Ho sento

Quan hi havia soroll a casa i volia amagar-me, enganxava les galtes als sacsons dels teus braços i girava el cap com dient que no i que no. M’acariciaves la closca durant cinc segons, després te’m treies de sobre amb un calbot i esperàvem junts l’ocasió per tornar-hi de nou i repetir la trama: Va, ximplet, passa, que em masegues! Ruc, pagès! Tu em vas ajudar a inventar els diumenges, denit, quan arribava cansat de llegir tot el dia a la biblioteca i em feies aprendre l’altre cantó de les coses mentre giraves la truita: hi posaves massa oli, però era la teva i d’això es tractava. A la taula marró, encarcarada i sòlida com el teu esquelet, jo menjava sis o set plats com un animal que ha oblidat la migdiada hivernal, mentre tu et ventilaves la cosa amb un plàtan i un iogurt d’aquells horripilants que et devien fregir l’estómac: temps després, he sabut que els de la teva espècie gaudiu mirant com mengen els cadells amb l’alegria de l’amant que vigila el descans del company amb molta més frenesí que el delit del coit que li ha causat la son. Quina gana tens, dolçura. Després parlàvem a la saleta d’estar, on hi tenies aquells llibres de la gent que ha après tard això de la lletra i, encabat, abraçàvem la nit esperant un taxi des de la finestra. Així et recordo jo i et sabré sempre, esperant-me abocada a l’ampit de casa amb els teus braços de coixí i més tard acomiadant-me per començar una nova espera. Perquè és així com jo i només jo et sé, regalant-me la ventura del futur i guardant tots els meus secrets al calaix de l’aguinaldo. Darrerament, fora de casa, passaves el dia asseguda i no tenies ni esma de mirar el mar. Jo seguia descansant als teus colzes immensos, però se’ns acabaven els mots i repetíem les frases esperant el miracle. No t’agrada gens venir aquí, oi? A mi tampoc estar-m’hi. Au vés, fill, que fa bon dia. Potser no t’hauria hagut de fer cas, perquè ara no sé on m’amagaré, si no tinc la molsa dels teus braços per jugar-hi a fugir. No ho he sabut fer millor. Ho sento.

8

  1. Penso que en BdD, aprofita’n l’avinentesa que a l’Agost, farà vacances, podria com en Cuni, plegar i no tornar més. ¿No us sembla a tots plegats?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*