufa sense més feina que destorbar-nos.

7

  1. M’estic fotent una cervesa en una terrassa mestres miro als nens patinar sobre gel i llegint aquest post. La veritat és que això de l’alcohol que expliques és per a gent gran i amb “quartos” a la butxaca, per a la canalla el que toca és el Cuba libre de garrafa de tota la vida, que quan un és jove això de la “resaca” passa en un parell d’horetes.

  2. El neofranquisme de comarques que tan vulgarment i eloqüent representa Dolors Montserrat (hija) sempre ha fet gala d’aquest mal gust universal, aquesta niciesa congènitament i exhuberant expressada. El fet de disposar d’arquetips del mal ajudaria als infants a navegar per la vida amb referents clars d’allò que cal evitar i de com créixer com a persones. Però els tabús de tribu mandanga faciliten el cinisme i la impunitat dels pèrfids engendres que segueixen campant al seu albir i gaudint de tota mena de favors.

    És una veritable llàstima que la literatura autòctona es trobi en un moment tan baix, doncs sintinguessim un país espiritualment lliure i sa el fet de disposar d’obres que descriguin tota aquesta misèria moral i aquests submóns fóra un signe de llibertat i de coratge. Fins i tot els francesos van tenir gran literatura que captava amb mestria aquestes misèries. Però a la monarquia borbònica hereva del franquisme la cultura no hi té lloc, no fos cas que la gent desperti del malson.

    Una cultura amnètica que ignora el passat i viu en present continu com els cefalòpodes o les rates és un subproducte d’una societat granja, pure stupidity.

    Let freedom ring.

    • Cosmètica de l’alcoholisme? Ben mirat Inclús la cirrosi és una malaltia estètica, digna d’il·lustríssimes lletraires, així que vinga, pap i sac i a rebentar.

  3. Això d’una radical «llei seca» fins a tal edat, diria -basant-me en la meva experiència com a consumidor- que és un error. Crec que el cos i la persona s’han d’iniciar a poc a poc, a taula i acompanyats dels adults de la casa, en el consum d’aquesta mena de beguda.
    . És allò, tan comú abans, de posar al preadolescent cada dia un dit de vi en un got d’aigua o gasosa i anar veient com reacciona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*