Objectius

A curt termini:

. Eliminar el sobrant de greix que t’inunda el cos, imposant-te artificiosament un cert fastig per la ingesta i l’alcohol. La cosa no va pas d’estètica ni de vanitat. Et cal mirar-te les coses en calma i el saïm destorba l’ànima: per tal de pensar correctament, cal fer una caca matinal que davalli neta i compacta.

. Assajar l’acabament d’alguna cosa, per petita que sigui, i abandonar l’existència dispersa, online. Penjar l’article del dia, franciscanament, per després abandonar el telèfon i la seva consegüent sobredosi d’opinions. Saber o no saber? Millor no saber. Fer o no fer? Millor no fer (Bauçà).

. Renunciar a l’estètica de l’avorriment i variar de tant en tant la ruta nocturna. Et caldria intentar assolir una reúncia virtuosa de les coses (Mompou). Saps que tot és repetició i que hi ha poc de nou, però has d’intentar fer-te l’idiota i gaudir del que tornarà a emergir, cercant-hi una mínima diferència.

. Esmerilar-te diàriament les ungles i tornar a l’instrument. Perill: repescar melodies del passat. Cal seure a la banqueta, passar-te mitja hora assajant la postura ideal i tornar a aprendre a fer una escala bàsica. Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Si-Do, Do-Si-La-Sol-Fa-Mi-Re-Do. Que sigui, de moment, l’arquitectura perfecta.

A llarg temini:

. Tornar a Nova York, no pas per un exercici de nostàlgia ni per recuperar tòtilament la joventut, sinó per tastar de nou una solitud productiva i una artificial llunyania de les coses. Prèviament, cercar alguna forma de guanyar diners, no gaires; un pressupost que, bàsicament, cobreixi bugaderia i taxis.

. Escriure una obra mestra immortal sobre hom mateix que asseguri pervivència universal a la teva literatura. Regurgitar les dèries, reinventar la vida, posar-hi alguna dosi de substàncies i conys: després, passejar-te pels auditoris de mig món afirmant desganat que no t’agrada que et preguntin per tu.

. Trobar una llengua viva que sigui teva. De moment, t’has conformat en exercitar l’adjectiu i traçar una línia que eviti la cursileria i la frivolitat. Però no n’hi ha prou: cal trobar una llengua que llisqui i que faci caure els textos, que no sigui presonera de cap forma però que imposi un marc mental i una llicència per a matar.

. Suïcidem-nos avui; ja parlarem més tard del suïcidi (Palàcios). Assagem el suïcidi a diari, cuidem-lo com a hipòtesi de tauleta de nit i no toquem gaire la moral amb el tema fins que passi. Fa poc vaig veure la mort i comproví com els metges te la regalen amb molta cura. En això, també, vivim temps d’escassa mística.

12

  1. Intents de deixar escrits rudiments de saviesa?. És molt jove, senyor Dedéu. Ha de patir més i més i més i abandonar el fatxenda que envaeix el seu cap.

    • La mama, tot i enanarinant a dormir a quarts de tres de la nit, bo i encara passa mitjanamenr una revona mitjhoreta al lavabo contigu al jol arrendantse les dents.

  2. Una bona lleixa de reflexions, no sé si amb l’adjectiu musculat o no, però has mastegat aquesta -nostre- torturada llengua amb art; no sé si prometeu t’ha passat el foc o què ha ocorregut però t’ha sortit un artícle antològic. Bona Dedéu!
    Esteve de Mataró

  3. Efectivament, foti el camp a Nova York, i estiguis una llarga temporada. Si no pot ser, millor el suïcidi.. Descansariem tots.

  4. Un mes abans de morir Gerdswin, o abans, just al seu darrer estiu, vaig seure al cap de taula i vaig provocar la mare, que em va trencar un plat de ceramica al braç esquerra obrint una ampla nafra en carn que no em preocupava anar passejant fins a la fi dels meus dies. Al quart, quan el vell Gerdswin em va saludar a la parada del numero 1 cap a torrent d,en ferrussons, sobtadament em va posar la ma dreta prement sobre la ferida i estrangulant tot el braç. Les nostres mirades, fit a fit semblaven dues llunes de pupil.les dilatades i furioses de fam espiritual. Vaig baixar a mirasol i vaig transbordar a sant cugat. A sabadell la infermera que em va fer les cures es va posar energicament furiosa. Cal notar que la meva cortesia particular de donar la ma esquerra fou corregida pel dr. Castellvi en 1982.

  5. Desgraciadamente lo sobrestimé. Como memo atareado con mucha de las dos cosas lo he leído y es todo carencias. No merece haga explícito el juicio. Estudie. Madure.Y no se preocupe por no ser nunca ni autor distinguido siquiera. Ciertamente no deseo ser cruel y excúseme si infiere ofensa. Aprovecho la ocasión para enviarle un saludo afectuoso.

  6. Ja és una pena que tingui que col·laborar amb el pocavergonya d’en Jose Antich, com per voler fixar-se objectius saludables. Pobret BdD…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*