Un conseller de cultura, president

Com si els dictàmens de la nostra Torre fossin profecia, ahir el Molt Honorable 130 va destituir l’antic conseller Baiget, posant així en cintura l’entorn més fidel a Artur Mas i d’altres escèptics amb el referèndum. Mitjançant aquesta estocada letal, Puigdemont ha demostrat que va de veres, reforçant el seu lideratge en un instant clau dels preparatius de l’1-O. A l’esgrima el millor atac és aquell que sempre conserva un àtom de vida per si el rival s’esmuny i cal preparar la defensa. Situant Vila a la conselleria que ocupava Baiget, el president ha pacificat de cop els pedecàtors a qui podia indignar el cessament d’un masista i, amb una doble finta, ha apostat per collar l’amant de la Tercera Via donant-li més poder. En Santi podrà continuar pensant el mateix, però ara estarà molt més exposat i ja sap com les pot gastar el president si algú trafica amb la por per destenyir el referèndum.

Aprofitant l’avinentesa, i ja que tenim un president torrista, saludem aquest dimarts tan joliu per abusar de la confiança i demanar-li un petit favor. Molt Honorable, realitza el gest més alternatiu i radical que hom ha fet en els darrers lustres a la Generalitat i, t’ho prego, nomena un conseller de Cultura que estigui mínimament interessat en la cultura i la seva gestió. De fa temps ens hem avesat als consellers pels qui l’art i el pensament del país es basa en l’aixecament de la croqueta, en la promoció personal, en la venda constant de fum o en el rentat d’imatge post-federalista. Situa al Palau Marc algú que cregui en la música del país, Carles, algú que s’emocioni amb els nostres millors autors i no tingui la llengua catalana com a subsidiària de res: regala’ns un conseller de Cultura, president, això que no tenim des d’en Cahner, i les urnes caminaran soles fins als col·legis electorals. Creu-me.

El referèndum és un exemple meravellós de destrucció creativa, car ens ha ensenyat com alguns catalanistes de tota la vida no volien sacrificar la taula parada per alliberar el país. A mesura que s’acosti, no en dubteu, altres saltaran del vaixell o se n’auto-expulsaran. Mentre això passa i el curs del temps posa tothom al seu lloc, t’ho prego, Carles: regala’ns un conseller de cultura, fes valer l’excepció a la norma. Tu pots.

21

  1. Guardià!…, com es veu que no hi vas viure directament l’época nepotista i de canapé farcit d’en Max C. Ell i “els seus”
    van aprofitar la manifesta ignorància del matrimoni Pujol al poder. Si repetim model anem enrere. Si us plau, comencem des de la República del 31 i anem avançant com si cap ” d’ells” haguès passat.
    O és que els joves cadells espereu algú de la vostra agenda.?.

  2. El processista loser de l’Ateneu Barcelonés llepa públicament el prepuci de Puigdemont perquè aquest el nomeni Conseller de Cultura. Va molt necessitat, el noi. Està molt acabat, també. Que amb vora 40 anys , i sense haver fotut l’ou, demanis un càrrec des del teu puto blog. Aquest país no pot tenir futur amb joves que es venen tan barats. Pobra i dissortada Catalunya, patria del meu cor.

      • Gorka Aguirre pretén insultar quan diu “cebolludo”??
        És un insult col.lectiu que engloba també tots els espanyols que estimen les seves tradicions i les utilitzen per trascendir o només va pels catalans?
        Coneix potser la capacitat del nou conseller o ja li pressuposa una cultura menor pel sol fet de ser català?
        Gorka, mico-lingüe feixista i fastigós, miserable rèmora del col.lectiu d’abduïts pels valors del segrestador de Llibertats.
        Ets el cap de fava honorari del blog.
        Allah hu akbar fill de la gran puta.
        Vaig a per tu fins a la mort d’aquesta Espanya. I no estic sol.
        T’ho diu un espanyol.
        T’ho diu un home lliure que només intenta mirar pel teu bé i tu no em deixes viure en llibertat.

        Ho has entès bé degenerat?
        No m’impediras parlar. No impediras parlar els meus amics, no ficaràs els meus fills en un armari com vas fer a casa teva.
        Boig, no saps el que estas fent??

        Visca Espanya
        Visca Catalunya
        Morin totes dues si no serveixen a l’Altíssim.
        Llibertat o mort.

  3. – Alguns ens insulten dient-nos les mil pestes.
    – Què som, els catalans?
    – Doncs som gent que bàsicament paguem per ser espanyols. Paguem més que els espanyols més espanyols, fins i tot. I l’estat es beneficia dels nostres mèrits i esforços, que fan passar per seus. Ens obliguen a ofrenar noves glòries a Espanya. Si no, aquests espanyols/espanyols, ens acusen de no ser-ne prou. Si et dius Cesc ja ets sospitós d’estrangeria.
    – I el resultat d’això?
    – Minso i ridícul. Amb les engrunes que ens deriven no fem més que consumir-nos.
    – Però us ho deuen agrair molt? Us deuen portar a la palma de la mà i fer reverències.
    – Ens insulten. Som cornuts i a sobre paguem el beure. Es foten de nosaltres, se’n malfien i ens volen fer espanyols a la força, que vol dir castellans.
    – Per tant?
    – Per tant, tot allò material que estem disposats a perdre serà una petita part d’allò que haurem pagat a l’estat espanyol al llarg de tres segles d’ocupació militar. A partir d’això tot serà reviscolar fins a la glòria. Sense la rèmora castellanoespanyola, el futur que ens espera és esplendorós. El que ara perdrem de manera momentània ho tornarem a guanyar amb escreix.

  4. És emprenyador, però del tot previsible, que hi hagi independentistes (sobretot de nova fornada), com el senyor Baiget, que els ataqui la cagarel•la. És emprenyador perquè la bona feina de seducció amb arguments que hem dut a terme, a fi d’incorporar catalans a l’independentisme en principi reticents, ha donat bons fruits. Per exemple, recordeu en Badoret? Doncs us puc dir que ara és militant de Maulets, i de la ceba que ni en Bofill ni en Tena. Qui s’ho hauria pensat? Un home tan primari com ell? Doncs sí, ara ja no és tan primari, ha estudiat i llegit, s’ha documentat i ja és dels nostres. Això demostra que acceptem tothom. Ni que fos un mico, però amb bones intencions, això sí. Que en Baiget i qui vingui al darrera seu en prenguin patró. Ves si encara no veurem en Badoret de diputat d’Esquerra Republicana…

    • He de desmentir d’una manera rotunda, el que diu aquest paio anomenat Buigas. Com tots el que pensen com ell, fanàtics independentistes, només escampen falsedats i mentides. Mai de la vida donaré suport a res, que s’assembli al que ell defensa.

  5. trobo que el senyor Dedéu ha suavitzat molt el to dels seus apunts. Les reaccions en contra que ha tingut en morir Carles Capdevila de la temible malaltia de la que el senyor Dedéu n’havia fet mofa, potser han fet que algú amb prou força li llegís la cartilla. Seria bo que mantingués aquest registre que manifesta certa serenitat d’esperit que tan necessària li és. I que no sostregi, si us plau. Si Bernat Dedéu vol, no li cal sostrejar, té veu pròpia sovint desagradable i, de vegades, insòlitament afinada.

  6. Escolta berni, tu tens presss per votar? Tu vols montar el referendum i es lloable donc ets estructuralista. Pero sería pecar de generativisme saltar pantalla i anar a votar? No se, defined-te on te l,hem de fotre ben fotut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*