Ja pot retirar-se, Baiget

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha dit a El Punt Avui d’avui que el referèndum de l’1-0 “probablement no es podrà fer” i que estaria disposat a anar a la presó però no a jugar-se el patrimoni per la causa. Baiget és un catalanista clàssic, d’aquells que penca amb discreció i sua la samarreta d’Ara és l’hora quan toca, un home de seny eficient que té –al seu torn– una visió platònica de l’independentisme: el conseller anhela la independència, només faltaria, però només si aquesta no implica cap cost personal. Presó? I tant! Pasta? Ni de conya! Les declaracions de Baiget són fantàstiques, car situen l’independentisme en l’àmbit clàssic de la moralitat segons el qual allò que creguis és molt menys important que tot el que estiguis disposat a fer per a defensar-ho. De moment, Baiget només aposta per la secessió si aquesta no li comporta problemes de cartera. Prenc nota.

És impossible que els líders demanin sacrificis al poble que comanden si aquests no estan disposats a assumir-los d’una faisó encara més radical. Baiget té tot el dret a tenir por i a patir pel futur de la seva família, i  nosaltres estimem tot el que és humà, però si no està disposat a sacrificar el seu benestar momentani per allò que el seu govern ha promès hauria de dimitir avui mateix o, si persisteix, el president Puigdemont hauria de cessar-lo immediatament. Si Baiget pensa en termes de pagar multes i de sofrir inhabilitacions, és que encara viu en un marc autonòmic. Si el conseller d’això de les empreses pateix pels macarrons dels nens és que malgrat tenir estudis no ha entès res de res. Si Baiget encara no ha vist que resistir en un govern que proclami la  independència el convertiria en un heroi, amb el consegüent guany personal i familiar, és que ha de tornar urgentment al parvulari.

A mesura que ens acostem al referèndum, l’entorn masista intentarà saltar del vaixell per no jugar-se el fricandó de la canalla. Per això estimem la votació de l’1-0, puix retrata tothom amb una cruesa monumental. Avui iniciem aquest magnífic dilluns saben que en Baiget no se la jugarà per nosaltres. La setmana no podria començar millor. Retiri’s Baiget, i que n’entri un de nou avui mateix. Un de nou, a poder ser, que no pateixi pels canelons i el solfeig de la nena. I així amb tots i totes, fins que ningú no tingui res a perdre. Res de res.

16

  1. I aquest és un altre que va col·locar Mas de conseller, com el Santi Vila que no trigarà a fer declaracions similars per intentar punxar la credibilitat-participació del referèndum. Es pot dir ja que Artur Mas ha actuat d’immens tap de l’independentisme? La seva manca d’estratègia, determinació o capacitat de somiar la República han estat un llast, segurament a hores d’ara mortal. És per ell i els seus jocs per tensar la corda després del 9N i mantenir-se al capdavant que Colau es va colar entre el 9N i el 27S. I Junqueras l’ha deixat fer i va deixant fer ara perquè amb declaracions com la d’avui d’en Baget ERC guanya 2 diputats més. El problema Junqueras és que sí, tu vas guanyant diputats i t’imagines de president, però la finestra d’oportunitat segurament es va tancar dos anys enrere. Estem a 3 d’abril i no hi ha ni rastre de la campanya del SÍ. Només un vídeo de l’ANC d’unes noies ballant. Ahir durant el cap de setmana de rebaixes al centre de BCN hi havia carpes de SCC. Cap del SÍ. Has vist Bernat qui porta la direcció de la campanya del SÍ a CDC, ERC i l’ANC? Això sí és la prova irrefutable que no volen un referèndum ni hi creuen, que tot és un simulacre. I la CUP són un esplai que es va mutilar després del 27S i ara només serveixen per fer campanya a entorns rurals. Després d’aprovar els pressupostos ni els conviden a les reunions. Conviden a Òmnium, però a la CUP no. Del #PressingCUP a #IgnoremlaCUP i els seus votants.

    • Vostè té molta raó. Encara que jo no sóc independentista, el que diu vostre és absolutament cert. Veig que encara hi ha independentistes que toquen de peus a terra i veuen que tot plegat, els han enganyat com a xinès, com es diu vulgarment. La llàstima és que encara queden Hooligans, com el tal Txiripas i d’altres més ximples encara…

      • S’equivoca, admirat Pellicer. En vulgar es diu “com un xino” i “no com un xinès”. Enganyar com un xinès només ho pot dir un capullo. Per si li serveix, a ca meu sempre hem dit: M’has aixecat la camisa.

  2. Gran Bernat, i no em refereixo a cap gos, si no que faig servir la gens nostrada però “on fire” expressió de gran, en comptes d’altres, però les coses fàcils i pràctiques s’acaben imposant.

  3. Visto lo que está pasando en el PdCat. Sugiero lo siguiente y con ello aunque no soy independentista, posiblemente les daría una solución, que no seria una marcha atrás, ni nada parecido. Como muchos diputados ex-convergentes,(ahora PdCat) tienen muchas dudas respecto al referéndum y a la independencia. Con que cinco de ellos, se dieran de baja del partido y pasaran al grupo mixto,(como Gordó)entonces la mayoria independentista del Parlament, ya no tendría esa condición, y por tanto el president Puigdemont, no tendría otro remedio que disolver y convocar nuevas elecciones. Con ello, nadie quedaría en entredicho con sus promesas electorales, y en las futuras elecciones, el señor Junqueras (como dicen todas las encuestas) ganaría ampliamente y con ayuda del PdCat, y la CUP, tendria una mayoría muy suficiente para proclamar la independencia, sin referéndums ni zarandajas. ¿Estamos de acuerdo, o no?

    • No pateixis cap de fava mico-lingüe. Això és exactament el que passarà. Els oferiran diners i avantatges com ja va fer la Esperanza Aguirre fa anys al Parlament de La comunitat de Madrid. Però el mandat democràtic continua i els espanyols de bona voluntat no volen truquets de parlamentari per impedir que neixi una legalitat més justa a la península iberica.
      Ho pilles??

  4. Fa honor als catalans: “La pela és la pela”. Bé, honor?. És una manera de dir-ho.
    És tot una conxorxa? Puigdemont, diuen, que informarà demà sobre no sé si deu o dotze punts pertinents al referèndum.
    Santi Vila em tira endarrere. No sempre s’expressa bé, “messiàtic” referint-se a Pujol no sé si per mediàtic o messiànic. I “sapatilles”. I més en podria dir. Mal senyal.
    Així que ens enganyen i l’1 d’octubre no passarà res del quen diuen erls nostres governants de “Junts pel SI”?

  5. El senyor Baiget que plegui. Es va presentar a les eleccions defensant un programa independentista i sabent el pa que s’hi donaria. Ara no valen excuses. Veig que milita a Convergència des de fa vint anys, i, acostumat a fer jocs de mans, potser es pensava que la broma consistiria a fer-nos passar en raons, com en temps de Pujol, qui, valent-se de les ganyotes, confonia el personal. Hi ha interpretòlegs que sabien desxifrar-les. Segons els quals, les aclucades d’ull significaven, inequívocament, que la independència era a tocar. Només que, dementre, hom anava fent país amb allò de la puta i la ramoneta. Com els bascos però sense el concert econòmic. Que és com dir: amb cotxe però sense rodes. Fins al dia de la declaració solemne des del balcó de la Generalitat. I, mentrestant, anant-nos migrant i bevent a galet. I amb la connivència de tants catalans que el votaven. I ara n’hi ha d’aquests que, de cop i volta, s’han fet savis. I desconfien de tothom, fins i tot de qui han de confiar. I coneixen tots els misteris i tracamanyes. Es deixaven engalipar per Pujol i Mas i ara resulta que se les saben totes. Borinots !

    Potser sí que en Baiget ja duia incorporats als gens l’autoengany catalanoconvergent, segons el qual amb Espanya ens hi hem d’entendre i és bo que sigui així. Hi ha la versió marxista-leninista, d’arrel psuquera, que porta al mateix resultat. Però en comptes de prioritzar l’entesa amb els uns (empresaris, banquers, polítics de la dreta, mafiosos, putes de luxe…), susciten entendre’s amb la classe obrera espanyola, que, com tothom sap, és angelical i catalanofíl•lica. Sobretot quan se’n reuneix un grup nombrós als diversos estadis de futbol de la pell de brau i no canten allò tan “simpàtic” com és: “Puta Barça y puta Cataluña”. Ni tampoc ens insulten dient-nos nazis, insolidaris i que parlem com els gossos. És la pinça entre els de dalt i els de baix. Si no són els uns en seran els altres. I la Colau fent el joc a l’oligarquia que tant combat i en contra de les classes populars catalans que diu defensar.

  6. El cost per capita de la revolta no supera els dos mil cent per Espanyol I set anys. Felicitar,As!
    42000000000€ no passava des de la presa de Malevent!

  7. Todos los que quieren la independencia y tienen algo que perder deberían ir pensando a qué están dispuestos a renunciar con tal de lograr su objetivo. Eso de que desde el día siguiente tendreis el doble de pasta, a pesar de que muchos os lo habéis creído ( yo diría que habéis decidido creerlo) no está nada claro. Siendo este como es un movimiento de clases medias y medias altas con segunda residencia ( recordad los sueldazos que cobran la mayoría de los que pilotan todo esto) será divertido ver qué haréis cuando os déis cuenta de que toda esta mandanga, toda la épica de andar por casa tiene un precio. Os retrataréis como lo que siempre habéis sido: un pueblo pacífico, burgués y pactista que a veces escenifica ser levantisco. Esas escenificaciones suelen caerse al de poco por falta de coraje. En la guerra civil, donde la gente se la jugaba de verdad, no se vio ni una senyera. Y durante el franquismo, mucha de ña burguesía que luego ha sido indepe corrió en auxilio del vencedor. Un pueblo especialista en levantarse contra democracias y en callar como putas contra dictaduras.

  8. Em sembla molt encertat tot el que diu en Bernat en aquest article, així com la reacció del President a les paraules de Baiget.
    En canvi, les reacions de Pascal i d’Homs justifiquen la desconfiança de sempre sobre els caps de Convergència-PDeCAT.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*